El crític televisiu, Ferran Monegal, en un article a El Periódico, recorda que "dels 300 milions i escaig que rep TV3, més del 50% són per pagar la nòmina. La conformen aproximadament 1.800 criatures".

Monegal fa referència als laments del director de la cadena pública, Vicent Sanchis, per no disposar de suficient pressupost per produir ficció pròpia, el que pot portar a la cancel·lació de programes com Polònia o la sèrie 'Com si fos ahir'.

"És a dir, passa com en aquella pernileria que un cop els vaig explicar d'un amic meu. Va contractar tant personal que el dia que va obrir no hi havia pernil a les prestatgeries. No li quedava diners per comprar pernil. Era una pernileria sense pernil. Però el personal era eficientíssim, això sí".

"No es preocupin els fans de Polònia. Tornarà. El toc d'esglai de Sanchis ja ha fet el seu efecte. La classe política està en un crit. No podrien suportar que no els fessin la paròdia. Es deleixen per Polònia. Per a ells la tragèdia és el silenci. El buit. El riure és una benedicció. Encara que et dibuixin com un capsigrany o un inútil", conclou.

Intèrprets de la sèrie de TV3 ‘Com si fos ahir', juntament amb un gran nombre de professionals més, han pres la iniciativa per denunciar “la situació de perill de cancel·lació de la sèrie i dels espais de ficció de TV3�. Tampoc està garantitzada la continuïtat de programes com Polònia.

Entre aquests acttors es troben Marta Angelat, Silvia Bel, Pepo Blasco, Marc Cartes, Roger Coma, Eduard Farelo, Elena Gadel, Montse Germán, Alícia Gonzàlez Laá, Andrés Herrera, Àurea Márquez, Olalla Moreno, Jordi Rico i Maria Rodríguez.

“La normalització lingüística a través d'històries quotidianes, properes i transversals, fomentar i consolidar una indústria audiovisual catalana i uns molt bons resultats d'audiència (17% d'audiència diaria de mitjana)� són els arguments principals dels qui defensen que “la sèrie i, en general, la ficció a TV3 s'ha de mantenir i reivindicar�.

També recorden que “apostar per la inversió en la producció de ficció audiovisual amb els recursos públics de la CCMA és una de les missions que el Parlament de Catalunya adjudica als mitjans de comunicació públics�.

El director de TV3, Vicent Sanchis, en declaracions a Ser Catalunya, ha replicat les crítiques de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, que va retreure a la televisió pública l'emissió de la sèrie Drama pel fet que alguns dels personatges parlen en castellà. Vilallonga va lamentar que veu “massa castellà a TV3�.

També va afirmar que havia donat un “toc d'atenció� a la direcció de la cadena i Sanchis ho ha matisat. “El toc d'atenció el fa en el seu programa i fent algun tuit. No sé si la paraula ‘toc d'atenció' és més una expressió inapropiada del moment en què estava parlant�.

“El que sí que està clar és que a ella no li agrada com està plantejada aquesta sèrie�, ha reconegut, a més de recordar que “aquesta sèrie està produïda per TVE i està penjada en un portal de TVE en català i subtitulada en castellà. Ja m'agradaria que TVE fes això moltes més vegades�.

"Crec quan el departament de Cultura aporta 6 milions d'euros, és tot el Govern el que ho fa també. Està molt bé que diguin nosaltres pensem això�, ha dit. Sanchis ha sentenciat que “la consellera de presidència Meritxell Budó ja ha donat la seva opinió i ha dit clarament que no la comparteix�.

La periodista Rosa María Quitllet (Cornellà de Llobregat, 1964) serà la nova directora d'Informatius del Centre de Producció de RTVE a Sant Cugat del Vallès, segons ha informat la televisió pública en un comunicat.

Quitllet, tal i com recorda El Mundo, ha lluït el llaç groc en diferents aparicions públiques. A més, en el seu compte de twitter, comparteix les piulades d'independentistes com Jordi Cuixart, Mireia Boya o aquells que són crítics amb la condemna dels polítics independentistes presos. També aquelles que se'n riuen del PP, Vox o la Reina Letizia.

La periodista és llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB. Va entrar per oposicions a RNE Barcelona el 1990. Actualment és redactora dels Serveis Informatius de RNE a Catalunya i des del 2010 s'encarrega de la coordinació i edició dels informatius del cap de setmana.

