Lector FEED-PHP 1.5.1
   
Formato RSS 2.0 UTF-8 Ver lista de categorias Agregador i-Gavŕ.info Agregador AddThis Feed-RSS Agregador AddThis BookMark Agregador attensa Agregador Bitty Browser Agregador BLOGLINES Agregador Google Agregador excite MIX Agregador hub::mobile Agregador MY AOL Agregador MY MSN Agregador MY YAHOO Agregador netvibes Agregador NewsGator Agregador Pageflakes Agregador plusmo Agregador Pulck Agregador Rojo Agregador TheFreeDictionary Agregador webwag.this Agregador WIKIO Agregador Windows Live Agregador yourminis 










 Cargando...
e-noticies: Cultura
Ăšltimes notĂ­cies de la categoria Cultura

Pulsar para mostrar/ocultar texto. En defensa del general Lee
Mon, 05 Dec 2022 12:02:00 +0100
Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb   Fuente en catalán ( cat )

Emilio Ablanedo (Piedras Blancas, Asturias, 1971), que ja va publicar l'any passat “Confederación” sobre la Guerra Civil americana (1861-1865) s'ha atrevit ara amb la biografia del general Robert Lee, l'home que manava els exèrcits del sud.

Ara que fins i tot s'han enderrocat estàtues seves als Estats Units no deixa de ser una gosadia que un autor publiqui la seva biografia. A més, és la primera gran biografia sobre el personatge escrita en castellà.

A Robert E. Lee (1807-1870) la guerra el va agafar al Nord. Diu la llegenda -verídica- que li va ser ofert el comandament de les forces de la Unió però com a bon virginià va preferir mantenir-se fidel al seu estat.

Si el Sud va aguantar tant de temps malgrat la manca de recursos alguns consideren que és gràcies al seu geni tàctic i estratègic encara que a la batalla decisiva, Gettysburg, va perdre.

Lee s'ho va jugar tot a una carta amb l'esperança que una derrota militar sacsegés l'opinió pública al Nord i Anglaterra i França reconegués el Sud. Però fins i tot perdent es va emportar la fama: se'l coneix més a ell que el general nordista que estava al comandament, George G. Meade, que després de tres dies de combats no va aprofitar l'ocasió.

El llibre d'Emilio Ablanedo “General Lee. El hombre, el militar y la leyenda” (576 páginas, 41,60 euros) intenta respondre diverses preguntes. Qui va ser realment el vell Zorro Gris? Va ser el millor militar de la Guerra Civil americana o un temerari que va provocar la desfeta del Sud? Va ser un traïdor als Estats Units o un lleial patriota virginià?

Fins i tot sobre la vida privada. Com es comportava a la intimitat? Va ser un pare afectuĂłs i responsable o un progenitor sever i possessiu? Un marit fidel o un irrefrenable seductor? Un abjecte esclavista o un defensor dels afroamericans?/ Una ressenya de Xavier Rius

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. L'ovella negra del PSC
Thu, 01 Dec 2022 11:53:00 +0100
Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb   Fuente en catalán ( cat )

Julio Villacorta (Barcelona, 1947) va arribar a ser secretari d'organització del PSC de Barcelona el que l'elevava a la categoria de capità, aquells dirigents territorials que, als anys 90, van tenir un pes enorme en el partit. Tot i que sobretot eren del Baix Llobregat i, sens dubte, el “gran capità” era Josep Maria Sala.

El 2015, després de més de quaranta anys d'activisme polític, va decidir escriure les memòries per a familiars i amics: “Viure i pensar”. Però per qui estigui interessat encara li queden exemplars.

Procedent d'una família conservadora, fins i tot amb algun militar, el seu avi va estar a les ordres del general Batet a la declaració del 6 d'octubre de Lluís Companys. Però també recorda que, de petit, va presenciar alguna visita de Franco a Barcelona i la seva rebuda per la ciutadania va ser “apoteòsica”.

