 Cargando...
|
Pressió a alcaldes que no cediran locals municipals per l’1-O 
Els alcaldes de Tarragona i el Vendrell van rebre aquest dilluns diferents pressions durant els actes de la Diada Nacional de Catalunya per la seva decisió de no cedir locals municipals pel referèndum del dia 1 d’octubre. Des de la CUP, l’ANC i ERC els van retreure de diferent manera la seva decisió. A Tarragona, els regidors de la CUP Laia Estrada i Jordi Martí van aprofitar l’ofrena a l’estàtua de Rafel de Casanovas per entregar una urna a l’alcalde, el socialista Josep Fèlix Ballesteros. Els regidors cupaires també van posar una altra urna a l’estàtua de Casanovas i van portar cartells a favor del referèndum, mentre cridaven “volem votar”. Ballesteros va respondre el divendres per carta al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, confirmant que no cedirà locals municipals pel referèndum per “actuar d’acord amb l’ordenament jurídic vigent”. Paraules similars són les que ha fet servir Martí Carnicer, alcalde del Vendrell, per negar també la cessió d’espais municipals per l’1-O. A l’acte que es va fer aquest dilluns al cementiri del Vendrell, davant la tomba de Pau Casals, Carnicer es va trobar amb els retrets de l’ANC i d’ERC. Els primers van trencar el protocol i van dirigir-se als assistents afirmant que Pau Casals “era independentista i s’hauria alegrat molt de poder votar”, però que alhora estaria “trist” de veure com l’Ajuntament del Vendrell no ho permet. Membres d’ERC van mostrar el seu descontentament amb la decisió de Carnicer donant-li l’esquena quan aquest va fer el discurs de la Diada. La decisió de l’alcalde també li pot portar problemes al govern municipal, on els socialistes governen amb un pacte amb CDC. Els convergents ja han dit que l’1-O es podrà votar al Vendrell encara que no sigui en els llocs habituals. Tarragona i el Vendrell són la primera i la tercera ciutat respectivament de la província en nombre d’habitants, i els dos principals municipis tarragonins on l’alcalde és del PSC. Altres municipis on hi ha dubtes que se cedeixin els locals per l’1-O són Salou i Calafell. En canvi, Reus, Valls, Tortosa o Cambrils ja han mostrat el seu compromís amb el referèndum.
Els óssos del Pirineu desperten de la hivernació
Els sistemes de seguiment i control de la població d’óssos bruns (Ursus arctos) als Pirineus han detectat les darreres setmanes que ja han despertat de la hivernació. Just abans d’aquest procés, a finals de l’any passat, s’havien comptabilitzat a Catalunya 31 individus d’ós bru, amb 5 mascles adults (Pyros, Goiat, Pelut, Esmolet, i Pepito) i 10 femelles adultes (Hvala –amb dues cries de segon any-, Bambou –amb dues de primer any–, Caramelles – amb dues de primer any–, Boavi –amb dues de primer any–, Caramellita –amb tres de segon any–,Plume –amb una de segon any–, Nheu –amb tres de primer any–, Fadeta –amb una cria de primer any-, i Patoune i una darrera óssa, sense nom, que no tenen cries). El 2016 s’ha aconseguit una fita històrica entre la població d’óssos als Pirineus catalans des de la seva reintroducció, amb el naixement de 10 cries. Goiat ha hivernat durant 107 dies –del 28 de novembre de 2016 al 16 de març de 2017–. Durant aquests tres mesos i mig, l’ós s’ha despertat diverses vegades i ha fet alguna sortida de no més de 100 metres de distància de la cova que ocupava, situada a la Vall de Varradòs (Aran), a més 2.300 metres d’altitud, en una zona sense vegetació i totalment coberta per la neu. La resta d’óssos es controlen a través del seguiment de les evidències de pas. El 2016 s’han obtingut 809 dades a Catalunya, repartides en 205 mostres de pèls; 359 contactes fotogràfics amb sistemes automàtics de fotografia, amb 4299 instantànies; 63 contactes de vídeo de sistemes automàtics, amb 358 gravacions; 47 observacions; 87 excrements; 3 evidències d’alimentació (un formiguer depredat, una pedra aixecada i una observació d’alimentació de presa); i 19 petjades.
