Sacristán ha dit que "és un tema difícil, no és fàcil de resoldre perquè dos milions de catalans són molts. Són insuficients perquè aquests sapastres, perquè els líders d'aquest moviment són uns sapastres".

Finalment, ha dit que "no són suficients per fer el pas que han donat, per a la 'soplapollez' que han fet, però són molts". En aquest sentit, ha advertit que "són més que suficients per a crear un problema que cal resoldre".

Rosalía s'ha presentat dient "vinc de Barcelona", ha volgut agrair els guardons "sobretot als seus fans" i ha assegurat que no s'esperava els premis: "Estic tan contenta d'estar aquí, representant el meu país i la meva cultura. Moltes gràcies per deixar-me cantar aquí en espanyol".

El Govern, que intenta capitalitzar políticament qualsevol distinció de certa importància que pugui rebre un artista català, no ha fet fins ara cap reconeixement a Rosalía malgrat el seu èxit internacional.

El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha limitat a felicitar-la per twitter després dels premis MTV: "Rosalia ha fet història". També el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, li ha donat les gràcies per "les teves lletres i cançons i per la teva mirada parlant de la nostra societat actual".

Aquesta matinada la cantant @rosaliavt ha fet història guanyant dos premis MTV Video Music Awards: al millor videoclip llatí i a la millor coreografia per "Con altura". Enhorabona i una forta abraçada! #VMAs https://t.co/3K7l6ocxG6

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) August 27, 2019

Moltes felicitats @rosaliavt per aquest premi MTV al millor videoclip i coreografia! #VMAs Totalment merescudíssim!!! Gràcies per les teves lletres i cançons i per la teva mirada a l'hora de parlar de la nostra societat actual. Enhorabona! https://t.co/mCWax6fILQ

— Pere Aragonès ???? (@perearagones) August 27, 2019

 Aquests dos guardons arriben després que l'artista de Sant Esteve Sesrovires s'emportés el passat 16 de novemre dos dels cinc Grammy Llatins: el de millor cançó alternativa i millor interpretació urbana pel seu èxit "Malamente". L'única felicitació que va rebre aleshores des del Govern va procedir d'un concís tuit de la consellera de Cultura, Laura Borràs.

"Avui veníem a demanar la seva llibertat, però després de l'aplicació de l'article 155 bàsicament hem vingut a expressar democràcia", va afirmar la cineasta l'11 de novembre del 2017.

"No es pot empresonar als ocells lliures. Volareu. Volarem. I ens apartarem de tota aquesta misèria mental, social, política i cultural que és l'Estat espanyol. I per això estem aquí", va assegurar.

Passola exposa que "ningú es pot escudar en la consecució perfectament lícita d'una república catalana a canvi d'enfonsar i de desgovernar el país" i afirma que "en cultura els puc assegurar que ha estat així". "Quin valor dóna a la cultura un govern que fa que en tres anys haguem tingut quatre consellers de Cultura?", es qüestiona.

La cineasta també es pregunta "Com es pot organitzar una política cultural seriosa de mirada llarga amb tants canvis" i "com es pot organitzar la cultura d'un país, que és clau per a la igualtat d'oportunitats i per a l'ascensor social amb un pressupost per al Departament de Cultura que és el 0,7% del pressupost global del govern".

"En un moment crucial de canvi de paradigmes culturals, amb la irrupció massiva de l'audiovisual com a vehiculador de continguts culturals, això ha estat letal", sentencia.

Sobre l'audiovisual català, Isona Passola apunta que "la situació política a la qual ens veiem abocats amb el bloqueig dels pressupostos de la Generalitat prorrogats per dos anys consecutius, amb la Televisió de Catalunya en caiguda lliure, col·loca l'audiovisual en català en una de les situacions més difícils des del retorn de la democràcia".

Finalment, diu que "Quan TV3 feia de locomotora del cinema català, partíem de quantitats respectables a fora que eren complementades per la Generalitat", però lamenta que "ara la locomotora està en via morta i Cultura està vergonyosament a la cua dels pressupostos".

Vilallonga considera que “l'atac de Junqueras a l'herència grecorromana no solament és injustificat, sinó que és d'un simplisme esfereïdor�. “Atrapats, com sempre, entre la moral i l'estètica, Junqueras es pot permetre el luxe de desfigurar, calumniar i destruir la cultura grecoromana�, afegeix en una article a la seva web, titulat 'La decadència intel·lectual catalana'.

“Oriol Junqueras vol ser un nou Jordi Pujol, i ja té la seva presó martirial�, assenyala l'historiador, alhora que considera que el líder dels republicans “magreja la religió per ambició merament personal i política�. “En aquesta cursa d'Esquerra per ser el nou partit d'ordre i assolir el poder tot s'hi val. Ha quedat palès en la desintegració dels discursos polítics i intel·lectuals i el significat de les paraules�, avisa.

També creu que “la indissimulada mediocritat� de l'exvicepresident català “és el reflex que la derrota ha trinxat Catalunya�. “Ja no es tracta que les nostrades moral i estètica continuïn oprimint-nos i mantenint-nos en la servitud espanyola i mental: hem buidat de sentit i contingut els discursos, fins al punt que el que diem no vol dir absolutament res�, assegura.