Enginyer industrial va veure que “després de les eleccions del 15 de juny del 77 la política comença a omplir-ho tot, dirigent del PSC i de la UGT ja va veure que el procés confecció de les llista socialista per a les primeres eleccions al Parlament (1980) va ser “especialment tens”. “A la campanya electoral sempre vaig tenir la sensació que no es desitjava guanyar”, explica.

Després no va estar d'acord amb el gir catalanista, segons la seva opinió, del PSC. Al seu parer, la llei de normalització lingüística de 1983 ja va ser “un eufemisme per declarar anormals a tots aquells que no parlem en català”. Fins i tot un company de districte li va dir que era “un error històric”.

Després de la victòria de Felipe González el 1983; el llavors ministre d'Economia, Carlos Solchaga, ho va proposar per a un alt càrrec però Narcís Serra i Ernest Lluch es van desentendre al Consell de Ministres que havia de fer oficial el seu nomenament.

Preguntat per Javier Solana, González va preguntar:

- “Què diuen els ministres catalans? Ernest Lluch calla. Narcís Serra es limita a comentar: Caldrà preguntar al partit”.

El llibre també descriu -a més de circumstàncies tràgiques com la mort de la seva primera dona el 2005- el seu pas per Madrid o el seu desencís de la UGT perquè “no li va quedar cap altra alternativa que caure en mans de la Generalitat”.

Després del PSC es va ficar a totes les batalles, sobretot les lingüístiques -el Fòrum Babel, Convivència Cívica Catalana- fins a passar per Ciutadans i UPyD del que va ser alcaldable per Barcelona a les eleccions del 2011. No va sortir, és clar però “el pòster de campanya amb la meva foto que es retalla al fons amb la casa Amatller, quedarà gravada a la meva retina per a tota la vida”. / Un reportatge de Xavier Rius

 

480b1466-2788-4da1-967f-83f4a26e3db3.jpg

Josep Maria Sala, durante la presentaciĂłn del libro
...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. “Pedro Sánchez no passarà a la història”
Thu, 01 Dec 2022 09:12:00 +0100
Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb   Fuente en catalán ( cat )

El periodista Antonio Caño (Jaén, 1957) afirma, preguntat si Pedro Sánchez passarà a la història, que “jo crec que no, jo crec que s'equivocarà” i que si passa “no serà per bones raons” en una entrevista amb e-notícies. Caño, que va ser director d'El País entre el 2014 i el 2018, va presentar ahir el seu llibre “Digan la verdad” (Esfera de los Libros)  a la Casa del Llibre de Barcelona (Rambla Catalunya) en companyia de l'exdirector de La Vanguardia Lluís Foix.

 

 

Caño, que va ser acomiadat fa un any, admet que la seva relació professional amb l'empresa “va acabar de forma una mica tempestuosa” però que el llibre “és una professió d'amor per la qual ha estat casa meva durant 40 anys” encara que creu El País ha “perdut “una mica de punch crític”. “Trobo a faltar una crítica més gran al Govern”, afegeix.

Sobre el futur de la premsa considera que “Internet ha matat la premsa de paper” i que “si demà deixessin de sortir diaris probablement no ens assabentaríem”. “La majoria de ciutadans fa mesos o anys que no s'apropen a un quiosc”, continua i explica que “viatjo en transport públic i no veig mai una persona a l'autobús o el metro amb un diari de paper”.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. "Em sento estafat pels líders de l’independentisme"
Mon, 28 Nov 2022 09:00:00 +0100
Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb   Fuente en catalán ( cat )

L'escriptor Joan Lluís-Lluís, en una entrevista a l'Ara, afirma que "em sento traït, abandonat i estafat pels líders de l'independentisme”. Joan Lluís-Lluís va ser un dels oradors a l'acte que Carles Puigdemont va oferir a Perpinyà el març del 2020.

"Estem en fase de dol i pot ser molt llarga. Tenim una sensaciĂł generalitzada de traĂŻciĂł que, fent anĂ lisis polĂ­tiques de la situaciĂł, Ă©s demostrable. Em sento traĂŻt, abandonat i estafat pels lĂ­ders de l'independentisme", assegura.