Martorell inverteix en dos dels barris més degradats
L’Ajuntament de Martorell està rehabilitant dos dels barris històrics del municipi: la Vila i can Carreres. D’una banda s’està reurbanitzant la plaça Germanes Maestre i els carrers Revall i Pere Puig, al casc antic del municipi. L’objectiu dels treballs és repavimentar la zona i fer-la de prioritat invertida. Els carrers Revall i Pere Puig es converteixen així en carrers sense les voreres clàssiques, amb un paviment únic i amb un enllumenat més adient per tal de millorar-hi l’accessibilitat i la mobilitat de les persones. També s’està arranjant i reordenant la plaça Germanes Maestre, amb terrasses, perquè esdevingui una zona de lleure. Aquesta reurbanització està inclosa dins del marc de la Llei de Barris i subvencionada per Generalitat de Catalunya. La segona obra d’envergadura és la reurbanització del carrer Montserrat. L’objectiu en aquest cas és millorar la mobilitat de les persones, l’enllumenat i l’enjardinament. Amb aquestes obres s’ampliaran les voreres per facilitar el pas dels vianants, tot deixant dos carrils de circulació per al trànsit; es farà un pas elevat a la cruïlla amb els carrers Gomis i Pedró per moderar la velocitat dels vehicles i s’instal·larà un ascensor per connectar els carrers Montserrat i Pedró, pel passatge Dula. També està prevista, finalment, l’adequació del camí del Pontarró ampliant-hi la vorera que discorre paral·lela a la façana de Pomfusa. L’alcalde, Xavier Fonollosa, en declaracions als mitjans va afirmar que “ens enfoquem molt a la via pública perquè som conscients que és el lloc de trobada de la gent; si la fem agradable i amable, estem treballant per la cohesió social i això ho tenim molt interioritzat, l’equip de govern”. “Tenim moltes obres a la via pública com aquestes amb les què haurem reurbanitzat pràcticament tots els barris de la Vila”, va afegir. El consistori té previst també reurbanitzar dinous carrers al barri del Pla “canviant el paviment i renovant-hi l’arbrat, la jardineria i el mobiliari urbà”.
Martorell gasta quasi 9.000 euros en asfaltar un camà rural
L'Ajuntament de Martorell considera que l’encimentat d’un camí rural és una “actuació estratègica puntual” en resposta a e-notícies. El consistori va asfaltar el passat mes de novembre el camí de la carena de la serra de l’Altaix, un dels pulmons verds del municipi. L’ ajuntament assegura que només pretenia “millorar l’accessibilitat dels camions de Bombers en cas d’emergència” contemplada pel Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals 2013-17. Els cost de l’obra ha estat de quasi 9.000 euros dels quals el 80% els paga la Diputació de Barceona. “Contretament, sobre la base del terreny natural es col·loca una làmina de polietilè sobre la qual s’aplica un formigonat barrejat amb terra de la zona” explica en la resposta. Però l’ajuntament ja va fer el mateix el 2009 amb el camí de la Roca Dreta i va rebre moltes crítiques dels veïns i passejants. L’asfaltat, en una zona humida i ombrívola, fa que rellisqui molt a primera hora del matí. El consistori també al·lega que els dos camins són “punts crítics pels seu aflorament rocós que en dificulta el manteniment segons els mètodes habituals” i que “Martorell va ser pioner en l’ús d’aquesta tècnica”. Veïns consideren, en canvi, que amb aquest procediment -la utilizació de materials durs- l’ajuntament s’estalvia en el manteniment de camins rurals. L’ajuntament al·lega que altres municipis com Pallejà, Santa Coloma de Cervelló i Vallirana han fet actuacions similars. 
Els Mossos detenen vuit persones per l’agressió d’un jove en un discoteca de Malgrat
Els Mossos d’Esquadra han detingut vuit persones relacionades amb l’agressió que va patir un jove de 21 anys a la sortida d’una discoteca de Malgrat de Mar, el qual es troba en estat molt greu com a conseqüència de la pallissa que va rebre, suposadament, per part dels arrestats. Tots són veïns de Granollers, de nacionalitat espanyola i tenen edats d’entre 19 i 22 anys.
