Davant autoritats com l'alcaldessa, Ada Colau, escriptors i representants dels gremis i associacions del sector del llibre, ha dit que "aquí no hi ha res de literatura", i ha assegurat que "política institucional i literatura són antònims".

"A la literatura no hi ha pactes ni concessions, no es negocia amb el racisme, no es mercadeja amb la persecució de les llengües", ha afegit Guasch, i ha subratllat que "no es negocia amb el racisme, amb la persecució de les llengües, no es ven el text al millor postor, no s'enganya en nom del propi interès".

Guasch, que ha marxat del Palau de la Virreina sense fer-se la fotografia oficial amb les autoritats municipals i la resta de convidats del món literari, s'ha acomiadat assegurant que "encara ha d'arribar al món el text que faci el que hem estat capaços de fer a Urquinaona".

Balmes ha exposat que "som persones generalment fatalistes, acostumem a escollir la dinastia monàrquica errònia, tot, tot..." "O sigui, tenim una àuria de losers que ja hem incorporat al nostre tarannà que configura al nostre caràcter", ha remarcat.

També ha dit que "tenim un punt d'ingenu, d'anar una mica amb la flor i pensar que Europa t'escoltarà". "Unes coses que després te les pares a pensar i dius 'potser que perdem una mica la ingenuïtat, no?'" perquè, segons ell, "està demostrat des de fa segles que les coses funcionen d'una altra manera".

"Potser hauríem de mirar de no ancorar-nos en una eterna lluita que desgasta molt", ha dit sense anomenar el procés sobiranista, i ha insistit que "desgasta molt". "Penso que tots estem una mica cansats, que persistirem, evidentment, però sí que ja ens ho prenen amb una mica de sentit de l'humor", ha conclòs i ha posat d'exemple la cançó que han inclòs en el seu últim disc.

Els destinataris d'aquests ajuts inclouen titulars, tant públics com privats, d'espais escènics afectats per les limitacions de mobilitat. També les companyies, i els artistes i els treballadors de la cultura de festivals que han estat cancel·lats, també als promotors i les sales d'exhibició de cinema.

Totes aquestes línies de subvenció es convocaran durant el mes de maig. Dels 7,2 milions, quatre es tramitaran a través de l'Oficina de Suport de la Iniciativa Cultural, i 3,2 milions a través de l'Institut d'Empreses Culturals. Aquests ajuts s'afegeixen als que ja s'han posat en marxa durant la pandèmia per al sector cultural, i que inclouen el tancament forçós de sales de cinema i els ajuts per les limitacions d'aforament.

La portaveu del Govern en funcions, Meritxell Budó, ha assegurat que amb aquestes ajudes el Govern vol "protegir el teixit cultural i donar-li tot el suport necessari". Els diners, afirma, volen "contribuir a pal·liar les pèrdues imprevistes" que va provocar passar del confinament perimetral de Catalunya al comarcal i "evitar la fallida del sector".

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Cultura van impulsar fa una setmana la tercera línia de suport a treballadores i treballadors del sector, dotada amb més de 4 milions d'euros. Un total de 5.501 professionals de les arts escèniques, arts visuals i la música van rebre l'ajut extraordinari de 750 euros aprovat pel Govern per pal·liar la situació econòmica del col·lectiu arran del coronavirus.

Després d'aquesta entrevista, diferents persones vinculades amb l'independentisme van difondre en xarxes socials un vídeo tallat d'un discurs que va pronunciar el 2019 a la gala del Dia d'Extremadura pel qual l'acusen d'incitar a una intervenció de l'Exèrcit a Catalunya. El tuitaire @davidtuiper, que ha esborrat el compte, va penjar el vídeo dient: "Cercas, a Extremadura, incitant a l'odi i reclamant la intervenció de l'exèrcit contra Catalunya".

