Carcedo, que s'havia desplaçat al capdavant d'un equip de TVE, explica que van passar diversos dies en aquest país quan Amin ja s'havia convertit a l'Islam i mantenia relacions tirants amb els països occidentals.

En un dels capítols descriu que, després d'una entrevista, el dictador se li va apropar i li va dir: "Digui-li vostè al rei Franco que m'enviï un mapa del Sàhara perquè jo pugui fer-me una idea, i estic segur que resoldrem el conflicte. La solidaritat africana ajudarà ".

Amin demanava, a canvi, "que Espanya enviï cotxes i automobilistes espanyols a fer competicions a Uganda i al comprovar que les nostres carreteres són excel·lents".

El general, que havia estat sergent en l'exèrcit colonial anglès, mantenia pèssimes relacions amb l'antiga metròpoli i volia demostrar que Uganda estava a l'altura en matèria de infrastructures. I fins i tot organitzar ral·lis per demostrar-ho.

Idi Amin, per cert, parlava de Rei Franco encara que oficialment només era cap d'estat. L'obra narra també altres peripècies com la caiguda de Saigon o la guerra entre Hondures i El Salvador.

De la Torre també ha apel·lat al diàleg per resoldre els “problemes de convivència a Catalunya”. “Tant de bo puguin sortir aviat els polítics presos i puguem trobar una solució per als problemes de convivència a Catalunya” i “puguem dialogar i crear un marc en el que tothom puguem conviure a gust”, ha afirmat.

L’actor, en canvi, no va fer cap referència als presos ni a la situació política catalana quan va recollir el premi Goya. De la Torre va dedicar el premi als polítics que “s’aixequen cada matí tractant de canviar el món”, així com a la seva Andalusia natal que va definir com un “poble multicultural que abraça sempre el que ve de fora”.

El llibre és el cens “més complet i exhaustiu” dels immobles que les bombes de l’aviació feixistes van destruir entre els anys 1937 i 1939, segons ha explicat el consistori durant la presentació de l’obra. Les historiadores també han reconstruït el dia a dia de dos anys de bombardejos i han documentat els episodis dels dies 21, 22, 23 i 24 de gener de 1939, la darrera setmana abans de la caiguda de Barcelona en mans de l’ocupació franquista.

Entre els principals bombardejos de la Guerra Civil que recopila ‘Topografia de la destrucció’, hi ha el de la Barceloneta (octubre de 1937); el de l’Escola del Mar (7 de gener de 1938); el de l’església de Sant Felip Neri (30 de gener de 1938), i els de la Catedral de Barcelona (16-18 de març de 1938).

La publicació del llibre forma part del programa municipal que ha permès, entre d’altres accions, retirar 1.300 plaques dels carrers de la ciutat, amb les que es prepara una instal·lació artística crítica sobre la simbologia feixista, amb elements iconogràfics com el ‘Yugo y las flechas’, en les plaques d’habitatge.

Maura considera que Catalunya "no és la comunitat que més ho necessita" i critica la despesa de la Generalitat en oficines i ambaixades: "Anem a un festival i veus una oficina espanyola i una altra catalana. I el de les ambaixades. No, no és així".

Carmen Maura diu en aquest sentit que l'important és "solucionar que hi hagi treball per a tothom, anem a rebre a la gent de les pasteres com déu mana ..." "Em posa negra. Tot això fa que els altres vagin amb les banderetes" , conclou.

Terribas ha recordat els fets i Artigau ha contestat que "Manuel Valls no sé qui és, perdona. No porto el tema de fitxatges d'hivern... Manuel Valls qui és? El lateral dret del PSG? Perdona, m'agafes una mica fora..."

Aleshores la presentadora d'El Matí a Catalunya Ràdio li ha explicat que és el candidat a l'alcaldia de Barcelona, però ha detallat que "el partit encara està per determinar". "M'estàs vacil·lant?", ha reblat. "No, no", ha afirmat ell.

Preguntat sobre "la poca tolerància per dir les coses que cadascú pensi", Artigau ha dit que "la cultura consisteix en això" i ha afegit que "a mi m'agrada anar al teatre o llegir un llibre de gent que no pensa com jo".

Marc Artigau ha posat l'exemple de Javier Marías i ha assenyalat que "els seus últims articles no m'agraden, i el Javier Marías el llegiré sempre. Els articles i les novel·les". "Puc coincidir o no amb Javier Cercas en algunes opinions. Javier Cercas és un grandíssim escriptor i el llegiré sempre", ha apuntat.

Finalment, el guanyador del Premi Josep Pla ha exposat que "la cultura consisteix en jo t'escolto, tu m'escoltes. Jo et llegeixo, tu em llegeixes. I aquest diàleg em servirà per reflexionar". "No hi ha espai per escoltar-nos", ha lamentat.

Artigau ha dit en el seu discurs que "sento tristesa i ràbia per viure en un país on hi ha presos polítics i on el govern legítim de la Generalitat està exiliat". "D'aquí a uns anys, sentirem vergonya", ha sentenciat en el sopar del Premi Nadal.

