El Telenotícies Migdia ha emès un avançament en el que reconeix que es tracta d'un reportatge “encarregat pel mateix Palau per recordar els fets i alhora, sobretot, per passar pàgina�. “El documental evita fer servir qualsevol imatge de Millet i Montull i se centra en els testimonis dels seus immediats successors que es van trobar amb la missió i el problema d'aixecar les catifes�, explica la informació.

El documental recull el testimoni de l'actual director general del Palau de la Música, Joan Oller, qui assegura que “la majoria de la gent que ara s'aproxima al Palau ja no ho té present. Aquesta etapa està molt, molt superada�. També assegura que “el Palau treballarà per recuperar el màxim possible de diners� que van espoliar els seus antics responsables, Fèlix Millet i Jordi Montull.

El reportatge, a més, inclou el testimoni d'alguns dels treballadors per explicar “com ho van viure�. El fil conductor del programa és l'estrena el mes passat de ‘Resurecció', la segona simfonia de Mahler. “Coincidència més que simbòlica amb la que el Palau vol donar per liquidada l'època Millet�, conclou la notícia.

El programa recorda que TV3 “és la més important redacció de Catalunya amb 300 periodistes� i entrevista el presentador del Telenotícies Migdia Carles Prats, antic corresponsal de la cadena a París i a Brussel·les.

Prats assegura que “els informatius que fem no són ni favor ni en contra de la independència, intentem explicar el que passa�, però la reportera francesa destaca llavors els cartells amb l'eslogan “Llibertat presos polítics� sobre Jordi Sánchez i Jordi Cuixart o “Votem per ser lliures� de l'1 d'octubre.

El presentador al·lega aleshores que “m'imagino que algú de la redacció l'ha penjat� i que “n'hi ha també de Nelson Mandela o Donald Trump� però la periodista remarca llavors que “no estem parlant de la mateixa cosa�

Carles Prats insisteix tanmateix que “tot el món té les seves idees, però en el moment de fer una notícia som professionals�.

El diari ha parlat amb vuit historiadors, entre ells Joan B. Culla, Borja de Riquer i Jaume Sobrequés, tots tres afins al procés independentista, i ha conclòs que la confessió de corrupció “malmetrà� el seu llegat però “no eclipsarà la seva obra de govern�.

L'historiador Joan B. Culla afirma que “com més temps passi més prevaldrà la valoració de la seva tasca de govern�. “Les conseqüències polítiques són discutibles: la confessió es va produir en un moment excepcional al marge de Pujol. Hi va haver qui va creure que això neutralitzaria el procés. És força evident que no ho va fer�, considera.

Jaume Sobrequés, historiador i expolític, assegura que “és el polític català més important del segle XX�. “La seva obra de govern prevaldrà més enllà d'un fet relativament anecdòtic orquestrat de manera controlada pels enemics de Pujol i de Catalunya�, afegeix l'historiador que va formar part de les llistes de Junts pel Sí. Sobrequés ressalta que Pujol va crear una infraestructura més pròpia d'un Estat sobirà que no pas d'una autonomia� i el considera “un polític de primera magnitud�.

De la seva banda, el catedràtic d'Història Contemporània de la UAB Borja de Riquer admet que “és una taca notable en el seu expedient que no només afectarà la seva persona, sinó també la seva opció política�. “De fet, ja ho ha fet: tot el que significava el pujolisme ha quedat qüestionat i l'espai postconvergent no ha sabut fer una reflexió sobre la confessió�, reconeix.

Va ser precisament en aquest espai, dedicat a parlar sobre drets humans, cultura de pau i cooperació, des d'on Segura va comparar els polítiques independentistes en presó preventiva amb “ostatges� de l'Estat. També va qualificar la situació política a Espanya de “deriva autoritària�, “regressió democràtica� i “prostitució d'eines bàsiques del sistema democràtic�.

“Una regressió democràtica espanyola, una deriva autoritària, que està pervertint les regles més elementals de l'Estat de dret; la separació de poders, la llibertat d'expressió, la legitimació de l'ús de la violència per resoldre un conflicte polític, l'abús de poder, la prostitució d'eines bàsiques del sistema democràtic, un tribunal que intenta dirigir un parlament, tergiversant fins al punt de convertir les manifestacions pacífiques del procés en un segrest d'ostatges, amb trets a l'aire, segons Llarena�, va afirmar el periodista el 24 de març de 2018.

Albert Segura es va incorporar a Catalunya Ràdio la temporada 2017-2018, procedent de la subdirecció de l'Agència Catalana de Notícies. El periodista també ha estat corresponsal de Rac1 i 8tv a Brussel·les i París durant una dècada. En només dos anys, la direcció de l'emissora pública li ha confiat la direcció i presentació del principal programa de la cadena en època estival i durant els dies festius intersetmanals.

“A mi se'm generen molts dubtes. Se'm generen dubtes si aquest atemptat s'hagués pogut evitar�, ha manifestat el mosso. Herèdia ha afegit que hi ha “moltes incògnites� com ara “si l'intercanvi d'informació existia� o per què “els Mossos no eren al CITCO abans de l'atemptat i just després se'ls va oferir ser-hi�.

De la seva banda, el periodista i excap de premsa de Puigdemont, Pere Martí, ha asseverat que els Mossos no hi eren al CITCO perquè “l'Estat sempre els ha considerat una policia de segona�. “Hi ha una prejudici polític que perjudica la seguretat de tots els ciutadans�, ha considerat.