Milers de persones van donar per bona la versió que l'escriptor demanava d'intervenir a l'exèrcit, com el periodista Enric Calpena, el cantant Lluís Llach, l'advocat Gonzalo Boye o El Nacional. L'escriptor, en realitat, es referia al militar que hi havia a l'acte, Miguel Alcañiz, cap de la Unitat Militar d'Emergències (UME), que actua en escenaris com incendis, inundacions o altres catàstrofes naturals, i estava present a l'acte.

Llamar a la unidad del General... en fin pic.twitter.com/7Owci1XQec

— Gonzalo Boye (@boye_g) April 11, 2021

El periodista Enric Calpena el compara amb el genocida Karadzic i recorda la destrucció de la biblioteca de Sarajevo i Eduard Voltas va afegir que "aquesta és la diferència moral: ells no han renunciat a l'ús de la violència". Aquest últim comentari va ser compartit per l'exdiputat Lluís Llach.

Radovan Karadzic era un poeta reconegut abans de la guerra de Bòsnia. Nikola Koljevik, vicepresident serbi, era especialista en Shakespeare i qui va donar l'ordre de destruir la biblioteca de Sarajevo. https://t.co/CJki7o3iGz

— Enric Calpena (@CalpenaEnric) April 11, 2021

Aquesta és la diferència moral: ells no han renunciat a l'ús de la violència. https://t.co/MXj0L7i9uL

— Eduard Voltas (@eduardvoltas) April 11, 2021

La diputada de Junts, Cristina Casol, va acusar l'escriptor de ser "un promotor de l'aixecament armat a Catalunya". "Que hi fa a TV3 un promotor de l'aixecament armat contra Catalunya? Això no és llibertat d'expressió, és una televisió pública que dóna al feixisme una posició de privilegi", va escriure en un tuit.

Que hi fa a @tv3cat un promotor de l'aixecament armat contra #Catalunya , això no es llibertat d'expressió, es una televisió pública que dóna al feixisme una posició de privilegi https://t.co/dzHyIdvNcC

— Cristina Casol???? (@cnacasol) April 11, 2021

Les declaracions de Cercas, argumentades en "Anatomia d'un instant, també van suscitar reaccions entre l'independentisme amb comentaris com el d'una altra diputada de Junts, Aurora Madaula: "Aquesta afirmació no se sosté en cap dels treballs històrics rigorosos sobre el 23-F, ans al contrari. Però clar, potser en Javier Cercas no vol anàlisi històrica sinó altra cosa". Madaula, però, no va precisar a quins "treballs històrics rigorosos" es referia.

Aquesta afirmació no es sosté en cap dels treballs històrics rigorosos sobre el 23F, ans al contrari.
Però clar, potser en Javier Cercas no vol anàlisi històrica sinó altra cosa. https://t.co/HdtIuVsi5A

— Aurora Madaula #JuntsperCatalunya???? (@Aurora_Madaula) April 11, 2021

Colomer el defineix com "un llibre satíric sobre els protagonistes del procés" com els expresidents Carles Puigdemont i Quim Torra o l'exvicepresident Oriol Junqueras, entre d'altres. El llibre és "un retrat de tres sentiments congènits, viscerals i històrics: la catalanofòbia dels estaments castellans, la mesquinesa dels polítics catalans i la prudència del poble català".

L'escriptor ens descobreix a un Carles Puigdemont protagonista d'un relat de Jorge Luis Borges: "un venedor de lliris a l'engròs, anomenat Carles Puigdemont, irromp en el famós relat de Jorge Luis Borges, El Otro, i té una amigable conversa amb el seu jo de trenta anys enrere". Un altre explica com "el rector de Santpedor, mossèn Oriol, intenta frenar un eixelebrat timbaler del Bruch, transformat en el timbaler de llauna de Günter Grass, perquè no lluiti contra els francesos".