"Estic en un moment de retrocés, de reculada. Mantinc la convicció que la independència és necessària, justa i urgent. Però en el meu dia a dia m'he retirat de la militància. Espero que les circumstàncies facin que hi pugui tornar, però ara mateix em dedico només a la literatura", afegeix.

També lamenta que "és molt difícil lluitar contra un estat poderós amb formes democràtiques que et vol matar, metafòricament". "Tinc la impressió que caldria una renovació del personal polític, però res diu que el personal nou no cauria en les mateixes trampes i les mateixes mentides", diu.

Pel que fa al català, afirma que "calen multes. No pot ser que vivim en una societat on totes les lleis s'apliquen, excepte les lingüístiques. La política lingüística al Quebec i a Flandes és infinitament més forta i implacable que la de Catalunya".

"Si Espanya fos una democràcia real, podria acceptar tenir un territori amb una llengua oficial que no fos el castellà. En el marc d'Espanya, el català no se salvarà mai. Pot sobreviure, però no existirà com una llengua plena", conclou.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. "Companys va ser un covard"
Wed, 23 Nov 2022 08:27:00 +0100
Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb   Fuente en catalán ( cat )

L'historiador César Alcalá (Barcelona, 1965) -que porta publicats una cinquantena de llibres- acaba de publicar  “El bandolerismo en España (Almuzara, 391 pàgines, 23,95 euros PVP)  on descriu els orígens d'aquest fenomen a Catalunya i la seva extensió a Andalusia i altres zones. També fa un perfil dels principals bandolers.

 

 

En aquesta entrevista -realitzada abans de la presentació d'un altre llibre: “¿Por qué dejé de ser nacionalista?”- explica que “Companys va deixar actuar a la FAI al seu lliure albir” en els primers compassos de la Guerra Civil perquè “era amic” . “Podria haver fet més coses si no hagués estat tan covard” insisteix i recorda també que “ERC tenia una txeca al carrer de les Carolines”.

Respecte al seu darrer llibre explica que “Catalunya era terra de bandolers”, que “Vicens Vives tenia tota la raó” i que “molta gent ho hauria de llegir per saber què està passant a la Catalunya actual”. “L'oasi català –acaba– és un mite”./ Una entrevista de Xavier Rius.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. La batalla de Stalingrad dia a dia
Wed, 23 Nov 2022 06:09:00 +0100
Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb   Fuente en catalán ( cat )

Stalingrad ha passat a la història com la batalla urbana per excel·lència i com una de les més grans sagnants de la Segona Guerra Mundial. Però durant quatre mesos de la tardor-hivern de 1942-1943, les forces alemanyes i soviètiques es van disputar el control de la fàbrica d'armes -abans de tractors- Barricada i tot el seu districte fabril.

Ara Editorial Salamina publica la traducciĂł al castellĂ  "Isla de Fuego", el clĂ ssic de Jason D. Mark sobre aquesta batalla dins la batalla. Jason D. Mark Ă©s una de les principals autoritats mundials a la Batalla de Stalingrad. Els seus altres llibres inclouen Death of the Leaping Horseman: The 24th Panzer Division in Stalingrad, Into Oblivion: Kharkov to Stalingrad i Angriff: The German Attack on Stalingrad in Photos.

Els alemanys van reunir els millors batallons de sapadors de les divisions del Sisè Exèrcit per tal d'asestar el cop definitiu a aquest costat del Volga. Aquestes tropes expertes combat urbà havien d'expulsar les restes de les divisions soviètiques al marge oriental del riu i fer-se, així, amb tota la ciutat.

Els soviètics, per contra, van plantejar una resistència a ultrança amb caps de pont mínims a la riba occidental de Stalingrad, privant així els alemanys de la seva conquesta.

Entre Barricada i el Volga va quedar aĂŻllada la 138a DivisiĂł de Fusilers del coronel Lyudnikov, que aguantaria el seu perĂ­metre contra vent i marea amb tot just un grapat d'homes. El seu sector seria conegut com la Isla de Fuego o Isla Lyudnikov.

