'MALLORCA NOVA'

Aquest dijous, 23 de març, es presenta la reedició de la publicació 'Mallorca Nova' a la Biblioteca de Cort, a les 19 hores. La publicació, feta durant la Guerra Civil per refugiats mallorquins a Barcelona, va ser dirigida per Francesc de Sales Aguiló, qui va ser regidor de Palma.

A la presentació intervendran: l'historiador i director del Centre de Documentació Contemporània (CEDOC-UIB), Antoni Marimon; el dissenyador Àngel Luque; i el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió.

'CONTRA EL MÓN'

També aquest dijous, dins el cicle de Dijous a l'Obra, es presenta el llibre 'Contra el món' de Pere Antoni Pons, i editat per Empúries narrativa, al local de l'OCB d'Inca, carrer Son Ordre, 3 (Ed. Es Convent), a les 19.30 hores. La presentació serà a càrrec de Cristòfol Soler, president OCB Inca.

Pere Antoni Pons i Tortella, nascut a Campanet, el 1980, és un filòleg, escriptor i periodista. És col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació. 'Contra el món' és la seva novel·la més lúcidament ambiciosa: una història de vides trasbalsades que bull de vitalitat i que és, alhora, un retrat poderós del nostre temps. Una novel·la al·legòrica i realista, tràgica i sarcàstica, íntima i universal.

'CONÈIXER GASPAR RIERA'

Aquest divendres, 24 de març, tindrà lloc la presentació il·lustrada 'Conèixer Gaspar Riera', a càrrec del seu fill amb motiu del centenari del seu naixement 1922-2022. L'exposició serà a les 20 hores a l'Espai Passatemps, carrer del Marquès de la Fontsanta, 14, de Santa Maria del Camí.

Gaspar Riera va ser un pintor, escriptor i fotògraf nascut a Estellencs el 1922. La seva creació pictòrica es caracteritza per la simplificació, equilibri i silenci del paisatge, així com per una paleta de colors plena d'amplitud i diversitat, no només a l'obra plàstica, sinó també a la literària i la fotogràfica. Va rebre influències de Casimir Tarrassó i de Joan Miró.

'TRENANT VIDES (MA MARE)'

L'escriptora de Llucmajor Bel Mut, continua presentant la seva obra 'Trenant vides (Ma mare), editat per Edicions Balèria i guardonada amb el Premi Vila de Sencelles de Narrativa de l'any 2022; arreu l'illa. Aquest divendres, a les 19 hores, a la Biblioteca municipal de Montuïri (Ca Ses Monges), organitzat pel Club de lectura de Montuïri.

«Bel Mut aconsegueix amb Trenant Vides un dels objectius més difícils en narrativa, relatar uns fets improbables mentre ens convenç que formen part d'una realitat creïble, i ho fa amb la delicadesa d'una mà experta en la tradició oral, desplegant una història que mereixia ser explicada amb el ritme d'un conte fet novel·la a partir d'un corrent de consciència, una altra fita de gran dificultat literària. I heu de creure i pensar ens diu per obrir la narració», del pròleg de J.M. Vidal-Illanes.

'ARRELS I ALES'

També aquest divendres, es presenta el llibre 'Arrels i ales' de Dora Muñoz i editat per Llibres del Delicte, al local de l'OCB de Campos, carrer de Bisbe Tallades, 6, a les 20.30 hores. L'encarregat de fer la presentació del llibre és l'escriptor campaner Pep Toni Bauçà.

Dora Muñoz, mestra i pedagoga nascuda a Palma, el 1954. Ha treballat a tots els nivells educatius des de Primària a la Universitat. Després de molts anys dedicada a l'educació com a professió i de llegir molta novel·la negra com a afecció, acabà el seu periple professional com a orientadora al centre d'adults de la presó de Palma a on l'interès que sempre havia sentit per conèixer el costat fosc de la realitat, el món de la marginació i el delicte, trobà un lloc abonat per créixer com a escriptora.

'FLETXES DESVIADES'

Finalment, aquest dissabte, 25 de març, serà la presentació del llibre 'Fletxes desviades' de Joan Carles Ventura i editat per Clandestina Editorial, a les 12 hores, a la llibreria Lluna, carrer General Riera, 39B, de Palma. L'autor estarà acompanyat per l'escriptor Guillem Frontera i L'escriptora Dora Muñoz.

Joan Carles Ventura, nascut a Sueca, València, el 1978, és un professional de la comunicació que ha desenvolupat tasques de redactor, guionista i directiu de programes de televisió. Des que era només un projecte de persona, aquest inquiet i inquietant personatge riberenc ha tingut el mal vici de teclejar històries amb la dèria de matar el desfici pertinaç i les ansietats absurdes inherents al mateix ofici d'existir. Amb 'Fletxes desviades' torna amb un cas que, com de costum, serà un embolic de tres parells de nassos carregat d'acció, humor i emocions per totes bandes.

Aquesta intervenció estava prevista al IV Pla de Fosses de les Illes Balears, ja que el Mapa de Fosses de Mallorca assenyala la platja de sa Coma, dins del terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar, com a possible lloc d'enterrament de víctimes de la Guerra Civil, en la seva majoria milicians i milicianes vinculats a l'expedició del bàndol republicà arribada a Mallorca durant l'estiu de 1936.

En la primera fase de sondejos de comprovació arqueològica, que tendrà una durada aproximada de deu dies, s'obriran una sèrie de rases en quatre zones prèviament delimitades, on la prospecció geofísica i la teledetecció donaven resultats de possibles alteracions del terreny provocades per farciments diferenciats.

El vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, ha explicat que la zona d'intervenció és «molt complicada, sorrenca, de platja» i que l'objecte de l'excavació és el «d'intentar trobar les restes dels qui van participar en el desembarcament de l'expedició del capità Bayo, essencialment al cementiri de son Carrió, la finca de son Escrivà i l'Hospital de Sang».

Yllanes ha afegit que s'ha arribat a un acord amb l'Associació Hotelera de sa Coma «per fer unes primeres feines abans de començar la temporada turística i, a la vista dels resultats, segurament continuarem un cop hagi acabat la temporada».

Per part seva, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Sectors Productius, Jesús Jurado, ha destacat que les excavacions que han començat aquest dijous cerquen aclarir crims de guerra. «Aquí el que va passar va ser l'afusellament de milicians que van arribar amb el desembarcament del capità Bayo, persones afusellades pel simple fet d'haver estat capturades en el procés de retirada», ha dit.

Així mateix, el tècnic de l'empresa ATICS, Francesc Busquets, també ha precisat que sa Coma és un lloc «on la dificultat orogràfica i climatològica pot comportar certs problemes pel que fa a la localització de restes. Hi ha hagut temporals que poden haver alterat el terreny. Aquesta primera fase ens servirà per comprovar si tindrem resultats positius i també per entendre la dinàmica de com va funcionar la platja de sa Coma, com a centre neuràlgic d'aquests fets», ha remarcat.

Les zones de la platja de sa Coma

• Zona 1. Es tracta d'una àrea de 290 m² situada a la zona més nord-oriental de la platja, on el 1991 es localitzaren restes humanes que es podien associar amb els fets del 1936 i que ja foren exhumades. És una àrea amb arena, acumulacions d'algues i matolls baixos, fora del sistema dunar que existeix uns metres més cap al sud-oest.

• Zona 2. Es tracta d'una àrea de 150 m² situada en el camí del Castell, al sud del Ranxo de sa Coma i al nord de la platja; un camí format per un nivell de terres compactades, que discorre pel nord del sistema dunar de sa Coma.

• Zona 3. Es tracta d'una zona d'uns 795 m² dividida en dues àrees, a banda i banda (nord i sud) d'una de les zones dunars de la platja de sa Coma. La banda nord està situada en el camí del Castell, més cap al sud-oest de la Zona 2, i la banda sud es localitza a un dels trams de la platja de sa Coma; per tant, és una àrea amb arena de platja.

• Zona 4. Es tracta d'una àrea d'uns 155 m² situada al sud de la zona dunar, just enmig d'un dels trams de la platja.

En els dos primers mesos d'aquest any 2023, les Balears han rebut un 20 % més de passatgers marítims que l'any 2022. Segons l'empresa estatal que s'encarrega de la gestió dels ports, aquest augment s'explica per l'increment dels creueristes: durant aquest passat mes de febrer van arribar 79.824 creueristes als ports d'interès general de les Balears -Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i La Savina-, tres vegades més que l'any anterior.

Per altra banda, el trànsit total dels cinc ports de les Balears va ser d'1,1 milions de tones, un 6,7 % més que el 2022, la major part corresponent a mercaderia general (gairebé 994.000 tones).

La Conselleria d'Educació va anunciar que a les properes oposicions, tant les d'estabilització com les ordinàries, només hi haurà tribunals a l'illa de Mallorca, un fet que obligarà els aspirants de Menorca i les Pitiüses a desplaçar-se a l'illa major i haver-hi de romandre, els mesos de juny i juliol, amb els elevats costos que això suposa.