També trobem a Jordi Cuixart a La Taronja Mecànica d'Anthony Burgess perquè, segons ell, és l'escenari ideal per aplicar una teràpia de xoc al Jordi, un pres amb una distorsió cognitiva tan perillosa que no es penedeix d'haver amenaçat el jutge amb aquell ''ho tornarem a fer'". Altres protagonistes dels contes són l'expresident Quim Torra, que apareix com a Jesucrist en l'Evangeli Segons Sant Mateu, o un madrileny que es desperta convertit "en un català repugnant" a La Metamorfosi de Kafka.

Víctor Colomer Miralbell (Barcelona, 1956) va ser periodista de Diari de Sabadell de 1980 a 2015. Durant trenta-tres anys ha entrevistat més de 7.000 persones en la secció Cara a Cara. S'especialitza en la cerca de referents sabadellencs al món i mundials a Sabadell en l'esperit de "glocalisme", que caracteritza tota la seva obra.

Amb aquest esperit, l'any 2012 publica el llibre de fotomuntatges "Sabadell imaginari" i, el 2015, "El Llibre de les Meravelles", una ficció irònica en imatges sobre la triomfant Catalunya independent. Entre 2015 i 2020 publica calendaris de fotomuntatges de cinema clàssic de Madrid, Barcelona i Girona. El 2019 publica, només online, la biografia de l'exorcista Antonio Jiménez, "El Cazador de Espíritus".

"En el cas de la Batalla de l'Ebre cada vegada hi ha més consens a considerar que va ser la primera batalla de la Segona Guerra Mundial" ha apuntat Joan Antonio, que ha recalcat la necessitat "d'estudiar més història" per aprendre del passat així com "diversificar les lectures" per evitar un biaix.

"En general a Espanya s'hauria d'estudiar més història. La història pot ser una gran mestra si volem aprendre d'ella" ha indicat en l'entrevista. "És molt important llegir i diversificar les lectures. No és bo llegir només quan un pensa que allò està més en sintonia amb les seves idees" ha recalcat.

Joan Antonio ha manifestat que a Corbera d'Ebre, "les primeres víctimes van ser capellans i els seus ajudants que van caure en mans de patrulles anarquistes". "Per aquí va operar una columna que baixava del Baix Aragó, que li deien l'autobús de la mort. S'anaven distribuint i cada vegada que a un municipi li tocava aquesta sinistra visita era un drama, sobretot perquè no distingien molt bé el que era un gran terratinent d'un petit propietari rural" ha explicat.

"En aquests primers moments qui més ho va patir va ser la gent de l'Església perquè se la va identificar amb el bàndol revoltat i, en el cas de Corbera, van ser les primeres víctimes el capellà i el seu ajudant, també a Gandesa, Bot, i sobretot a Vilalba i la Fatarella.

L'historiador expert en la Batalla de l'Ebre també ha assenyalat que la Guerra Civil Espanyola "hauria de dir-se la Guerra d'Espanya perquè va ser una guerra entre militars i va ser clarament internacional perquè intervenen les potències europees".

El programa s'emet a les quatre de la tarda els diumenges hora americana -ara amb el canvi d'horari torna a ser a les deu a Espanya-. Es tracta de presentar cada setmana un llibre d'un autor de prestigi.

El passat 28 de març van complir un any després de 52 emissions setmanals. Per la pantalla han passat autors famosos com el britànic Andrew Roberts ("Churchill"), Keith Lowe (“Prisioneros de la historia”) o el canadenc Tim Cook (“La lucha por la historia”).

També Daniel Lee (“El sillón del oficial de las SS "), Craig Symonds ("Operación Neptuno"), John Matteson ("Un lugar peor que el infierno" sobre la batalla de Fredericksbrukg) o Helen Fry ("Las paredes tienen oídos”), entre molts altres.

