En canvi, sí que han fet acte de presència la vicepresidenta del Govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. A la taula presidència hi havia, d'altra banda, dos expresidents catalans, Artur Mas i José Montilla. El sopar ha aplegat més de 500 persones a la sala oval del MNAC.

José Manuel Lara Bosch, el president del grup que va morir al 2015, mai es va declarar a favor de la independència, però el grup dóna feina 2.500 persones. Planeta va salvar al seu día el diari Avui, que finalment va vendre al grup Hermes Comunicacions, empresa editora d'El Punt, i també Edicions 62, el segell emblemàtic de la literatura catalana.

La 68ena edició del premi Planeta ha estat per a l'escriptor Javier Cercas. L'autor extremeny,  però establert a Girona, s'ha endut el guardó -dotat amb 601.000 euros- per la novel·la 'Terra Alta'.

L'editorial posa en valor que Melero “no és un devot creient de la causa�, sinó un “vers lliure en les defenses� que “compleix amb solvència un encàrrec�. L'obra relata “les estratègies i tensions de les defenses, els secrets judicials, les misèries i enlluernaments dels que han tocat poder, els dubtes i temors dels encausats�.

Javier Melero és un advocat amb àmplia experiència en Dret Penal que s'ha encarregat de les defenses de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas pel 9-N, dels extresorers de CDC Andreu Viloca i Daniel Osàcar en el cas 3%, o del exsecretari general de CDC, Oriol Pujol Ferrusola, entre d'altres.

Sánchez Piñol exposa que "amics europeus em diuen que si no passa alguna cosa després de la sentència, s'oblidaran de nosaltres. I amb raó, perquè vol dir que ens resignem a la situació que els poders han decidit per nosaltres".

Preguntat com veu Catalunya a les portes de la sentència del Suprem, l'escriptor ha dit que "ho visc com una derrota, tot i que hi ha segments d'aquesta societat que no s'han rendit". Albert Sánchez Piñol subratlla que "en la història de Catalunya sempre hi ha un militar amb un fusell o un policia amb una porra".

"Recordo, quan les bufetades de l'1 d'Octubre, que jo em deia: 'Però si jo això ja ho he viscut, però quan? Perquè a mi no m'ha passat'. I em dic: 'Esclar, documentant-me per al Victus i el Vae Victus'", ha apuntat. 

També destaca que "la capacitat de prendre decisions pel nostre compte al marge del poder, l'octubre del 2017, em fa sentir molt orgullós d'aquesta societat". "Al mateix temps, és una pena no haver nascut a Dinamarca o Malawi, on la catalanitat no significa una presa de decisions constant i, molt sovint, una derrota", conclou.

 

Sacristán ha dit que "és un tema difícil, no és fàcil de resoldre perquè dos milions de catalans són molts. Són insuficients perquè aquests sapastres, perquè els líders d'aquest moviment són uns sapastres".

Finalment, ha dit que "no són suficients per fer el pas que han donat, per a la 'soplapollez' que han fet, però són molts". En aquest sentit, ha advertit que "són més que suficients per a crear un problema que cal resoldre".

Rosalía s'ha presentat dient "vinc de Barcelona", ha volgut agrair els guardons "sobretot als seus fans" i ha assegurat que no s'esperava els premis: "Estic tan contenta d'estar aquí, representant el meu país i la meva cultura. Moltes gràcies per deixar-me cantar aquí en espanyol".

El Govern, que intenta capitalitzar políticament qualsevol distinció de certa importància que pugui rebre un artista català, no ha fet fins ara cap reconeixement a Rosalía malgrat el seu èxit internacional.

El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha limitat a felicitar-la per twitter després dels premis MTV: "Rosalia ha fet història". També el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, li ha donat les gràcies per "les teves lletres i cançons i per la teva mirada parlant de la nostra societat actual".

Aquesta matinada la cantant @rosaliavt ha fet història guanyant dos premis MTV Video Music Awards: al millor videoclip llatí i a la millor coreografia per "Con altura". Enhorabona i una forta abraçada! #VMAs https://t.co/3K7l6ocxG6

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) August 27, 2019

Moltes felicitats @rosaliavt per aquest premi MTV al millor videoclip i coreografia! #VMAs Totalment merescudíssim!!! Gràcies per les teves lletres i cançons i per la teva mirada a l'hora de parlar de la nostra societat actual. Enhorabona! https://t.co/mCWax6fILQ

— Pere Aragonès ???? (@perearagones) August 27, 2019

 Aquests dos guardons arriben després que l'artista de Sant Esteve Sesrovires s'emportés el passat 16 de novemre dos dels cinc Grammy Llatins: el de millor cançó alternativa i millor interpretació urbana pel seu èxit "Malamente". L'única felicitació que va rebre aleshores des del Govern va procedir d'un concís tuit de la consellera de Cultura, Laura Borràs.