Martí ha lamentat que la Policia de la Generalitat “és una policia autonòmica que té un servei d'informació, però no té un servei d'intel·ligència�. “Els serveis d'intel·ligència els tenen els Estats i, per tant, mentre Catalunya sigui una comunitat autònoma no tindrà mai un sistema d'informació policial com el que tenen les democràcies europees�, ha explicat.

També ha participat en la tertúlia de TV3 el periodista Jaume Barberà, qui ha considerat que “Espanya es presenta al món com un Estat feble�, perquè no ha fet cap comissió d'investigació sobre el 17-A. “El més assenyat és crear un comissió d'investigació independent i no partidista�, ha opinat.

La periodista Pilar Carracelas, una altra de les tertulianes d'aquest dijous, ha indicat que l'estratègia comunicativa del Govern espanyol “erosiona la fortalesa i la credibilitat de l'Estat�. “Com a govern no pots deixar en mans de la gent que comenci a imaginar coses�, ha defensat.

Finalment, la periodista Neus Sala -que va ser cap de premsa dels Mossos entre 1995 i 1999- ha afirmat que la informació de Público “fa molt mal a la imatge pública internacional que tenen els serveis d'espionatge espanyols�. “M'es igual si era o no confident, el tenien localitzat, parlaven amb ell, tenien el tràfic dels seus telèfons, com pot ser que no sabessin res? Aquesta és la gran pregunta�, ha conclòs Sala.

Ana Pardo ha asseverat que “els que s'atreveixin a fer-la són, al meu entendre, uns irresponsables�. La directora del diari ha afirmat que les informacions publicades fins a la data només constaten “un fracàs� i “una negligència greu� de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

“No hi ha relat conspiranoic. No hi ha, com he llegit per aquí, que el CNI hagués programat aquest atemptat. Això és un disbarat. I la sola insinuació ens fa un flac favor a tots, perquè sembla que l'únic que intenta és enverinar una situació ja de per si complicada entre Catalunya i l'Estat espanyol. El que hi ha, de moment, és una negligència greu�, ha assegurat.

“Aquest és el principal escull per a la seva integració a Catalunya�, defensa el TN Vespre, que informa que “només un 1% dels menors estrangers acollits a Catalunya, i que tenen edat per treballar, tenen el permís per fer-ho�. La cadena ha entrevistat dos educadors socials per assenyalar les mancances del sistema, però en cap moment de la peça esmenta els recents casos d'agressions sexuals protagonitzades per menas a Catalunya.

La informació recull les declaracions del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, qui qüestiona un dels mecanismes que contempla la llei per obtenir el permís de treball: que una empresa contracti un jove durant un any a jornada completa. “A qui se li ofereix amb 18 anys o 19 anys un contracte d'un any de duració a jornada completa per convertir un permís de residència a un permís de treball? A ningú�, assegura el conseller.

TV3 també entrevista un educador socials de la CGT, David Rodríguez, qui denuncia que “el sistema per obtenir la documentació en regla és un autèntic laberint, premeditadament convertit en un laberint�. A més, critica que se'ls tingui “emmagatzemats� en “cases de colònies� fins que compleixen els 18 anys per “deixar-los anar una altra vegada al carrer i després dir: 'Veus com delinqueixen'�.

La presentadora del TN Vespre, Ariadna Oltra, va afirmar en titulars que “es plantegen dubtes sobre si els serveis secrets no van poder frustrar els plans de l'imam, o bé, ell els va enganyar�. La periodista va afegir que “el CNI hauria estat en contacte amb Abdelbaki Es Satty fins poc abans dels atemptats del 17-A�.

L'informatiu va consdierar que les informacions publicades “situen en el punt de mira, un altre cop, la gestió que el CNI va fer de la informació que Es Satty li donava�. “Aquest ha estat un dels nuclis de la polèmica: el paper del CNI que, tot i tenir Es Satty controlat fins dies abans, just dies abans dels atemptats, no hauria pogut evitar els atacs del 17 d'agost�, va concloure el TN Vespre.

“L'estrella del pop catalana, Rosalía, ha molestat els puristes de la llengua amb el seu primer single gravat en català per utilitzar castellanades que els crítics diuen que dilueixen l'idioma�, assegura el diari britànic, encara que la cançó -segons assenyala el rotatiu- “va rebre dos milions de visites a Youtube durant les primeres 24 hores�.

The Guardian també considera que “moltes persones, especialment a l'àrea de Barcelona, barregen l'espanyol amb el seu català per disgust dels puristes�.“El fet que la major estrella internacional d'Espanya sigui una catalana que canta en espanyol és una font d'irritació per als nacionalistes catalans, molts dels quals preferirien una Catalunya monolingüe�, manifesta el diari.

També recorda que el president de la Generalitat, Quim Torra, no va felicitar Rosalía quan va guanyar dos Grammy llatins el novembre de 2018.

Aquest article contrasta amb els que el diari britànic ha publicat darrerament a favor del procés independentista. Entre els quals, hi ha un que assegurava que Catalunya estava “preparada per a la independència� i considerava que “és hora que se'ls doni l'oportunitat dirigir els seus propis assumptes�.

The Guardian, a més, va publicar una carta signada per 400 acadèmics, com Noam Chomsky, Yanis Varoufakis, Jane Mansbridge o Fiona MacKay, en la que exigien “la retirada immediata de l'amenaça de pena de presó, així com el tancament de la causa penal� contra els membres que van formar de la sindicatura electoral organitzada per l'1-O.