Els detinguts estan acusats d’un presumpte delicte de lesions i passaran a disposició judicial en les properes hores, segons ha informat la policia catalana a través d’un comunicat.
Els fets van tenir lloc el passat diumenge 22 de novembre al voltant de les 6 del matí, quan els Mossos van rebre l’avís de la Policia Local de Malgrat de Mar d’una baralla que s’havia produït a les portes d’una discoteca de la localitat.
Diverses patrulles de la policia catalana van dirigir-se cap al Passeig Marítim, lloc on s’havia produït l’agressió, i van localitzar dos nois, un dels quals amb ferides lleus a la boca. Tots dos van declarar que un grup de persones havia donat una pallissa a un amic seu, el qual continua ingressat a l’hospital en estat molt greu.
Simulacre d’incendi i vessament de gasoil al Port de l’Ampolla
Ports de la Generalitat i Protecció Civil, amb la col·laboració de la Confraria de pescadors de l’Ampolla i el Club Nàutic de l’Ampolla, han realitzat un simulacre d’incendi d’una embarcació a la dàrsena pesquera. Com a conseqüència de les flames, s’ha produït un vessament de carburant en aigües interiors del port.
L’objectiu principal del simulacre era posar en pràctica el sistema d’avisos dels plans d’emergència del port, amb el desplegament de la part operativa, amb les accions del seu personal, i comprovar la coordinació entre els diferents mitjans i cossos d’emergències participants.
Quan el patró de l’embarcació pesquera ha detectat el foc, ha donat l’avís a la Confraria de pescadors. Aleshores, la Confraria i Ports de la Generalitat han iniciat el protocol d’avisos establert al Pla d’Autoprotecció (PAU): al telèfon d’emergències 112, al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), a la Policia Local i al guardamolls del port.
La Confraria de pescadors s’han encarregat d’evacuar les persones que suposadament hi havia en el moll pesquer i, amb col·laboració del Club Nàutic l’Ampolla i el guardamolls, han començat a desamarrar les embarcacions veïnes mentre arribaven la resta de cossos actuants. Mentrestant, Protecció Civil de la Generalitat ha realitzat els avisos corresponents als grups d’intervenció.
Per la seva banda, els Bombers de la Generalitat han activat dues dotacions terrestres per treballar en l’extinció de l’incendi del pesquer. Han fet l’abalisament de les diferents zones de l’àrea general d’operacions, així com d’aïllament i retirada de les embarcacions veïnes per posar-les en zona segura.
ERC també desbanca CiU a l’Ametlla de Mar
Esquerra també ha aconseguit desbancar a CiU de l’alcaldia a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) després d’un pacte aquest dimecres entre ERC i una de les formacions, Compromís per la Cala. L’acord permetrà que el republicà Jordi Gaseni sigui el nou alcalde. “Un dels motius que ha impulsat aquest acord, ha estat els molts bons resultats obtinguts en les eleccions municipals, que han permès doblar vots i regidors a les dues formacions”, han explicat fonts d’ERC. En la seva opinió “és un signe evident de la necessitat de canvi que demana la població, i per això han fet tots els esforços necessaris per poder arribar a aquest pacte”. En l’acte d’investidura, d’aquest pròxim dissabte, almenys un regidor dels independents de Plataforma Calera votarà a Gaseni com alcalde; i a la vegada, aquesta formació donarà suport a l’equip de govern des de l’oposició donat que comparteixen molts punts dels respectius programes electorals. Les dues formacions ja han començat a treballar en l’elaboració d’un programa de govern municipal conjunt, basat en les propostes i compromisos electorals als quals es van comprometre en els seus respectius programes.
L’Ametlla estava governada fins ara per CiU amb majoria absoluta, però les eleccions del 24-M van fer que CiU obtingués només cinc regidors, seguit per Esquerra amb 4 per una diferència de només 59 vots. La resta de formacions amb representació territorial són l’esmentada Compromíes per la Cala amb dos i Plataforma Calera també amb dos.
L’acord preveu que el cap de llista d’ERC, Jordi Gaseni, tindrà l’alcaldia durant tot el mandat, i el cap de llista de Compromís per la Cala, Antonio Espuny, en serà el primer tinent d’alcalde.