L'STEI assegura que aquests fets suposen «una negligència que no es pot permetre de cap manera». El sindicat rebutja també la manca de diàleg de la Conselleria d'Educació per no haver duit «als àmbits pertinents» la negociació de la localització de les proves per a accedir a la condició de funcionari de carrera.

Des del sindicat reclamen una rectificació a la Conselleria perquè hi hagi tribunals a totes les illes i perquè «no carregui damunt les espatlles del col·lectiu interí, ja de per si precaritzat, els enormes costos d'un desplaçament i un allotjament dins uns mesos en plena temporada alta».

Aquest informe s'ha fet ara públic i apunta que els joves catalanoparlants de les Illes Balears són els qui més muden de llengua (s’entén per muda lingüística el canvi que experimenta un individu al llarg de la vida entre la llengua inicial i la llengua que empra de manera habitual). «És una tendència en augment, tot i que també s’observen casos en l’altre sentit. El context social del parlant és un element clau a l’hora d’afavorir, o no, la muda. En qualsevol cas, hi ha moments vitals que propicien les mudes, que són una oportunitat per a promoure l’ús del català», explica. A més, el GRESIB remarca que «viure en un territori de més densitat del català afavoreix el manteniment d’aquesta llengua com a llengua habitual i la muda dels no catalanoparlants inicials cap al català».

D’altra banda, la convergència lingüística al castellà és la pràctica més habitual entre els joves, com en el conjunt de la població. El manteniment exclusiu del català és gairebé nul, mentre que sí que s’observa el manteniment del castellà. Així doncs, els catalanolingües són els qui realment exerceixen de bilingües. Entre els castellanolingües n’hi ha que es comporten com a bilingües, però també hi ha un sector que es comporta com a monolingüe perquè l’entorn ho afavoreix.

El català es percep com una llengua exclusiva de la població autòctona. Hi ha una gran varietat de factors que poden impedir l’apropiació de la llengua catalana i l’adopció com a llengua social habitual. Un dels factors més esmentats és el fet de ser percebut com de fora i, per aquest motiu, que s’hi adrecin en castellà. Molts no catalanoparlants se senten exclosos quan els parlen en castellà i es troben sense gaire oportunitats a l’hora de practicar el català. En aquest sentit, els informants de l’estudi consideren que és «important» promoure un compromís social col·lectiu per compartir la llengua amb tothom, siguin catalanoparlants inicials o no, més enllà del compromís de les institucions.

Pel que fa a les recomanacions estratègiques, a l'informe, Joan Melià remarca que cal tenir en compte la transversalitat de l'activitat lingüística a l'hora de posar en marxa actuacions de planificació lingüística. Melià també mostra la importància que té per al futur de la llengua la situació en què es trobi actualment entre els joves. Vista aquesta importància, destaca que és palesa la necessitat que els responsables actuïn per a «millorar la situació del català pel que fa als usos, actius i passius, i a les representacions entre els membres d’aquest sector». Unes actuacions, que, segons remarca, «serviran de poc si no es fan simultàniament amb un procés de millora de la situació en el conjunt de la societat».

Per tant, Melià considera «oportú» començar per les situacions «més sensibles i més fàcilment compartibles» per amplis sectors de la societat. Com a exemple, a banda de la difusió de l’oferta de productes i serveis existents en català, caldria «incidir sobre el vici que consisteix que els catalanoparlants habituals s’adrecin en castellà a les persones que, per l’aspecte físic o la manera de parlar, consideren al·lòctones». A l'informe, es remarca que actuant d'aquesta manera se'ls indica que «no els consideren d’aquí ni capaços d’integrar-s’hi lingüísticament». «Si aquestes persones saben català poden considerar una inutilitat haver-lo après. Si no en saben se’ls reforça la percepció que no cal aprendre’n. I si tenen el català com llengua inicial o el consideren llengua pròpia és senzillament un insult», assenyala.

Finalment, Melià apunt a l'informe que «el reconeixement laboral i social del domini i la capacitat d’ús del català és un factor eficaç en la seva consolidació dins la societat, i, naturalment, també entre els joves».

Per a evitar que els primers casos no detectats de virus com el SARS-CoV-2 o la grip H1N1 derivin en un problema epidemiològic, un estudi liderat per l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) ha plantejat un model matemàtic que identifica les zones amb més risc de contagi en mitjans de transport i recull recomanacions per evitar-ne l’expansió. El resultats s’han publicat a la revista Nature Communications.

Quan una persona tus, parla, o fins i tot respira, emet gotetes respiratòries a l'aire circumdant. Aquestes partícules suspeses, conegudes amb el nom d’aerosols, poden dur partícules virals d'una persona contagiada. Per això, la relació entre el nombre de persones i l'espai disponible és fonamental a l'hora de frenar la propagació de malalties contagioses. «Les interaccions socials pròximes són fonamentals en la transmissió de patologies infeccioses, per la qual cosa les aglomeracions i multituds són un risc seriós per desencadenar esdeveniments de superpropagació. Hi ha ocasions en les quals mantenir la distància interpersonal pot ser un desafiament, com, per exemple, en els centres de transport», destaca José Javier Ramasco, investigador de l’IFISC que ha participat en l'estudi.

Tal com assenyala l'investigador, «aquests llocs es dissenyen per optimitzar l'eficiència logística, no per reduir l'aglomeració», per la qual cosa identificar les zones més concorregudes pot ser clau per atenuar el risc de propagació de noves malalties infeccioses. Segons l'estudi, aquest objectiu s'aconsegueix a través d'un model matemàtic capaç de detectar aquells espais, dins de l'aeroport, amb més probabilitats per a la transmissió de malalties.

Els investigadors varen aplicar el nou sistema per a estudiar com s'expandeixen virus com la grip H1N1, el SARS-CoV-1 i el SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de COVID-19. Mitjançant l'anàlisi dels itineraris de més de 200.000 individus anònims, recollits a l'aeroport londinenc de Heathrow entre febrer i agost de 2017, varen determinar les zones amb més risc de contagi: bars i restaurants. Això es produeix perquè connecten moltes persones en un mateix lloc i durant períodes llargs de temps. «La perillositat de les zones per al contagi sorgeix com un balanç entre el nombre de persones que passen per allà i el temps que romanen juntes. No sempre aquests llocs són els més concorreguts, sinó que es necessita un temps en els contactes per transmetre la malaltia», explica Ramasco.

Una vegada identificats els punts calents de contagi, és possible elaborar una política d'immunització espacial per a evitar o reduir el risc que el patogen s'estengui més enllà dels primers casos no detectats. Això s'aconseguiria a través de l'ús de raigs ultraviolats, desinfecció de superfícies o el filtratge de l'aire. A més, els investigadors assenyalen que el mètode pot aplicar-se per controlar qualsevol altre patogen no caracteritzat (malalties emergents) i que és generalitzable a altres mitjans de transport. «Es pot utilitzar en les estacions de tren, de metro, de bus o d’altres llocs concorreguts en les quals no és possible mantenir distàncies interpersonals, com els centres comercials o els centres de convencions», remarca.

El projecte és producte d'una col·laboració multidisciplinària internacional desenvolupada dins de les Plataformas Temáticas Interdisciplinares del CSIC Salud Global i Mobility 2030. Al costat de l’IFISC, centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears, hi han participat l’Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale (Inserm); la Fondazione Bruno Kessler, a Itàlia, i l'empresa Cuebiq Inc., que recull les ubicacions dels usuaris i les integra de manera anònima.

«La implementació de mesures d'immunització espacial en les zones de més risc ajudaria a contenir i/o retardar l'expansió d'agents infecciosos en aeroports de tot el món, i seria d'una utilitat especial en fases inicials d'una pandèmia, quan encara no s'han desenvolupat fàrmacs», conclouen els investigadors.

Durant el judici, celebrat aquest dimecres a l'Audiència Provincial, l'agent ha admès igualment que en una ocasió va arribar a fotografiar i enregistrar un dels menors.

La Fiscalia demanava penes que sumaven gairebé 30 anys de presó, tot i que s'ha tengut en compte que l'home ha indemnitzat les víctimes amb 20.000 euros.

Els fets es remunten al 2020, quan el processat va contactar a través d'una aplicació de cites amb la primera víctima, de 15 anys en el moment dels fets. Així, sabent l'edat del menor, va mantenir converses des del setembre fins al desembre del 2020 i va quedar amb ell per a abusar sexualment del menor a canvi d'un telèfon mòbil.

Posteriorment, el febrer del 2021, la víctima va ingressar en un centre de protecció de menors, en constatar-se la situació de desprotecció en què es trobava.

Pels fets relatats, el Jutjat d'Instrucció 3 d'Inca va imposar al processat l'obligació de comparèixer els dies 15 de cada mes i la prohibició de comunicar-se o apropar-se al menor.

Segons el fiscal, també l'any 2020 va contactar amb un altre menor, en aquest cas de 17 anys, a través de l'aplicació de cites, mantenint converses amb ell sabent que era menor i que patia problemes de comprensió, concretament dislèxia, TDAH i discapacitat intel·lectual, tenint reconeguda una discapacitat del 23%.