“Avui els discursos i el llenguatge s'han pervertit talment que la veritat s'esmuny dels verals catalans. Encara avui, com fa un any, l'únic recurs del català que vol evitar tant la derrota com la decadència intel·lectual catalanes és el mas de Josep Pla�, sentencia Vilallonga.

L'entitat ha manifestat que "les desqualificacions personals contra membres del patronat i contra l'equip d'investigadors de l'Institut, són avaluades amb tristor, però l'INH valora que informen millor de qui les emet que no pas de l'objecte d'aquestes".

L'insitut que catalanitza la història recorda que "ha rebut crítiques i opinions de desqualificació des de la data de la seva fundació" i afegeix que "respecta aquestes crítiques i les accepta com a elements del joc democràtic i de llibertat que tot país que es vol lliure necessita, d'una banda, i dels procediments dins del món científic, de l'altra".

També subratlla que l'INH "és una entitat privada sense ànim de lucre" i remarca que "se sustenta a partir de donatius de persones i entitats privades, així com de l'aportació d'esforços de persones voluntàries que hi donen suport".

Finalment, convida a qualsevol persona o entitat "a tenir una trobada amb el seu patronat i l'equip d'investigadors per tal d'oferir qualsevol aclariment o puntualització en relació a les tasques de recerca i comunicació de coneixement que aquesta institució desenvolupa".

Plana en declaracions a Catalunya Ràdio ha dit que "el coneixement del català entre els joves i infants hi és", però ha assenyalat "que "si no l'utilitzen al pati, és per la manca de referents culturals". "Falten més Rosalies, videojocs, o plataformes audiovisuals en català...", ha afegit.

També ha dit que "hi ha molts grups que canten en català però aquesta varietat no es reflecteix" i, en aquest sentit, ha denunciat que "escoltes les ràdios que emeten a Catalunya i la presència del català en aquestes és molt baixa".

Sobre l'estudi que la plataforma ha fet en patis de diferents escoles de Catalunya, Mireia Plana ha indicat que "s'ha utilitzat la metodologia d'observació no participant". "L'estudi ha demostrat que l'escola catalana no prohibeix el castellà i per tapar això s'han centrat en la metodologia de l'estudi i no en els resultats", ha lamentat.

Finalment, ha criticat que "els catalanoparlants massa sovint canviem de llengua quan veiem una persona que no és d'aquí". "Per molta gent que vingui de fora, si es troben una societat on la presència del català és forta, és molt més fàcil que acabin parlant-lo. I això no s'ho estan trobant", ha conclòs.

Calafat ha apuntat que "l'escola, els mitjans de comunicació i les lleis" són "tres qüestions bàsiques que tenim per enfortir una llengua". En aquest sentit, adverterix que "si a un tamboret li traiem una pota, difícilment l'equilibri es mantindrà. És el que li passa ara mateix a la llengua catalana". "Es manté feblement gràcies a l'escola", conclou.

L'escriptora lamenta que "les nostres lleis no hi són amb el pes que tocaria que hi fossin i, a més, hi ha unes lleis més feixugues que les condicionen". "Pel que fa als mitjans de comunicació, em pregunto què passa a les nostres universitats que no formem periodistes, les persones que han d'agafar un micròfon, que han de ser mestres, en el fet que la llengua catalana té molta riquesa", lamenta.

Finalment, diu que "és un complex heretat del temps de la dictadura, quan parlar català feia pagès" i afegeix que "no ens hem tret del damunt aquesta narrativa, que és la que surt al llibre, aquesta manera de dominar el cervell dels altres". "Ara resulta que la meva llengua, les meves paraules, tenen un estigma i les del meu veí no; per què?", es pregunta.

L'editorial va ser la casa de Vicente Blasco Ibáñez, Pío Baroja, Franz Kafka, Juan Goytisolo, Miguel Delibes, Ana María Matute, José María Gironella, Mercè Rodoreda o Camilo José Cela, entre d'altres. El que constata que l'editor d'origen sevillà va saber distingir-amb ajuda de la seva dona, María Teresa Bosch- els textos i autors amb potencial.

Durant els 50 anys que va estar al capdavant del negoci, va transformar l'empresa en un grup multinacional i va crear el 1952 el guardó més ben dotat de les lletres espanyoles, el Premi Planeta. Una cita ineludible per al món cultural, social i polític d'Espanya.

A més de interessar-se pel món editorial i cultural, José Manuel Lara també va tenir un paper destacat com a mecenes del RCD Espanyol, club de futbol que va tenir la família Lara com a màxim accionista.

Amb la seva mort al 2003 a l'edat de 88 anys, el seu fill José Manuel Lara Bosch es posa al capdavant del Grup Planeta, que va presidir fins a la seva defunció en 2015 amb 68 anys. Lara Bosch, igual que fes el seu pare, va mantenir a l'empresa entre les deu primeres empreses mundials en volum de negoci i, a més, va entrar en el terreny audiovisual amb l'adquisició d'Antena 3 i Onda Cero, actualment integrades en el conglomerat Atresmedia.