Es dóna la circumstància que l’actual Secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, que va néixer en aquest població, va donar suport a CiU a les eleccions.
Primers pactes a Catalunya entre PSC, PPC i Ciutadans
Primers pactes a Catalunya entre PSC, PPC i Ciutadans per desbancar CiU: a Calafell (Baix Penedès) s'han aliat per fer fora la federació nacionalista. El partit més votat i amb més regidors el passat 24-M s’ha vist desbancat per un acord entre el PSC, el PP i el partit municipalista UAM, que rebran el suport puntual de Ciutadans en els punts claus. Els cinc regidors del PSC sumats als sis que tenen les altres tres forces permetran que Ramon Ferré sigui investit alcalde aquest dissabte. L’acord ha aixecat polèmica a Calafell, ja que significa deixar a l’oposició a la força més votada, CiU, que va treure sis regidors als comicis. Però no només per això. Ramon Ferré, el proper alcalde, està actualment imputat per un suposat delicte de prevaricació i falsedat documental per un conveni urbanístic signat el 2001, quan era regidor d’Urbanisme, que havia de permetre la construcció d’una zona comercial a la finca de la masia de Cal Perotet. Joan Olivella, el fins ara alcalde de CiU, s’ha mostrat molt “sorprès” per l’acord, especialment per l’actitud de Ciutadans, que no ha tingut miraments a donar suport a un imputat “només perquè no volen un alcalde sobiranista”. Olivella també es mostra dolgut amb el PSC, ja que aquests s’havien postulat des del principi per una sociovergència.
CiU consideraria un “casus belli†que ERC donés suport al PSC a Martorell
CiU consideraria un “casus belli” que Esquerra donés suport al PSC a Martorell -juntament amb Movem Martorell, la ‘marca blanca’ d’Iniciativa-, per desbancar el seu candidat en aquest municipi del Baix Llobregat, Xavier Fonollosa, segons ha explicat un membre de la direcció nacional a e-notícies.
Les eleccions del passat 24 de maig van deixar un mapa polític complicat perquè CiU va obtenir 3.200 vots, un 31,6% i vuit regidors. Atès que Fonollosa, actual tinent d’alcalde, era el primer cop que es presentava com a cap de llista es considera que no és un mal resultat. Però el 2011, encara amb Salvador Esteve d’alcaldable, va obtenir un 46% dels vots i onze regidors: majoria absoluta.
Esquerra amb 1.300 vots, un 13% i tres regidors pot inclinar, doncs, la balança cap a CiU o cap a un govern tripartit amb PSC (4 regidors) i Moviment d’Esquerres (també 4). Es dona la circumstància personal que l’alcaldable de CiU, Xavier Fonollosa, i el d’ERC, Adolf Bargués, son amics personals des de l’escola malgrat les diferències polítiques.
Martorell ha estat, a més, un feu electoral de CiU des dels anys 80 llevat d’un període de quatre anys entre el 2003 i el 2007 en el que va governar un tripartit PSC-ICV-ERC. L’esmentat Salvador Esteve va recuperar després l’alcaldia amb majoria absoluta en part per les diferències internes en l’equip municipal.
Amenaces de mort a l’alcaldable del PP de Mataró
José Manuel Lopez. cap de liista del PPC per Mataró de cara a les properes eleccions municipals, ha denunciat que ha rebut amenaces de mort, així com una sèrie de pintades tant a la seu del partit com al seu domicili particular.
L’alcaldable ha presentat aquest dijous una denúncia davant els Mossos d’Esquadra per les pintades contra la seva formació que s’han trobat a la façana de l’entrada del pàrquing del seu domicili particular.
Durant la nit passada, segons han relatat a la policia, uns vàndals sense identificar han fet una pintada en la qual es podia llegir “Fora feixistes PP”. A més, també hi han dibuixat una diana amb les sigles del Partit Popular dins.
En la mateixa denúncia han fet constar que en la manifestació alternativa del Dia del Treballador a Mataró van pintar als vidres de la seu del PP “culpables i assassins”. També van enganxar cartells on posava “abús policial, corrupció i racisme. Tortures a presó”.