A més, el processat va aprofitar que treballava a la Guàrdia Civil per a sol·licitar al menor que li proporcionés fotografies i vídeos sexuals. Posteriorment, va quedar amb la víctima, almenys, dos dies diferents, abusant d'ell i aprofitant les quedades per a fotografiar i gravar el menor.

Per aquests fets també es va imposar al processat la prohibició d'acostar-se al menor a menys de 300 metres ni comunicar-s'hi.

Així mateix, durant el registre efectuat pels agents al domicili del guàrdia civil es varen intervenir més de 4.000 arxius on apareixien menors d'edat nus, dos discos durs amb més de 45.200 arxius amb el mateix contingut i un telèfon mòbil que feia servir per a comunicar-se amb els menors i en què guardava les fotografies.

Ara, després de la condemna a l'Audiència Provincial, el guàrdia civil serà finalment expulsat del Cos. Segons ha avançat Ultima Hora, la Guàrdia Civil espera rebre la sentència ferma per a iniciar els tràmits i retirar-li seva condició de funcionari.

Des que va esclatar l'escàndol, i el guàrdia civil va ser detengut, va ser suspès de les seves funcions, com sol ser habitual en aquests casos. La Guàrdia Civil va obrir un expedient i ara, amb la sentència, es posa en marxa el mecanisme per a expulsar-lo definitivament.

El programa inclou tot un seguit de propostes gratuïtes per a tots els públics, que tendran lloc tant al Centre Cultural la Misericòrdia com a diferents punts de Mallorca. El públic podrà assistir a conferències, recreacions històriques, contacontes i tallers, entre moltes altres activitats.

El Festival comença el 26 de març amb una jornada de portes obertes al Museu de Son Fornés, a Montuïri, i acabarà el 2 d’abril amb una visita teatralitzada a Pollentia, Alcúdia, amb motiu del centenari de les excavacions al jaciment.

L’objectiu és difondre la cultura clàssica i acostar-la a la ciutadania, tot aprofitant les petjades encara ben presents dels nostres avantpassats i els coneixements generats a partir del seu estudi.

El Festival també compta amb el FORVM, una activitat exclusiva per a l’alumnat dels centres escolars que estudien llatí, grec, cultura clàssica o qualsevol disciplina relacionada amb el món antic. En aquesta edició, s’ha ampliat el nombre de tallers fins a 20 i se n’ha variat la temàtica. El FORVM, que obre les portes als estudiants el 31 de març al claustre de la Misericòrida, ja ha assolit la màxima capacitat possible.

D’aquest orgue es troben dates de 1498, il·lustres mestres orgueners han treballat per a la Parròquia de Sóller construint, reformant i tornant a construir novament l’orgue de la Parròquia, entre d’altes Gaspar Roig, Guillem Barrera, els Germans Damià i Sebastià Caymari, Lluis Navarro, Mateu Bosch, Ludwig Scherrer, Julià Munar i Porta i Guinart fins que es realitzaren obres a l’Església, l’instrument que hi havia va ser desmuntat per a ser traslladat a un nou espai, suprimint-se la cadireta.

​Ja en el nou emplaçament sobre la tribuna del cor, amb el que restava de l’orgue anterior es va demanar una reforma a l’empresa d’Amezúa & Cia, la darrera actuació fou realitzada per Pere Reynés l’any 2000.

​L’orgue actual manté l’estètica dels mobles de Ludwig Scherrer, tot i que en el seu interior ha estat tant canviat que no resta res d’aquest orguener.

«​És perfecte per a dur a terme l'acompanyament musical de la litúrgia i per a la realització de concerts. Un espai tan emblemàtic com la Parròquia de Sant Bartomeu i amb una vida parroquial tan intensa mereix un orgue de primer nivell que permeti gaudir d'una experiència musical més profunda a totes les celebracions», expliquen els Cristians de la Vall de Sóller.

'Apadrina un tub'

La campanya de mecenatge consisteix en l'apadrinament de tubs de l'orgue parroquial. Els preus de l’apadrinament son: Flauta 50€, Trompeta 150€, Tub Greu 250€, Tub de Façana 500€.

Aquelles persones que col·laborin amb una aportació de 50 euros o superior podran gaudir dels beneficis següents:

- Certificat d'apadrinament que n'acredita la donació.

- Inscripció del seu nom (o el de la persona que desitgin) a la placa commemorativa situada a la Cripta.

- Participació a l'acte d'agraïment als padrins: visita guiada a l’església parroquial, explicació sobre l'orgue.

L’obra, 'Dones cambreres de pisos', de l’artista Carolina Adán, recrea l’escena de quatre dones cambreres de pisos en una escena del seu dia a dia. A partir d'ara, es podrà gaudir d’aquesta intervenció artística que s’ha situat a l’IES Sa Colomina d’Eivissa.

La consellera Garrido ha reivindicat que «volem posar de manifest que la feina de les cambreres de pis no hauria ser una feina exclusiva de dones i s’ha de canviar aquesta mirada». I ho ha reivindicat en castellà, així com el batle d’Eivissa, Rafael Ruiz, qui també ha exclòs la llengua pròpia d'Eivissa en la seva intervenció.

Així ho ha denunciat l'STEI Intersindical aquest dimecres en un fil a Twitter en què també censuren que no es convidàs a l'acte a les netejadores de l'IES. «Quan hem fet aquesta reflexió, la direcció del centre —encertadament— les hi ha convidat, i pensam que l'acte ha cobrat encara un valor més alt».

A més, han destacat: «Que la nostra presència a l'acte no figuri a la nota de premsa del Govern o que s'hi obviï el paper que hi han tengut les netejadores del centre no ens ha sobtat. En canvi, sí que trobam destacable que un acte a un centre en què participen les institucions no es faci en català. Destinam sous a campanyes de foment de la llengua... i, després, en lloc de donar llum, donam fum».

Cal recordar que, el mes de setembre de 2021, davant els reiterats incompliments de la Conselleria respecte de la legislació lingüística vigent, els partits del Pacte de Govern es varen reunir, a proposta de MÉS per Mallorca, per a tractar «les divergències entorn a la política lingüística, especialment en la sanitat». En la reunió, es va plantejar un increment de la coordinació entre la Direcció General de Política Lingüística i l'Oficina de Drets Lingüístics amb l'IB-Salut. A més, es va acordar que tots els indicadors i tota la cartelleria s'havia d'adequar al català i a la normativa d'usos de l'IB-Salut abans del primer d'octubre d'aquell 2021.

No obstant aquest acord i la Llei de Normalització Lingüística, la Conselleria de Salut no ha posat remei a aquesta situació, com continuen denunciant molts usuaris a les xarxes socials.

La llengua dels mallorquins completament discriminada als centres de salut. En qüestions de llengua, entre aquest @goib els anteriors del PP no hi ha tanta diferència.

CS Es Blanquer, Inca @NormalitzaMallorca @PLlenguaIlles @ibsalut @joancollet1 @GarridoMercedes @Espe_Sans pic.twitter.com/slGlw0yPbe

— Pengim-penjam (@PenjamPengim) March 2, 2023

Presidenta @F_Armengol, consellera @Patgompic, hi ha cap centre sanitari que respecti els drets lingüístics dels catalanoparlants? @joancollet1, @Espe_Sans, què heu fer perquè @ibsalut compleixi la LNL?

CS s’Escorxador, Palma. @PLlenguaIlles #NormalitzaMallorca pic.twitter.com/4e1jTgVlGg

— Taiaiot (@taiaiot) March 8, 2023

"El Servei de Salut de les IB adoptarà les mesures necessàries per a la normalització de l'ús de la llengua catalana en els centres i serveis que en depenen", disposició addicional 5a de la Llei de salut de les IB.

Hospital d'Inca #NormalitzaMallorca @PLlenguaIlles @ibsalut pic.twitter.com/Vp4zizD9rv

— Antoni Martiàñez ���🌈 (@AntoniMartianez) March 14, 2023

"Els fullets, els cartells, el material gràfic i, en general, els missatges o avisos de caràcter informatiu o divulgatiu, en qualsevol suport, s'han de redactar almenys en català", art. 20.1 del Decret d'usos lingüístics.

PAC Son Gotleu#NormalitzaMallorca @PLlenguaIlles pic.twitter.com/VBQKyVIaFV

— Pengim-penjam (@PenjamPengim) March 15, 2023

«El català ha de ser la llengua de l'espai públic perquè sigui imprescindible entendre-la i, per tant, amb aquesta acció, crear la necessitat d'aprendre-la als qui encara no la saben» remarca la Plataforma per la Llengua.

Ara suma dos nous premis, ha estat la guanyadora del Fotogramas de Plata 2022 a la Millor Pel·lícula Espanyola segons la crítica i ha estat distingida amb el premi Rosa de Sant Jordi de Cinematografia 2023, concedit per votació popular dins dels premis que concedeix RNE a Barcelona.

Darrere seu en el Fotogramas de plata a millor pel·lícula hi ha films com 'As bestas', de Rodrigo Sorogoyen; 'Pacifiction', d'Albert Serra, o 'Manticora', de Carlos Vermut. Les dues darreres compten, també, amb la participació de TV3.