El llibre, de més de 600 pàgines, en la versió original descriu la batalla dia a dia, amb les baixes, els diferents atacs i contraatacs i fins i tot la història personal dels soldats./ Una ressenya de Xavier Rius

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. SOS per una llibreria
Tue, 22 Nov 2022 08:44:00 +0100
Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb   Fuente en catalán ( cat )

El propietari de la la llibreria Llibres Detot, a Besalú, ha iniciat una campanya d'aportacions a través de gofundme i PayPal per a salvar el seu negoci del tancament degut a "circumstàncies externes ens han sumit en una crisi de vendes".

Alfons lamenta que "no hem trobat ajudes ni tan sols en el sector institucional, ni tan sols la renda mínima vital ni altres ajudes". "Pel que sembla, el fet de ser autònom és un problema més que una solució", critica.

A més, la seva dona està malalta, té una minusvalidesa física, i denúncia que "fins i tot estant pitjor, li rebaixen el nivell de la minusvalidesa". "No és que ens donessin res per això, però almenys teníem alguns drets quant a la Renda; ara, ni això".

El propietari reconeix que té "quotes de lloguer sense pagar -en porta quatre-, rebuts de subministraments que ens és impossible abonar, i així un mes i un altre mes i la situació ja és insostenible". També exposa que "ens han amenaçat amb desnonar-nos d'una casa, que era també el nostre lloc de treball, on portem vivint més d'11 anys i pagant mensualment".

La llibreria Detot només ven per internet i està especialitzada en llibres de segona mà i de llibre descatalogat però per tots aquests problemes el seu propietari admet que el tancament de la llibreria "està en la nostra ment".

· Bizum: 626304885

· PayPal: llibresdetot@gmail.com

· Transferencia: Banc Sabadell : ES72 0081-5267-70-0001023910

· Crowfunding https://gofund.me/3d65c980

· Campaña PayPal Llibres Detot https://www.paypal.com/donacionLlibresDetot

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Colom tenia orĂ­gens jueus
Mon, 21 Nov 2022 09:00:00 +0100
Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb   Fuente en catalán ( cat )

Cristòfor Colom (1451-1506) tenia orígens jueus, segons explica l'historiador Adrian Wolff a la seva obra “Israel. A chronology from biblical to modern times”. Wolff s'hi reafirma en una entrevista amb e-notícies.

Segons l'obra, procedia d'una família sefardita “que va fugir a Itàlia després dels progroms del 1392”. La matança va arrasar el barri jueu de Barcelona on anys després, per cert, es va erigir el que seria posteriorment Palau de la Generalitat.

 

 

Fill d'"un mercant genovès”, explica que l'almirall mostrava a les seves cartes “molt interès en temes jueus” a més de la correspondència estava plena de “referències a la bíblia hebrea”. Els orígens de Colom sempre han estat un misteri. La historiografia catalana més independentista reivindica fins i tot la seva catalanitat.

Wolff explica que Colom va viatjar “almenys sis conversos” i que, en canvi, no hi havia cap cura al primer viatge a Amèrica. També va ser recolzat per dos jueus conversos com Luis de Santángel i Gabriel Sánchez.

D'acord amb l'autor, als Arxius d'Índies hi ha referències també a David, “rei de Jersulem” o expressions com “amb l'ajuda de Déu”, utilitzat també inicialment a la correspondència jueva.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. L'ascens “espectacular” de Baltasar Porcel
Mon, 21 Nov 2022 08:49:00 +0100
Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb   Fuente en catalán ( cat )

El periodista Sergio Vila-Sanjuán (Barcelona, 1957) -que acaba de publicar "Vargas Llosa sube al escenario" (Libros de Vanguardia) amb més de vuitanta perfils de personatges culturals- té també l'obra “El joven Porcel” (Destino, 2021) que descriu l'arribada a Barcelona de Baltasar Porcel i el seu ascens a la vida cultural barcelonina. En paraules del mateix autor “una ascensió tan ràpida com espectacular”.

Porcel va desembarcar el 22 d'abril de 1960 després d'haver entrat a treballar al diari "Baleares" el 1959 com a corrector de proves al torn de nit. En aquella època va començar una relació sentimental amb Concha Alós, la dona del subdirector, tot i que ell tenia 21 anys i ella era “una dona casada, amb més de trenta”.