Abans va ser editora de l'Edició Migdia i responsable de la coordinació matinal amb la redacció central. També durant 16 anys ha dirigit el programa 'Retalls'. És professora associada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Substitueix Rafael Lara, que passarà a liderar un nou projecte de continguts digitals.

Els Matins de TV3 ha tractat la investigació per part del departament d'Interior de 50 agents que van participar en les protestes que van tenir lloc durant els dies posteriors a la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes pel seu paper en l'1-O.

Per a fer-ho, ha confrontat en un debat el portaveu del sindicat de Mossos SAP-Fepol, Toni Castejón, i el codirector d'Irídia -Centre per la Defensa dels Drets Humans-, Andrés García Berrio, que ha denunciat una suposada mala praxis policial durant el que l'independentisme va denominar ‘la batalla d'Urquinaona'.

Castejón ha assegurat que “ni al País Vasc de la Kale Borroka hi havien tants dies durs. Hi havien dies durs, però no tan seguits�. “Hi va haver violència cap a la policia�, ha afirmat, a més de recordar que “vam viure situacions totalment extremes�.

“Vam veure imatges de com tiren a companys de la brigada mòbil al terra i el crit de la gent quan està a terra és ‘mata'l, mata'l!�, ha explicat, a més d'argumentar que “aquí no hi ha protocol�. “Quan veus el teu company que el tenen a terra, que l'intenten treure l'arma, que li estan trepitjant el cap vas cap allà i l'intentes treure com pots�, ha assenyalat.

També ha recordat que “a l'Aeroport la resposta d'una gran part va ser molt violenta, ens faltava policia�. “A vegades hem hagut d'aguantar que un polític ens digui ‘que no se us vegi, amagueu-vos'. Doncs que no es facin anar�, ha sentenciat.

En aquest punt, el codirector d'Irídia, Andrés García Berrio, ha afirmat que “hi ha una generació de gent que està marcada per violència policial. Que el primer dia, a l'aeroport, ja hi hagués un ferit per bala de goma no va ajudar a la sensació col·lectiva en general�. “Es va veure com un nou atac greu cap als drets humans�, ha sentenciat.

El presentador del TN de TV3, Toni Crunayes, ha sortit al pas de les crítiques a la sèrie 'Drama', que ha estat molt qüestionada des de diversos sectors pel seu bilingüisme. El fet que alguns dels seus protagonistes parlin en castellà ha provocat que molts s'indignin i en demanin la retirada.

Cruanyes, però, ha afirmat que “jo m'ho estic passant molt bé, a casa no parem de riure #DramaTV3 Llengua a banda, no ens escandalitzem per veure a @tv3cat allò que anem a buscar a Netflix i altres plataformes�.

L'emissió de la serie de ficció Drama a TV3, protagonitzada per Elisabet Casanovas, ha provocat la indignació a les xarxes socials de molts usuaris que en critiquen el seu bilingüisme.

Drama és una sèrie de RTVE en col·laboració amb el Terrat, que ja es podia veure des de fa mesos al web de la televisió pública espanyola i que ara ha passat a la televisió pública catalana.

Alguns dels seus personatges utilitzen el castellà per comunicar-se, fet que no ha agradat a part de l'audiència, que considera que a TV3 només s'ha de parlar en català, i que introduir el castellà suposa posar en risc la llengua.

El jutjat número 11 de de Barcelona ha dictat una sentència per la qual s'anul·la l'acord sobre "l'anàlisi de les referències a la presència en carreteres i autopistes de Catalunya de vehicles dels cossos de seguretat estatals a Catalunya al programa El Matí de Catalunya Ràdio, emès per Catalunya Ràdio el 22 de setembre de 2017".

La sentència assegura que la forma en què es va debatre i votar l'abstenció del conseller Daniel Sirera "conculca la legalitat". La magistrada afegeix, a més, que "ha quedat acreditat que l'adopció de l'acord s'ha assolit prescindint totalment i absolutament de procediment legalment establert i de les normes que contenen regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats, de manera que és nul de ple dret".

Sirera recorda que "en el seu dia, el president de CAC, Roger Loppacher, i dos consellers, van impedir que pogués participar en el debat i votació d'un acord en el qual s'analitzava l'actuació de Mònica Terribas".

El 22 de setembre de 2017, des de Catalunya Ràdio, la periodista va demanar als oients que fossin "delatant els moviments dels vehicles del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil en plena operació judicial i policial per frenar el referèndum il·legal convocat per al 1-O".