'Alcarràs' és una producció d'Avalon PC i Vilaüt Films, en coproducció amb Kino Produzioni (Itàlia). Comptarà amb la distribució a Espanya d'Avalon DA i les vendes internacionals a càrrec de la casa de vendes francesa MK2. A més, 'Alcarràs' té el suport de l'ICAA, ICEC, MEDIA, EURIMAGES, MIBACT i la Diputació de Lleida, i hi han participat TVE i Movistar +.

Noguera ha declarat que «la figura de Dolores Sampol és la d’una creadora compromesa amb el respecte i l’ofici de la pintura, molt vinculada a la nostra ciutat, per tant, Palma li devia aquest homenatge».

La mostra, a cura de Bel Font, ha comptat amb l’acompanyament d’un equip de feina i assessorament format per Aina Riutord, Catalina Lavroff, Biel Mesquida i Guillem Riutord (fill de Sampol), i convida a un recorregut pictòric articulat per les diferents etapes creatives de la desapareguda pintora.

El conjunt, compost per més de 60 obres pictòriques, juntament amb més de 60 dibuixos preparatoris i notes, ens apropa a una àmplia visió vers la figura de Sampol, estretament i inevitablement vinculada amb l’obra. S’ha comptat amb la inestimable col·laboració de col·leccionistes privats, que han cedit temporalment les seves obres per a la mostra.

Dolores Sampol era una dona compromesa, reivindicativa, d’una elegància innata, delicada, fràgil i alhora forta, sempre mostrà un respecte fervent per l’ofici de la pintura. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona l’any 1976, dedicà durant uns 10 anys els seus coneixements a la restauració i conservació d’art de temps passats. El que sumà al seu procés tècnic pictòric.

No fou fins a l’any 1989 quan mostrà la seva obra per primer cop, casualment al Casal Balaguer, en una mostra individual. La seva obra forma part indispensable de l’art contemporani illenc, especialment com a part d’una generació que obrí camí a noves fornades de creadors, per col·locar les Illes en el mapa de l’art a escala estatal i internacional.

L’obra de Sampol, al llarg de la seva trajectòria va formar part d’exposicions individuals i col·lectives, així com en Fires d’Art Contemporani Internacionals, com ARCO, ART CHICAGO, XINA, etc. La curadora de la mostra reconeix que no ha estat una labor fàcil, que s’ha dilatat al llarg de més de dos anys, on l’equip ha fet una incursió la més profunda possible, no invasiva, en l’obra i vida de Sampol.

Duran l'acte de celebració hi haurà l'actuació especial dels cantants Suasi, Marga Rotger i Manena Duel.

L'acte és obert a tothom que hi vulgui assistir, l'entrada és gratuïta i el convit és per a tothom.

Lola, interpretada per Susi Sánchez, és la moderna i caòtica padrina d'Edgar i Robert. Se'n va fer càrrec després de la mort de la seva filla uns anys enrere. Tots tres viuen en una modesta casa de l'extraradi de Barcelona, i res no els fa sospitar que la seva tranquil·la vida està a punt de canviar dràsticament. Lola ha entrat en un procés avançat d'Alzheimer i els nins, que no estan disposats que els separin i acabar en un lloc d'acollida, se'n faran càrrec amb gran enginy i desbordant fantasia, amagant la seva malaltia. Per això s'hauran d'enfrontar, igual que Robert a les seves competicions d'atletisme, a més de 3.000 obstacles.

Completen el repartiment principal tres joves debutants, Joel Gálvez, Mor Ngom i Maria Anglada, que han descobert que hi ha molt de treball darrere les càmeres, i els reconeguts Celso Bugallo i Fernando Esteso.

'Loli Tormenta' és una producció d'Irusoin ('La trinchera infinita') i Vilaüt Films ('Alcarràs') i 3.000 obstacles AIE, i compta amb la participació de RTVE, TV3 i Movistar Plus+ i el finançament de l'ICAA i l'ICEC. Serà distribuïda als cinemes per Caramel Films i Youplanet Pictures, i les vendes internacionals aniran a càrrec de Film Factory.

Aquest divendres, 24 de març, a les 21 h, tendrà lloc la preestrena homenatge als Cinemes Aribau, a Barcelona, amb la presència de l’equip artístic i tècnic. La pel·lícula s’estrenarà a les sales de cinema el divendres 31 de març. No obstant això, a Palma la podrem veure en la preestrena que farà la Sala Augusta el proper dilluns, 27 de març.

Estimat o odiat pel seu estil provocador, Bassi mai no ha cercat el consens com a artista. Per a ell, la provocació és un llenguatge i no un propòsit i el seu art, lliure de convencions, ofereix al públic una experiència apassionant, sensacional i escruixidora, on, sorprenentment, la poesia no n'està absent.

«L'auge de la vella ideologia feixista avui dia, a molts països, és un desafiament directe a la meva ànima de bufó irreverent. Vaig sentir una necessitat visceral de cercar les contradiccions en la seva retòrica i divertir-me amb les conseqüències. Així va ser com em va sorgir la idea d'encarnar el personatge més emblemàtic del feixisme: Benito Mussolini», explica Bassi.

A més, afegeix que es tracta d'una obra molt completa i que pot tocar el públic profundament. «Potser el punt més important és mostrar com el feixisme va ser concebut pel poder com a mitjà de manipulació de l'opinió pública utilitzant la por com a arma. Des dels uniformes militars, l'insult com a llenguatge, la glorificació de la ignorància o l'amenaça de la violència física, res no és fruit de l'atzar: hi ha una estratègia darrere creada per a espantar i, així, dominar», apunta.

'Yo, Mussolini' es podrà veure del 31 de març al 2 d'abril al Teatre del Mar, Palma.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha visitat aquest dimecres el cementeri amb l'objectiu de compartir la satisfacció per les darreres troballes que sumen 20 restes mortals a la vuitantena de cossos que s'havien recuperat fins ara. Els treballs d'excavació i exhumació han permès trobar restes de 20 cossos més, tres dels quals corresponen a dones. El coordinador de les excavacions de Son Coletes, Cesc Busquets, ha assegurat que queden encara «molts de mesos de feina per endavant» per a poder identificar les restes, una tasca que caldrà fer-se al País Basc i a Barcelona.

Fins ara, i al llarg de les tres fases, s'han localitzat deu cossos de dona al cementeri de Son Coletes, el que representa el nombre més gran de dones víctimes de la repressió franquista a les Illes Balears. Així com ha informat l'Executiu aquest dimecres, els investigadors fan feina sobre la hipòtesi que les restes de les darreres tres dones localitzades puguin correspondre a tres de les cinc infermeres de l’expedició del capità Alberto Bayo, que foren executades a Mallorca el 5 de setembre de 1936.

«Ens trobam davant el centre de repressió més important de Mallorca», ha assegurat el batle, Miquel Oliver, qui també ha tornat a agrair públicament la tasca del Comitè de Son Coletes «perquè tot i que no han estat ells els que han picat la terra, són els qui han mantingut viva la flama de la memòria durant dècades».

«A les Balears no tenim cap figura legal que reconegui el nostre paisatge, només ho fa parcialment la LECO (Llei 5-2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental) quan parla de paisatges protegits. Per això és una llei tan important i que deuria haver sortit amb el més gran dels consensos», ha apuntat el diputat.

Jiménez ha assenyalat a la roda de premsa que «portam treballant aquesta llei dos anys i ha estat a punt per registrar-se des de fa un any, però no l’hem poguda presentar abans perquè per al PSIB no ha estat una prioritat, entenem que ha estat una qüestió d’oportunitat política que no acabam d’entendre, més quan es tracta d’una llei contemplada als Acords de Bellver, avui la registram amb el compromís, des d’Unides Podem com a grup parlamentari, que sigui una de les primeres lleis que es tramitin la propera legislatura».

En aquest sentit, el diputat d’Unides Podem ha afegit que aquesta «podria haver estat una llei consensuada amb tota l’oposició, que no és de caràcter prohibicionista sinó que és una llei que cerca unir tots els sectors de la societat balear en la preservació del territori, conjuntament amb l’activitat humana. Podria haver estat acceptada per tots els grups parlamentaris i es perd, malauradament, per una qüestió d’oportunitat política d’un altre partit».

En aquesta mateixa línia, Jiménez ha apuntat que les Balears són un territori «completament vulnerable i fràgil». Per això, «com més instruments tenguem per protegir el territori, millor. Cal tenir en compte a més que és una llei que, amb les seves eines normatives, cridaria a la participació pública dels consells, ajuntaments i entitats públiques i privades».

La llei promou la creació d’una sèrie de mecanismes per a protegir el territori de les Balears. En primer lloc contempla l’elaboració d’una sèrie de catàlegs de paisatge, documents de referència que delimitarien unitats de paisatge. Per altra banda, les directrius de paisatge identificarien els objectius de qualitat paisatgística que es persegueixen amb aquesta llei. A més, els plans especials de paisatge, també contemplats a la llei, constituirien instruments de caràcter sectorial de protecció específica de paisatges.