"Avui veníem a demanar la seva llibertat, però després de l'aplicació de l'article 155 bàsicament hem vingut a expressar democràcia", va afirmar la cineasta l'11 de novembre del 2017.

"No es pot empresonar als ocells lliures. Volareu. Volarem. I ens apartarem de tota aquesta misèria mental, social, política i cultural que és l'Estat espanyol. I per això estem aquí", va assegurar.

Passola exposa que "ningú es pot escudar en la consecució perfectament lícita d'una república catalana a canvi d'enfonsar i de desgovernar el país" i afirma que "en cultura els puc assegurar que ha estat així". "Quin valor dóna a la cultura un govern que fa que en tres anys haguem tingut quatre consellers de Cultura?", es qüestiona.

La cineasta també es pregunta "Com es pot organitzar una política cultural seriosa de mirada llarga amb tants canvis" i "com es pot organitzar la cultura d'un país, que és clau per a la igualtat d'oportunitats i per a l'ascensor social amb un pressupost per al Departament de Cultura que és el 0,7% del pressupost global del govern".

"En un moment crucial de canvi de paradigmes culturals, amb la irrupció massiva de l'audiovisual com a vehiculador de continguts culturals, això ha estat letal", sentencia.

Sobre l'audiovisual català, Isona Passola apunta que "la situació política a la qual ens veiem abocats amb el bloqueig dels pressupostos de la Generalitat prorrogats per dos anys consecutius, amb la Televisió de Catalunya en caiguda lliure, col·loca l'audiovisual en català en una de les situacions més difícils des del retorn de la democràcia".

Finalment, diu que "Quan TV3 feia de locomotora del cinema català, partíem de quantitats respectables a fora que eren complementades per la Generalitat", però lamenta que "ara la locomotora està en via morta i Cultura està vergonyosament a la cua dels pressupostos".

Vilallonga considera que “l'atac de Junqueras a l'herència grecorromana no solament és injustificat, sinó que és d'un simplisme esfereïdor�. “Atrapats, com sempre, entre la moral i l'estètica, Junqueras es pot permetre el luxe de desfigurar, calumniar i destruir la cultura grecoromana�, afegeix en una article a la seva web, titulat 'La decadència intel·lectual catalana'.

“Oriol Junqueras vol ser un nou Jordi Pujol, i ja té la seva presó martirial�, assenyala l'historiador, alhora que considera que el líder dels republicans “magreja la religió per ambició merament personal i política�. “En aquesta cursa d'Esquerra per ser el nou partit d'ordre i assolir el poder tot s'hi val. Ha quedat palès en la desintegració dels discursos polítics i intel·lectuals i el significat de les paraules�, avisa.

També creu que “la indissimulada mediocritat� de l'exvicepresident català “és el reflex que la derrota ha trinxat Catalunya�. “Ja no es tracta que les nostrades moral i estètica continuïn oprimint-nos i mantenint-nos en la servitud espanyola i mental: hem buidat de sentit i contingut els discursos, fins al punt que el que diem no vol dir absolutament res�, assegura.

“Avui els discursos i el llenguatge s'han pervertit talment que la veritat s'esmuny dels verals catalans. Encara avui, com fa un any, l'únic recurs del català que vol evitar tant la derrota com la decadència intel·lectual catalanes és el mas de Josep Pla�, sentencia Vilallonga.

L'entitat ha manifestat que "les desqualificacions personals contra membres del patronat i contra l'equip d'investigadors de l'Institut, són avaluades amb tristor, però l'INH valora que informen millor de qui les emet que no pas de l'objecte d'aquestes".

L'insitut que catalanitza la història recorda que "ha rebut crítiques i opinions de desqualificació des de la data de la seva fundació" i afegeix que "respecta aquestes crítiques i les accepta com a elements del joc democràtic i de llibertat que tot país que es vol lliure necessita, d'una banda, i dels procediments dins del món científic, de l'altra".

També subratlla que l'INH "és una entitat privada sense ànim de lucre" i remarca que "se sustenta a partir de donatius de persones i entitats privades, així com de l'aportació d'esforços de persones voluntàries que hi donen suport".

Finalment, convida a qualsevol persona o entitat "a tenir una trobada amb el seu patronat i l'equip d'investigadors per tal d'oferir qualsevol aclariment o puntualització en relació a les tasques de recerca i comunicació de coneixement que aquesta institució desenvolupa".