Aquest vespre jo he sentit tristesa, ràbia i vergonya després d’ aquest discurs i d’aquesta demagògia ..pobre Josep Pla..Prou! https://t.co/SYHZbL3lHy

— Manuel Valls (@manuelvalls) 7 de gener de 2019

El candidat a l'alcaldia de Barcelona Manuel Valls ha criticat  el discurs a través del seu compte de Twitter i ha dit que ell també sent "tristesa i ràbia", a més de "vergonya, per aquest discurs i aquesta demagògia". "Pobre Josep Pla... Prou!", ha afegit el candidat a l'alcaldia de Barcelona recolzat per Ciutadans.

La consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, ha comentat a través de la mateixa xarxa social que el discurs d'Artigau havia "molestat moltíssim" a Valls, que estava assegut prop d'ella a la gala de lliurament de premis. "Valls li ha respost (a Artigau) 'mira que sou pesats', acarant-se-li mirant la pantalla i generant una incomoditat manifesta a la sala", ha detallat.

Un discurs que ha molestat moltíssim Manuel Valls, que li ha respost ‘mira que sou pesats’ acarant-se-li mirant la pantalla i generant una incomoditat manifesta a la sala. Doncs sí, continuarem essent tan pesats com calgui reivindicant la justícia i la llibertat. Som demòcrates! https://t.co/FlOIwEcJeO

— Laura Borràs ???? (@LauraBorras) 6 de gener de 2019

La periodista i escriptora Pilar Eyre, asseguda a la mateixa taula que Valls durant l'acte, ha afegit que el candidat a l'alcaldia va culpar de la situació a l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, situat a la taula presidencial, i va dir "Mas, Mas, tu tens la culpa".

Premio Nadal en el Ritz, Marc Artigau, premio Josep Pla, recuerda a los políticos presos. Xavier Valls, que está en mi mesa y que ha tenido un comportamiento afable y moderado, se pone nervioso “pesado... Mas, Mas... tu tienes la culpa, y qué pasa? Nadie va a decir nada?”

— Pilar Eyre (@pilareyre) 7 de gener de 2019

Finalment, el periodista Antoni Bassas ha explicat que el candidat a l'alcaldia s'ha adreçat a la delegada del Govern espanyol, Teresa Cunillera, quan marxava del menjador del Palace i, referint-se al discurs de Marc Artigau, li ha dit que "com permets això!".

Quan @manuelvalls ha marxat del menjador del Palace, s’ha adreçat a Teresa Cunillera i, referint-se al discurs de @martigau li ha deixat anar un “pero cómo permites esto!” @diariARA

— Antoni Bassas (@antonibassas) 6 de gener de 2019

Això li ha dit #Serrat a un sr que li ha cridat enmig d'un concert que pq no cantava una en català. pic.twitter.com/UEi64CQh9i

— Toni Hervás (@ToniHervas) 21 de diciembre de 2018

Cabré, que és nebot de l'exalcalde Xavier Trias, ha recordat els dirigents independentistes empresonats després de rebre el premi i ha dit que "els presoners som nosaltres i hem de sortir d'Espanya immediatament". L'escriptor ha dit que l'any passat vam tenir la independència "a tocar i es tracta de tornar-hi" i ha reivindicat que el relat independentista és "pacífic".

Tanmateix, ha advertit que "no serà creïble un relat pel qual tens presos polítics, exiliats i l'amenaça del 155 al damunt si quan convé, com a mínim, no som capaços de col·lapsar la ciutat de Barcelona si cal".

Jordi Cabré, que és conseller nacional del PDECAT, ha tingut diversos càrrecs a la Generalitat. Ha estat director general de Dret i d'Entitats Jurídiques, director general de Coordinació, Promoció i Cooperació Cultural i durant la passada legislatura va ser assessors de Santi Vila "en matèria de coneixements culturals i projecció externa" i va ser cessat pel Govern espanyol en aplicació del 155.

L'obra, de poc més de 200 pàgines, està escrita per Ibai Noguera (pseudònim) però és un ampli coneixedor dels secrets de poder.

L'obra, en efecte, descriu el procés i com una sèrie de joves contractats per l'hereu d'una família benestant de la burgesia catalana combaten l'ANC i els CDR amb les seves pròpies armes.

El protagonista de l'obra, Marc, president d'una cadena d'hotels, s'envolta de periodistes, hackers i guionistes per construir un relat alternatiu.

El volum, però, posa de manifest algunes contradiccions reals com que per aconseguir un diputat per Lleida n'hi ha prou 20.000 vots i, en canvi, per Barcelona es necessiten més de 48.000. O un suposat relleu generacional en un gran grup de comunicació -presumptament el Grup Godó- en què s'adopta la decisió de donar suport al procés.

Tot és, però, ficció, tot i que s'acompanya amb nombroses dades i un apartat final -l'Informe Gerard- en què es descriuen els últims anys de la política catalana.

Després de recollir els guardons, Rosalía ha confessat que està emocionada perquè una cançó inspirada en el flamenc hagi tingut cabuda en aquests premis llatins. Quan ha pujat a recollir un dels dos gramòfons daurats obtinguts ha volgut recordar les dones que li han obert camí i que té com a referència.

"Estic orgullosa de poder liderar el meu projecte i de fer sempre la música que em representa, a partir del risc i de poder compartir-la amb el món i ser aquí. Vull donar-li les gràcies a dones com Lauryn Hill, Wonda Gurl, Björk, Kate Bus , a totes les dones de la indústria que m'han ensenyat que es pot, perquè gràcies a elles jo sóc aquí", ha dit.