Finalment, Jiménez ha lamentat que també la Llei de Patrimoni Geològic de les Illes Balears s’hagi quedat al tinter, «no admesa a tràmit ni debatuda al Parlament, pels mateixos motius que la Llei del Paisatge. La Llei de Patrimoni Geològic és una llei que serviria per identificar els llocs d’interès geològic de les illes, és fàcil entendre la importància de preservar una espècie animal o vegetal, però no entenem la importància que pot tenir un lloc geològic format a través de centenars, milers o fins i tot milions d’anys, cosa que pertany al cap i a la fi al patrimoni de les Balears i, per tant, de tota la població, però molt desconeguda i de vegades deteriorada per aquest mateix desconeixement, són dues lleis de gran importància que es perden per interès polític».

En un manifest, relacionen l'escenari de pandèmia i posterior crisi energètica amb un «enduriment de l'ofensiva capitalista». Arran del confinament, denuncien que la seva major eina de cohesió social es va veure greument erosionada, tot i que afirmen haver-se sabut reorganitzar.

Enmig d'aquest clima poc propici per al desenvolupament de la seva tasca, els casals i ateneus denuncien no només la manca de complicitat de les administracions públiques, sinó els «atacs» que en reben. Indiquen que «impera la lògica de l'explotació econòmica» davant els interessos de suport mutu i col·laboració que pregonen, propiciada per una «nova onada repressiva» sense precedents.

Davant això, es presenten com el teixit «imprescindible» per a revertir-ho, tot defensant la constitució d'un espai «públic per i de les classes populars». Per això, conviden tothom qui vulgui a sumar-se a la seva tasca «en defensa d'un espai públic i no del capital».

La presidenta ha anunciat que la comunitat rebrà 251 milions d'euros, sumant la quantia d'ambdós fons. «Mai havíem aconseguit tants recursos com en els darrers anys ni s'havia invertit tant en la millora de les Illes», ha afirmat la presidenta. «Hem passat de ser els últims, a ser els primers en fons europeus», la qual cosa demostra que «estam complint i aprofitant l'oportunitat».

L'esdeveniment ha comptat amb la participació del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company; la directora en funcions de la Direcció de Condicions de Treball i Diàleg Social, i cap de la Unitat d'Espanya i Malta en la direcció General d'Ocupació Assumptes Socials i inclusió de la Comissió Europea, Maria Iglesia; i la secretària general de Fons Europeus, del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, Mercedes Caballero.

«Els Premis Ciutat de Manacor són una fita molt important dins el calendari cultural de Manacor i d'arreu dels territoris de parla catalana, que recentment han afegit les categories de música i d’arts plàstiques», destaca el batle de Manacor, Miquel Oliver.

«La participació a aquests prestigiosos guardons és el punt fort» que destaca la gerent de la Institució Pública, Cristina Duran, fent referència a les més de 150 obres presentades durant l'edició del 2021. Durant aquests darrers cinc anys, del 2018 al 2022, s’han repartit en premis fins a 66.000 €.

El termini per a presentar originals comença aquest dijous 23 de març i finalitza el 17 d’abril de 2023. L’acte de lliurament dels Premis Ciutat de Manacor de les categories literàries de Novel·la, Poesia, Teatre i Assaig tendrà lloc dia 10 de juny de 2023. Pel que fa a les categories de Música i d'Arts Plàstiques, se seguirà el mateix format que en les passades edicions.

La ruta és un recorregut pels Països Catalans amb llocs i persones que han contribuït a configurar la llengua. Té com a objectiu reforçar el compromís ciutadà amb el català i establir vincles i complicitats entre diversos llocs on es parla. Promoguda per l'Associació d'Amics de les Homilies d'Organyà, té el suport del Govern balear, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana.

La Ruta de la llengua catalana té diversos punts d'interès i en cada punt es preveu aixecar un monòlit dedicat a les Homilies, creats per l'artista Ramón María Jounou, fins fa poc considerades el text escrit en català més antic. Cada punt simbolitza un moment o concepte clau per a la llengua catalana com els orígens, l'expansió o l'interès per la llengua, i cada lloc disposarà d'un itinerari cultural vinculat a la llengua catalana.

La patronal valora «satisfactòriament» la partida pressupostària augmentada fins als dos milions d'euros, però no està d'acord amb l'exclusió de gran part de les activitats comercials que s'havien pogut adherir en edicions anteriors. En aquest sentit, ha lamentat que quedin excloses de la campanya les empreses que es dediquen, entre altres, a la venda de mobles, parament, ferreteria, articles per a la higiene i la neteja personal o drogueria.

Des de Ascome defensen que «en un període actual de retracció del consum per les conseqüències derivades per una alta inflació, hauria de seguir-se comptant amb una iniciativa, començada en plena pandèmia a proposta de Ascome, que pogués afavorir indirectament al petit i mitjà comerç local de proximitat en general».

Un altre punt sobre el qual Ascome expressa el seu escepticisme és que el valor dels vals utilitzats en cada operació pugui representar fins al 100% del preu de la compra. Fins ara era, com a màxim, d'un terç del preu. «D'aquesta manera s'aconseguia incentivar la despesa en consum augmentant la demanda, ja que la injecció econòmica pública es veia multiplicada per tres en volum de l'activitat de comerç real».

Finalment, els comerciants menorquins han reclamat a les diferents administracions públiques implicades que intentin no solapar campanyes de promoció comercial que, tenint objectius comuns, «creen confusió per la seva coexistència en l'època de l'any entre clients i comerciants». Denuncien que aquesta campanya, que s'obrirà dia 27, coincideix amb la promoguda per la Direcció General de Comerç del govern balear.

Els vals descompte estan dirigits a totes les persones físiques de 16 anys, residents o no a Menorca, sense restricció a col·lectius vulnerables. Els vals es concediran per ordre d'entrada de les sol·licituds de vals a la plataforma, amb una quantia total màxima individual de fins a 200 euros i fins que el crèdit posat a disposició s'esgoti (80.000 vals per valor de 25 euros cadascun).

El portaveu del PP en el Parlament, Antoni Costa, ha acusat Vox de «sortir en defensa de Pedro Sánchez» amb una moció de censura «absolutament inútil» que li ha permès «desplegar cortines de fum davant els incendis que té oberts». «Li ha regalat un míting i ha permès a Yolanda Díaz presentar el seu nou partit polític», ha conclòs.

La portaveu socialista, Sílvia Cano, ha criticat la «vergonyosa abstenció» del PP, allunyada del 'no' de l'anterior moció de censura, debatuda i votada en 2020, per a convertir-se «en la crossa de l'extrema dreta». Ha argumentat que la moció només ha servit per a confrontar el model del «Govern de progrés» enfront de la dreta i l'extrema dreta, «que s'assemblen com dues gotes d'aigua i que coincideixen en la seva voluntat d'afeblir l'estat del benestar».

Per part seva, el portaveu del PI en el Parlament, Josep Melià, ha qualificat la moció de censura com un «xou mediàtic» i ha criticat l'absència en el debat dels problemes de Balears. El regionalista ha criticat l'«exercici poc edificant i la irresponsabilitat de Vox» per a proposar un debat del qual, al seu judici, Pedro Sánchez ha sortit reforçat «amb més minuts i més impacte».

Similarment s'hi ha pronunciat el senador autonòmic de MÉS, Vicenç Vidal, que no ha presenciat in situ la moció de censura. Ha titllat «el xou de Tamames i Vox a Madrid» com un «clar exponent de política inútil per a la ciutadania de Balears».

Els organitzadors en Sergio Estremera, president del Club d'Escacs Mallorca Isolani, i la gran mestra Mónica Calzetta, han desgranat el programa del festival, que en aquesta segona edició, se celebrarà del 9 al 18 de juny, consta de l'II Torneig Magistral, del 9 al 17: II Open Internacional, del 10 al 18; II *Open Amateur els dies 9, 10 i 11 i, com a colofó, l'exhibició de simultànies a càrrec d'un gran mestre enfront de la platja des Port, les inscripcions ja estan obertes a la pàgina web del festival www.sacoloniachess.com. Esperant la participació d'un centenar d'escaquistes d'uns 12 països.

Tornen les competicions per equips a Mallorca

Després d'una aturada pels campionats escolars totes les categories excepte la Lliga Balear juguen les fases finals d'ascens i de descens, destacar la victòria de Maria de la Salut per 4 a 1 al Llucmajor que fa que tingui moltes possibilitats de mantenir la categoria a Preferent, els triomfs d'Àgora Megaescacs B i Sa Dragonera B i la sorprenent derrota de l'Alcúdia un dels favorits a pujar a la lliga Balear. A primera inesperada derrota del Campos davant el Bar Mallorquí en la lluita pel títol de primera i a la part baixa empat entre Son Dameto B i la Balanguera B en la lluita per no baixar. A Segona A importants Victòries de Mallorca Isolani B, Incacs des Raiguer, Pollença i Alcúdia B; mentre a la Segona B, primera derrota del Tròpic C davant del Campos C, valuosa victòria de Maria de la Salut B i derrota de la Balanguera C. A tercera el Binissalem guanya per setena setmana consecutiva i a falta d'una ronda es proclama campió amb 14 punts el segon lloc es jugarà la darrera ronda el Cercle Solleric amb 11 punts i Sa Pobla amb 10, a la part negativa dir que encara l'Alcúdia C no ha puntuat; finalment a la categoria de Promoció dels Escacs, després de 14 rondes Àgora Megaescacs A lidera la categoria amb 25 punts, només ha cedit 2 empats; el segueix Incacs des Raiguer A amb 22 i Reis i Dames amb 18 és tercer.