Tots dos van compartir després casa a Vallvidrera (Barcelona) fins que la relació es va trencar definitivament. Alós, de qui el mateix Vila-Sanjuán es referia aquest dissabte en un article al “Culturas”, va guanyar en dues ocasions el Planeta. La primera va haver de renunciar perquè ja tenia emparaulada l'edició de l'obra amb una altra editorial.

El llibre descriu, a partir d'aquí, l'ascens literari, la relació amb Llorenç Villalonga -que el va fer de padrí al començament-, el distanciament amb Josep Pla i el fet d'erigir-se també en un escriptor de referència del catalanisme, sobretot de CiU.

No endebades Sergio Vila-Sanjuán -premi nacional de periodisme cultural el 2020- el va conèixer en persona, el va tractar i ha tingut accés a testimonis i documentació.

Com explica a l'últim capítol, el va conèixer el 1980, quan treballava a El Correo Catalán, i “vaig llegir amb plaer i profit els seus llibres” a més de “menjar junts almenys un parell de vegades a l'any”, entre altres activitats conjuntes./ Una ressenya de Xavier Rius

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Eva Braun va intentar suĂŻcidar-se dues vegades
Mon, 21 Nov 2022 06:31:00 +0100
Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb   Fuente en catalán ( cat )

Eva Braun, l'amant de Hitler, va intentar suïcidar-se dues vegades segons explica l'escriptor Juan Eslava Galán (Jaén, 1948) a la seva “Enciclopedia nazi contada para escépticos".

Galán, que ha cultivat també la poesia i la novel·la -va ser Premi Planeta el 1987 amb En busca del unicornio-, s'ha dedicat darrerament a la no ficció amb la citada sèrie de “Contada para escépticos” on narra la Primera Guerra Mundial, la Segona o la Revolució Russa, entre altres esdeveniments històrics. L'últim llibre, de recent aparició, és sobre la Reconquesta.

L'"Enciclopedia nazi" (Planeta) són 900 pàgines profusament il·lustrades en què analitza tots els aspectes del III Reich. El mateix autor explica al pròleg que va començar a escriure'l amb la pandèmia.

 

a367a7cc-2819-4cee-985d-7878e70d6b51.jpg

La última obra de Eslava Galán 

“Els tancaments amb llibres són més suportables. Jo tenia uns quants milers per llegir i mitja dotzena per escriure”, afirma. L'obra es caracteritza -a més de pels seus coneixements exhaustius-, per la seva rigorositat i minuciositat: sempre cita les fonts.

En el cas d'Eva Braun (1912-1945) -Hitler tenia 40 anys i ella 17 quan el va conèixer- descriu com va intentar suïcidar-se dues vegades: una l'1 de novembre de 1932 “disparant-se al coll amb la pistola del seu pare. Va tenir sort i la bala no va afectar la jugular ni les vertebres”.

El 25 d'abril de 1935 ho va tornar a intentar ingerint “un grapat de somnífers Vanodorm”. “La seva germana Ilse la va trobar hores després, inconscient i va trucar al metge. Li van fer un rentat d'estómac i va sobreviure”, explica l'autor.

Aquell dia havia enviat una carta al Führer en què amenaçava prendre's “25 pastilles” si Hitler no contestava “abans d'aquesta nit”. Com se sap, Eva Braun -Eva Hitler després del casament- va acabar suïcidant-se amb el seu estimat el 30 d'abril de 1945 amb els soviètics gairebé a les portes de la Cancelleria./ Una ressenya de Xavier Rius.

...



Otros agregadores para esta fuente:

Agregador accioname Agregador Bitacoras Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador diigo Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador favoriting Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador i-Gava.Info Agregador jamespot Agregador linkedin Agregador Meneame Agregador minvertirol Agregador Mirlobolsa Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador negociame Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TOPfn Agregador twine Agregador TwitThis Agregador webalalza Agregador webeame Agregador WIKIO Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 


Convertido a HTML en 0.30317091941833 segundos