Chris Anderson, amb el pastís del primer aniversari

El pograma es centra fonamentalment en història moderna o contemporània -al cap i a la fi els Estats Units van inclinar la balança en les dues guerres mundials- però tampoc es descarten altres temes com l'emperador romà "Pertinax" -un dels més bons, per això va durar poc- amb la biografia escrita de Simon Elliott. La Guerra Civil Espanyola també va tenir el seu programa amb "Espanya en els nostres cors" d'Adam Hochschild.

Rick Beyer és periodista i historiador. Va investigar l'exèrcit fantasma que, durant la II Guerra Mundial, van crear els Estats Units per enganyar els alemanys. Un autèntic exèrcit amb tancs, canons i camions inflables que anaven movent pel camp de batalla. El reportatge es va estrenar a la cadena pública nordamericana PBS el 2013 i es troba també en format llibre.

Beyer, des de Chicago, comparteix programa amb el també historiador Chris Anderson a Londres. Anderson és especialista en el Dia D i el desembarcament a Normandia. Els propers programes seran sobre"La batalla de Verrieres Ridge" (4 d'abril) de David Keefe, "Amphibious Warefare 1898-1945" (David Nasca) i "Josef Stalin i Rússia en la Segona Guerra Mundial (Siguin McMeekin).

Lletrat superior de la Seguretat Social i aficionat a la història acaba de publicar “Confederación. Los Estados Confederados de América (1861-1865)” (Actas Editorial) un tom de cas 600 pàgines en què s'aborda el conflicte bèl·lic. Gens habitual per a algú nascut a Asutrias (1971) i que ara resideix a Madrid.

L'obra no només descriu els aspectes militars, els més coneguts, sinó també els polítics. De fet es remunta al naixement del Estats Units i l'esclavitud a la Constitució americana. "Els prejudicis racials de l'època -escriu- estaven molt marcats, i els meridionals no només consideraven els afroamericans inferiors sinó que també els tenien per salvatges mancats de qualsevol tipus de civilització i de cultura".

Quan es va aprovar la Constitució dels Estats Units (1787) es va permetre el tràfic d'esclaus però només durant els 20 anys següents. En 1807 es va aprovar una llei federal que prohibia "aquesta pràctica habitual i inhumana" el que, paradoxalment, va encarir el seu preu.

Ablanedo considera però, en una entrevista amb e-notícies, que amb els paràmetres actuals "Lincoln podia ser considerat un racista" tot i que va ser el "colós que va posar fre a la recessió".

Fins i tot, en la seva opinió, "el Sud podia haver guanyat la guerra" si, per exemple, hagués tingut èxit la famosa càrrega de Pickett en la batalla de Gettysburg, "El Sud no volia conquerir el nord, volia crear un estat de descontentament en l'opinió pública que van permetre la secessió dels estats confederats i es reconeixement per les potències estrangeres ". "Cal no oblidar -afegeix- que en aquesta època França estava a Mèxic".

També considera que hi ha similituds entre el procés català i la Guerra Civil americana encara que no, per descomptat, en els aspectes bèl·lics. "Els estats meridionals van arribar a crear també estructures d'Estat i, fins que Lincoln va arribar a el poder, els van deixar fer". "També van galvanitzar l'opinió pública en contra de el Nord", prossegueix.

El autor, durant la seva visita a Gettysburg, amb una jaqueta nordista que el va deixar un figurant

Un dels capítuls del llibre analitza precisament les semblances. Hi ha d'altres també, ja cap al final de l'obra, en el què descriu les causes de la derrota, la reconstrucció després de la guerra o el llegat de la Confederación. Inclús en el cinema o la literatura.

L'autor explica que el seu interès per la temàtica va començar precisament amb els cinemes però els confederats "sempre es veien com una cosa llunyana: eren els dolents" i va culminar fa anys amb un recorregut turístic en ple estiu pels escenaris del conflicte, inclòs Gettysburg, que gairebé va posar a prova -explica amb sentit de l'humor- el seu matrimoni./ Un reportatge de Xavier Rius.