Menorca

Falten una jornada contínua el frec a frec entre «Los Boscos» i Centre Cultural d'es Castell amb una diferencia d'un punt per part d'Es castell. La darrera ronda Alaior - Es Mercadal i Ferreries jugaran respectivament contra Es Castell i Los Boscos i es convertiran en jutges del campionat.

Mentre a la categoria Primera, ja s'ha proclamat campió l'equip C d'Es Castell després d'haver entaulat davant el segon equip d'Alaior-Es Mercadal, aprofitant-se de la derrota del Sant Lluis B davant l'equip D.

A la competició escolar Martin Krauchi (CECA) és el nou campió Sub-16 i Iker Torres (CECA) de la categoria Sub-10 a manca d'una ronda celebrar el proper divendres a Alaior, on es decidiran les altres places per poder participar-hi al campionat de Balears a disputar a Mallorca.

A Eivissa s'està jugant el campionat escolar menor de 16 anys, amb una participació de 22 escaquistes i després de 4 rondes, Adrien Angola és l'únic que ha guanyat les 4 partides, el segueix a mig punt en Pau Roig i després ve un grup de 4 escaquistes en 3 punts. Totes les partides es juguen al Centre Cultural de Puig d'en Valls a Santa Eulària del Riu.

Més informació a la web de la Federació Balears d'escacs: https://www.fbescacs.com/ca/

ALTRES NOT�CIES DEL MÓN DELS ESCACS

Segueixen els preparatius del II Open Chess Menorca que començarà el proper 11 d'abril i finalitzarà 18 a l'hotel «Princesa Playa» de Ciutadella amb 200 escaquistes de 41 països participaran en l'open A que reuneix un total de 33 grans mestres, d'ells 11 superen els 2600 amb 51 escaquistes espanyol i també es troben 3 Grans mestres femenines; a la categoria B hi ha 65 de 12 països, també volem ressenyar el Blitz nocturn del 13 d'abril de 9 rondes de partides de 3 minuts més 2 segons de bonificació per jugada realitzada que segur donarà una nit espectacular d'escacs.

Ha començat el Campionat d'Europa Individual Femení en Petrovac (Montenegro), programat a 11 rondes i amb 139 jugadores. Espanya estarà representada per les esportistes: les mestres Internacionals Sabrina Vega i Marta García i la mallorquina i Gran Mestra Mónica Calzetta. Després de 3 rondes Sabrina dur 2,5 punts; Marta 2 punts i Mònica una victòria, unes taules i una derrota davant la número 5 del torneig la Ucraïnesa Yuliia Osmak, per tant, 1,5 punts. En total participen 136 jugadores de 34 països i està previst finalitzar el campionat el 29 de març.

El Club d'Escacs de Santanyí, celebra el seu primer aniversari amb un Torneig d'Escacs de partides ràpides a 5 minuts el diumenge 2 d'abril de les 10 a les 12 al Centre Jovent de Santanyí i es poden fer les inscripcions fins al 26 de març al correu: escacsantanyi@gmail.com o al WhatsApp 669831984.

L'associació d'Escaquistes de Balears, organitza el 14 d'abril a Raixa un torneig escolar a partir de les 10.00 del matí, anomenat Escacs + Natura que finalitzarà a les 13.00 hores amb una visita guiada per Raixa i jardins.

El Club d'Escacs Maria de la Salut des de 2006 creà un premi en honor al millor escaquista que ha donat Mallorca i uns dels millors de la història dels escacs espanyols l'Artur Pomar, enguany i ja per tercera vegada ha recaigut en la jugadora Cristina Sureda del Club Reis i Dames de Llevant pels èxits de la temporada passada entre ell el campionat d'Espanya sub 16.

Tot reverenciant Mahatma Gandhi poden dir que Catalunya és un cas nou d’exigir la independència democràticament. Obtenir la independència no tan sols no és res de nou, sinó allò més normal, excepte a l’Espanya neofeixista, i encara més de faralaes i pandereta que de fets. Basta mirar els mapes històrics, des d’aquella Espanya on no es posava el sol, fins a l’Europa dels darrers dos-cents anys, si miram els mapes de cada 50 anys veurem que no n’hi ha cap d’igual.

Aquella Iugoslàvia també devia esser “una grande y libre� al seu millor moment, però quan va caure la dictadura es va esberlar com una magrana, en un grapat de d’estats que obtingueren la independència, i gairebé sempre han estat casos d’aquests: dictadures que es podreixen o més freqüentment guerres o calamitats semblants o revolucions de tot color amb molts morts.

Catalunya ho vol fer democràticament. L’Estat espanyol sempre tindrà els tancs i l’exèrcit que els darrers dos segles només s’ha usat eficaçment per lluitar contra altres espanyols. Però engegar això suposaria la ruïna econòmica només comparable a la guerra de Franco. Sobretot de cara a l’Europa moderna és molt més eficaç la persecució judicial, que amb la col·laboració imprescindible dels diaris neofeixistes de la capital donen una capa de constitucionalitis prou eficaç. “La fiscalía te lo afina� aclaria Fernández Díaz, ministre de Clavegueres a España i traïdor a Catalunya.

Aleshores els va bé dissimular la lluita contra Catalunya com qui no vol la cosa, però indesinenter (sense parar, incansablement). Si no n’hi ha d’altra caldrà apallissar els avis que s’atreveixen a protestar contra la guàrdia civil, que per ací no té res de benemèrita, sinó que sempre s’ha vist com una cos estrany, eminentment foraster i colonitzador, però vist des de Madrid, més n’hi hagués, “a por ellos� diuen.

Tot s’hi val. Cada dia és més evident que no és tracta de les clavegueres de l’estat, sinó que és el mateix estat, que funciona estil claveguera, i cada dia n’apareixen “noves deposicions� on tota la resposta és fer el colló: l’espionatge a polítics catalans amb Pegasus, la infiltració de policies talp en ONG catalanes, el corredor mediterrani que es boicoteja si no passa per Madrid (l’atlàntic també). Quan pensen inaugurar l’AVE Barcelona València? En lloc d’això accidents diaris en els trens de rodalies de Barcelona mentre les autopistes de Madrid es rescaten amb els doblers de tots... Tot això evidentment no és cosa de quatre Villarejos descarrilats: cal la complicitat de tots els estaments implicats, bisbes i banquers si fa falta.

Si parlam de –contra– l’idioma, també –pitjor–, indesinenter. Les denúncies de menyspreu per part de guàrdies civils i altres funcionaris estatals són constants. De jutges contra l’escola catalana se’n podrien escriure uns quants llibres. És patètic que metges, renegats, o periodistes indamaruendas atiïn amb el dilema de salut o català, que tindrà a veure? El merder més gros, descomunal, històric, de la sanitat espanyola és a Madrid, on hi ha hagut metges quatre mesos en vaga, i amb manifestacions estratosfèriques, mentre els d’Ayuso els tracten de “vagos i maleantes�. Aleshores és a España, central Madrid, i ara amb els del partit d’Ayuso insultant la perifèria, on hi ha un problema enorme de degradació de la sanitat pública, que aquí també va malament, però no a aquest nivell. És a España, central Madrid, on cap jove obrer pot llogar un pis digne amb un sou mitjà, i aquest desastre sí que és molt més exagerat a les Illes i, de rebot, també afecta doctors privilegiats. En haver solucionat això podem parlar de per quina anomalia un doctor privilegiat ha d’estar per damunt la llei i exempt d’integrar-se a la societat que el manté.

Ja ho deia Espriu, i Raimon: indesinenter, sense parar, incansablement.

Marieta és de Petrer (Vinalopó Mitjà) i explica al programa que ha estudiat íntegrament en castellà ja que durant la seva etapa educativa havia demanat l'exempció lingüística. De família castellana, la concursant apunta que no va ser fins quedar-se embarassada que es va interessar per aprendre la llengua catalana.

Així, remarca que la seva parella és catalanoparlant i que ella, en quedar-se embarassada, va considerar que el seu fill havia de conèixer la seva cultura i parlar la llengua pròpia del País Valencià: «Quan em vaig quedar embarassada vaig estar pegant-li moltes voltes al fet que volia que el meu fill parlara en valencià i coneguera la seua cultura». Per aquesta raó, fa quinze mesos que Marieta va començar a parlar en català, cosa que el presentador del concurs li aplaudeix com li han aplaudit molts usuaris de Twitter que han compartit el vídeo.