El president de el CAC i els altres dos consellers van impedir votar a Sirera amb l'argument que, sobre aquest conseller, requeia una "eventual sospita de parcialitat, encara que sigui per simple aparença".

Gràcies als vots de Loppacher, Alsius i Griley, Terribas no va ser reprovada pel Consell. Amb la decisió d'impedir votar Sirera, el conseller es va veure privat també de poder presentar un vot particular contra dit acord.

En aquest sentit, la sentència adverteix el "perill que suposa que el Consell pugui utilitzar un argument no emparat per la llei (l'eventual sospita de parcialitat, encara que sigui per simple aparença)" per apartar qualsevol conseller d'una votació sense motiu específic.

Segons l'opinió de tribunal, "l'abstenció forçosa que es va materialitzar, va ser una forma encoberta d'eludir fraudulentament el procediment necessari per aconseguir una recusació".

Daniel Sirera ha valorat positivament la sentència i s'ha preguntat "si, qui va actuar fraudulentament per apartar del debat i votació a un conseller crític, pot seguir dirigint un organisme la principal funció és vetllar pel compliment de la llei, la neutralitat i el pluralisme dels mitjans de comunicació públics".

La periodista Pilar Rahola, ha aprofitat una entrevista a RAC1 al ministre Salvador Illa per a llençar un speach de gairebé tres minuts de durada. Rahola en teoria havia de formular una pregunta al ministre, però ha preferit fer un extens discurs on ha retret a Illa totes les suposades errades del govern espanyol. La periodista, però, ha obviat les errades de la Generalitat.

Rahola ha explicat que no sabia si donar a Illa tracte de “ministre� o de “conseller� i en aquest sentit l'ha acusat de “deixar-nos sense sobirania�. “Aquí teníem competències plenes, teníem estudis a les regions sanitàries, teníem tècnics de molts qualificats de primeríssim nivell i vostès van llançar-ho tot per la borda i el primer que van fer va ser rescentralitzar�, li ha etzibat.

De la mateixa manera, ha criticat el paper de l'Exèrcit i el “menysteniment de la Generalitat�. “Vostès van tractar el president de la Generalitat com si fos un ‘segundo de a bordo'�, ha lamentat.

“Moltes de les decisions que es van prendre a Catalunya no es van prendre perquè vostès no ho van permetre�, ha afegit, a més de considerar que “ens hauríem pogut ajudar molt més si s'hagués fet com es va fer a Escòcia, com es va fer a Gran Bretanya que va respectar la sobirania escocesa�.

“Vostès ara han descobert que amb l'excusa de l'estat d'alarma el que fan és acumul·lar poder�, ha remarcat, a més d'afirmar que “a vostè ja li deu agradar aquesta idea de que Espanya ha de tenir el pes específic del poder�.

“Però jo li vull recordar que el pacte de la transició també era respectar la sobirania i a Catalunya amb el tema de la pandèmia la sobirania ha estat un drap brut que no ha servit per res�, ha assenyalat, a més de sentenciar que “si alguna cosa m'ha ofès com a catalana és com a la primera vostès han escombrat la sobirania d'aquest país�.

Rahola, però, ha obviat les polèmiques protagonitzades per la Generalitat, com ara quan la consellera Budó va afirmar que “amb la independència hauríem actuat abans i no tindríem tants morts ni tants infectats�.

Tampoc ha recordat la crida del president Torra, que va posar com a exemple de lluita contra la pandèmia Guayaquil. �Si l'Exèrcit vol venir a Catalunya i ens vol ajudar, que es planti a la pista de l'aeroport i eviti que aterrin els avions�, va afirmar.

De la mateixa manera, ha obviat la polèmica per les 1.714.000 mascaretes enviades per l'Estat a Catalunya, que el conseller Buch va considerar una ofensa. “Si algú del Gobierno de España se li ocorre que la propera xifra de màscares té a veure amb el 1.939 i per tant ens donen 1.939.000 màscares, no ho permetrem�, va advertir en roda de premsa.

Finalment, tampoc ha esmentat la polèmica per les regions sanitàries, que va deixar Barcelona aïllada, ni el fet que el Govern rebutgés un divendres passar a la fase 3 del desconfinament per tot seguit demanar dilluns, només tres dies després, que es posés fi a l'estat d'alarma.