Dominar el valencià en solament 15 mesos? És possible! 💪�👅

🕞 De dilluns a divendres a les 15.40 h, #AtrapamSiPots en @apunt_media. pic.twitter.com/5aMRVdHJYH

— Atrapa'm si pots (@AtrapamAPunt) March 20, 2023

Des que el passat 8 de febrer comencés la tercera intervenció al cementeri de Son Coletes —la primera i una de les més ambicioses d’aquest Quart Pla de Fosses i Memòria Democràtica del Govern— i fins avui, s’han pogut localitzar al cementeri de Manacor dos dels límits de l’antic recinte de Son Coletes, la continuació de les fosses documentades en les campanyes anteriors (les que va impulsar el Govern el 2020 i el 2021, dins del Segon i Tercer Pla de Fosses de les Illes Balears), i set noves fosses adjacents en direcció nord-est.

És en l’exhumació d’aquestes noves fosses, en concret en les fosses 11, 12, 13 i 14 —les situades al costat del límit nord-oriental de l’antic recinte de Son Coletes— on s’han pogut recuperar les restes d’almenys 20 persones, 13 de les quals presenten un esquelet complet que no ha estat afectat per les obres de remodelació del cementeri.

Les característiques d’alguns dels cossos exhumats, i les de les restes de roba associades a aquests cossos (cremalleres, espardenyes amb sola de goma, etc.) apunten al fet que podria tractar-se, almenys en part, de milicians i milicianes vinculats al desembarcament del capità Bayo a Mallorca de l’estiu de 1936.

A més, a la fossa número 14, la més allunyada de la porta del cementeri, s’han localitzat tres dels esquelets complets el sexe biològic estimat dels quals és femení i que, per les característiques de l’enterrament —boca avall, l’una sobre l’altra i cobertes de calç—, semblen víctimes d’un enterrament simultani.

El Govern treballa, per això, sobre la hipòtesi que es tracti de tres de les cinc infermeres de l’expedició d’Alberto Bayo que foren executades a Mallorca el 5 de setembre de 1936 per les tropes colpistes que dirigia el feixista italià Comte Rossi, i que passarien a la història amb el nom de les cinc de Mallorca.

Segons la informació historiogràfica aportada fins avui, aquest grup i el de les ja identificades Roges del Molinar serien els dos únics grups de dones assassinades i enterrades a Son Coletes.

«La hipòtesi amb la qual treballam és que siguin part del grup de les milicianes assassinades entre el 4 i el 5 de setembre del 1936, però no tenim a hores d’ara cap confirmació. Hem d’esperar els resultats dels anàlisis antropològics i genètics; però hi ha moltes probabilitats que siguin elles, perquè no es coneix cap altre grup de dones que fossin assassinades juntes», ha explicat el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes.

En paral·lel als treballs de laboratori, que seran els que permetran confirmar o desmentir aquesta hipòtesi, l’equip tècnic del Govern, un equip conjunt d’arqueòlegs i antropòlegs d’Aranzadi i ATICS, continuarà els treballs d’excavacions i exhumacions del cementeri de Manacor durant les pròximes setmanes —la intervenció té una durada estimada d’entre quatre i cinc mesos—.

«Encara queden àrees per explorar i fosses per obrir. Esperam anar ampliant el nombre de víctimes localitzades, que a dia d’avui en aquest indret ja s’eleva a un mínim de 106 persones assassinades», ha assenyalat el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado.

L'esdeveniment serà a les 18.30 hores al Parc de les Veles, Palma.

S'ha reunit un nombre limitat d'establiments interessats a participar en el projecte, amb l'objectiu d'analitzar la viabilitat d’estendre’l a més llocs més endavant. D’aquesta manera, els alumnes tenen l’oportunitat de posar en pràctica el que aprenen a l’aula, mentre que els comerços contribueixen a la normalització de la llengua catalana i també adquireixen consciència de la importància de donar oportunitats als nous parlants per a parlar el català.

La iniciativa va adreçada a més de 150 alumnes de català de nivells A1, A2 i B1 de l’Institut d’Estudis Baleàrics i de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor. Es durà terme a una quarantena de comerços locals de Palma, Manacor, Porto Cristo i Bunyola durant els dos propers mesos.

La plataforma també demana que, com a mostra del compromís expressat pels diferents partits polítics al llarg de reunions mantengudes enguany, incloguin la conservació de l’espai natural de Son Bonet al seu programa electoral per a les properes eleccions que tendran lloc el mes de maig de 2023.

«Des de la plataforma estam absolutament compromesos amb la sostenibilitat, la lluita
contra el canvi climàtic i els disset objectius de desenvolupament sostenible i, és per
això, que volem reiterar el nostre rebuig més absolut a una instal·lació industrial en un
dels pulmons verds més utilitzats pel veïns de la zona», expliquen. Així, consideren que, havent-hi altres opcions per a la seva instal·lació, com per exemple, teulades o zones ja degradades, és «inacceptable» que es degradi una zona verda consolidada com Son Bonet.

Ara, un estudi publicat per investigadors del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i del Programa sobre Energia i Desenvolupament Sostenible de la Universitat de Stanford (Estats Units) ha qüestionat un dels arguments més utilitzats per justificar el canvi a l’horari d’estiu, com és l’estalvi energètic.

A l’estudi, publicat recentment a la revista Tourism Management Perspectives, Jaume Rosselló Nadal i Andreu Sansó Rosselló, de la UIB, i Christoph Graf, de la Universitat de Stanford, estimen que l’efecte del canvi d’horari d’estiu suposa un estalvi energètic insignificant a les Illes Balears, d’entre l’1 i el 4 per cent en el millor dels casos.

Els investigadors tenen en compte diversos models que tracten d’explicar el consum diari d’energia elèctrica des de l’any 2007 fins al 2017 en cada un dels subsistemes elèctrics, Mallorca-Menorca i Eivissa Formentera, i en el conjunt de les Illes Balears. Una de les aportacions principals del treball és la consideració per primera vegada de la població flotant en un territori, que permet descomptar, així, la població turística.

Un canvi horari sota sospita

L’horari d’estiu es va implementar per primera vegada a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial amb l’objectiu de reduir la demanda d’electricitat i poder destinar més carbó a la indústria armamentista. Després de la guerra, el canvi d’hora es va mantenir a molts països industrialitzats i, definitivament, es va popularitzar arreu del món durant la crisi energètica dels anys setanta. Des de llavors, s’ha mantingut amb la creença que les fàbriques, i per extensió el consum elèctric regional, es beneficiaven d’aquest ajustament horari.

Tot i així, la pràctica de canviar l’hora durant els mesos d’estiu ha estat cada cop més qüestionada i, per això, la Unió Europea ha decidit posar data de caducitat a aquest canvi horari. Els estudis que han tractat de trobar evidència sobre el suposat estalvi energètic no han estat contundents a l’hora de veure l’evidència empírica de l’estalvi energètic que implica el canvi horari d’estiu. Inclús, en alguns casos s’ha trobat que l’efecte del canvi horari era contraproduent. En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte que els estudis es duen a terme a llocs concrets i utilitzen metodologies diferents, per la qual cosa la diversitat de resultats no és gens estranya.

Societat de serveis vs. societat industrial

L’estudi de la UIB i la Universitat de Stanford ha pres com a referència les Illes Balears com a exemple de societat de serveis (en contraposició a les societats industrials, suposadament més beneficiades del canvi horari), però s’ha hagut d’enfrontar a la dificultat de considerar la població flotant de l’arxipèlag. Emprant diferents versions de models de regressió de sèries temporals i estratègies LASSO, els resultats mostren com l’establiment de l’horari d’estiu no suposa en alguns models un canvi estadísticament significatiu en el consum elèctric i, que en el millor dels casos, aquest estalvi estaria entre l’1 i el 4 per cent. Els resultats mostren com el suposat estalvi energètic seria pràcticament inexistent inclús en els dies i setmanes posteriors al canvi d’hora, tant en el mes de març com a l’octubre.

Armengol ha lamentat aquest dimecres, durant la visita al vaixell Astral que la Mediterrània s'està convertint en «un cementeri per les injustícies que hi ha al món».

«La mar Mediterrània que ens hauria d'unir es converteix en un cementeri per les injustícies que hi ha al món, guerres, gana i pobresa, situacions de famílies que malauradament han de fugir de casa seva», ha sentenciat la líder de l'Executiu autonòmic en declaracions als mitjans.

En aquest punt, ha considerat que «la situació continua sent molt lamentable i terrible per a moltes persones que acaben morint enmig del Mediterrani», i per això ha valorat l'actuació de l'ONG Open Arms, «una entitat que si no existís s'hauria d'inventar entre tots».

«Són capaços no només de conscienciar, sinó de salvar directament moltes persones d'aquesta situació», ha emfatitzat la presidenta, qui ha recordat que fa anys l'Open Arms va rebre un dels premis Ramon Llull.

El vaixell Astral, de la mà de la Conselleria d’Afers Socials i de l’ONG Open Arms, és des del passat dilluns a Mallorca per apropar el fenomen migratori i els drets humans a la Mediterrània a la població en general i, en concret, als centres escolars. L’arribada del vaixell s’emmarca dins el programa de centres educatius per a la ciutadania global i transformadora que impulsen les conselleries d’Afers Socials i Esports i d’Educació i Formació Professional amb l’objectiu de sensibilitzar en temes com la vulneració de drets humans i la desigualtat.

Des del passat dia 20, s’han anat programant les visites de centres escolars a l’Astral, i en total està previst que hi participin un total de 14 centres escolars (9 de Mallorca, 3 d’Eivissa i 2 de Menorca) i més de 800 alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat. Serà a Mallorca fins al proper 26 de març amb visites d’escolars i jornada de portes obertes per a tota la població divendres 24 de març, de 16.30 a 18.30 hores, dissabte 25 i diumenge 26 de 10.30 a 13.30 hores i de 16.30 a 18.30 hores.

A Eivissa serà del 29 de març al 1r d’abril amb visites de centres i jornada de portes obertes dimecres 29 de març i divendres 31 de març en horari de 16.30 a 18.30 hores així com dissabte dia 1r d’abril de 10.30 a 13.30 hores i de 16.30 a 18.30 hores. A Maó, hi serà dia 4 d’abril en una jornada dedicada a les escoles.

Durant el judici, celebrat aquest dimecres a l'Audiència Provincial, l'agent ha admès igualment que en una ocasió va arribar a fotografiar i enregistrar un dels menors.

La Fiscalia demanava penes que sumaven gairebé 30 anys de presó, tot i que s'ha tengut en compte que l'home ha indemnitzat les víctimes amb 20.000 euros.

Els fets es remunten al 2020, quan el processat va contactar a través d'una aplicació de cites amb la primera víctima, de 15 anys en el moment dels fets. Així, sabent l'edat del menor, va mantenir converses des del setembre fins al desembre del 2020 i va quedar amb ell per a abusar sexualment del menor a canvi d'un telèfon mòbil.

La trobada es va arribar a produir el desembre del 2020 a l'estació de tren d'Inca. Allà, l'acusat va recollir el menor al cotxe, on va abusar sexualment d'ell i li va donar 80 euros en efectiu, exigint més trobades per a donar-li un mòbil. El menor es va negar a tornar-se a trobar amb el guàrdia civil.

Posteriorment, el febrer del 2021, la víctima va ingressar en un centre de protecció de menors, en constatar-se la situació de desprotecció en què es trobava.

Pels fets relatats, el Jutjat d'Instrucció 3 d'Inca va imposar al processat l'obligació de comparèixer els dies 15 de cada mes i la prohibició de comunicar-se o apropar-se al menor.

Segons el fiscal, també el 2020 va contactar amb un altre menor, en aquest cas de 17 anys, a través de l'aplicació de cites, mantenint converses amb ell sabent que era menor i que patia problemes de comprensió, concretament dislèxia, TDAH i discapacitat intel·lectual, tenint reconeguda una discapacitat del 23%.

A més, el processat va aprofitar que treballava a la Guàrdia Civil per a sol·licitar al menor que li proporcionés fotografies i vídeos sexuals. Posteriorment, va quedar amb la víctima, almenys, dos dies diferents, abusant d'ell i aprofitant les quedades per a fotografiar i gravar el menor.

Per aquests fets també es va imposar al processat la prohibició d'acostar-se al menor a menys de 300 metres ni comunicar-s'hi.

Així mateix, durant el registre efectuat pels agents al domicili del guàrdia civil es varen intervenir més de 4.000 arxius on apareixien menors d'edat nus, dos discos durs amb més de 45.200 arxius amb el mateix contingut i un telèfon mòbil que feia servir per a comunicar-se amb els menors i en què guardava les fotografies.

El fiscal considera els fets constitutius d'un delicte d'abús sexual a menor de 16 anys, un delicte de proposicions sexuals a menor a través de tecnologies de la comunicació, un delicte d'inducció a la prostitució d'un menor, un delicte de captació de menors per a elaborar pornografia infantil i un de possessió de pornografia infantil.

La concentració serà el proper dissabte, 25 de març, a les 11.30 hores, i hi estan convocades les productores que fan feina per a l’Ens i els seus treballadors. APAIB ha convidat també a la resta de associacions balears amb relació amb el món audiovisual, com ara l’Associació de Cineastes de les Illes Balears (ACIB), Delegació de CIMA a les Illes Balears, Associació de Professionals de l’audiovisual d’Eivissa (APAI), Associació d’Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears (AAAPIB), etc. a sumar-se a aquesta concentració, ja que «aquesta alarmant precarietat ens afecta a tots per igual».

APAIB assegura que, mentre la situació dels treballadors dels informatius i serveis tècnics internalitzats «ha millorat», la de les productores i els seus treballadors «ha empitjorat greument» en els darrers anys. Així, remarquen que el pressupost dels programes no ha augmentat des de 2018. Tenint en compte que, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística espanyol, la inflació des de llavors ha estat d’un 15,3%, hi ha hagut un clar empobriment de les empreses i dels seus treballadors.

Oficialment, l’any 2023 IB3 té previst destinar a producció pròpia de televisió 8,5 milions d’euros; una xifra molt llunyana a la d’anys anteriors. Fins a 2019 es va produir un increment en la inversió en producció pròpia, arribant als 11,7 milions d’euros. Aquest increment es va veure acompanyat d’una millora en l’audiència. No obstant això, des de fa dos anys el Govern ha retallat la inversió en continguts no informatius: programes, ficció, documentals, etc.

IB3 és la televisió amb menys pressupost de la Federació d’Organismes o Ens de Radio Televisió Autonòmics (FORTA), i la que menys dedica a producció pròpia. Els productors reclamen un increment per a arribar als 15 milions d’euros, que els equipari a la televisió d’Aragó, una comunitat autònoma amb una població similar a les Illes Balears.

APAIB considera que, després que l’executiu hagi millorat la situació dels treballadors d’informatius i serveis tècnics d’IB3 amb la internalització, el pròxim repte del Govern és millorar la situació de les productores i els seus treballadors.

Amb aquesta concentració, els productors exigeixen al Govern que demostri si considera l’audiovisual un sector estratègic, no només pel que fa a l’atracció de rodatges estrangers, sinó també pel que fa al foment del sector audiovisual local.

A més, demanen al Govern que executi solucions immediates per a posar fi a la «quasi nul·la inversió» d’IB3 a Menorca i Pitiüses, reservant cada any un mínim del 10% del pressupost per a producció pròpia a cada una d’aquestes dues illes.

De la mateixa manera, reclamen a l’executiu que millori ostensiblement les ajudes que l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB) concedeix a l’audiovisual balear per a la producció de ficció, documentals i curtmetratges. Els productors de les Balears estan «obligats» a coproduir, bàsicament, amb Catalunya, que dedicarà 41 milions d'euros a l'audiovisual al 2023, i amb el País Valencià, que ha fet una aportació extra aquest any de 6,5 milions, mentre que la inversió a les Balears és de poc més d'1 milió d'euros.

Serà un dia de doble celebració, ja que, per una banda, es recordarà el Dia Mundial de la poesia (21 de març) i, també, els 15 anys de poesia a la llibreria Lluna. Per tant, seran dues hores intenses de micro obert perquè hi pugui participar qualsevol persona. La idea bàsica és que tothom que hi vulgui assistir pot recitar els seus poemes o llegir-ne d’altres poetes. Si qualcú té al calaix estotjats (o al disc dur) composicions que mai no ha gosat a llegir en públic, tal vegada és el moment de fer visible aquest material. Teniu en compte que les persones que participen a les tertúlies aprecien qualsevol intent de fer poesia i conversen, sense problemes, d’allò que ens turmenta, ens escandalitza, ens diverteix o ens fa somriure.

Les responsables de les tertúlies, és a dir, Kinesdues i Lluna (Àngels Cardona, Maria Victòria Secall i Maria Barceló) esperen amb els braços oberts per sentir noves veus poètiques, conèixer poetes i poesia d’altres racons del món i, no cal dir-ho, compartir-ho en un ambient distès i agradable.

Miren Agur Meabe, una poetessa que convidaren a les tertúlies, va dir a Palma que la poesia és «aquesta inutilitat necessària». Per tant, dia 24 se celebrarà a Lluna la «inutilitat tan útil» que representa la poesia.

El Dr. Germán Rigau, director adjunt del Centre Basc de Recerca sobre Tecnologies del Llenguatge, ha estat l'encarregat d'impartir la conferència a l’Arxiu del Regne de Mallorca, a Palma.

Rigau ha explicat que la tecnologia del llenguatge (TL) és cada cop més present en moltes de les aplicacions quotidianes i que, mitjançant la intel·ligència artificial (IA), aquesta tecnologia permet moltes funcions avançades que eren impensables fa només pocs anys.

La TL és considerada actualment com el camp més innovador de la IA i el que pot tenir un impacte econòmic més important. En el cas del català, Rigau ha explicat que és «fonamental» per al futur de la llengua que pugui «participar activament» en el desenvolupament de la TL. També ha remarcat que és «indispensable» la inversió pública, que a més de garantir l'accés de totes les llengües asseguri que les tecnologies desenvolupades són de titularitat pública.