Lector FEED-PHP 1.5.1
   
Formato FEED utf-8 Ver lista de categorias Agregador i-Gavà.info Agregador AddThis Feed-RSS Agregador AddThis BookMark Agregador attensa Agregador Bitty Browser Agregador BLOGLINES Agregador Google Agregador excite MIX Agregador hub::mobile Agregador MY AOL Agregador MY MSN Agregador MY YAHOO Agregador netvibes Agregador NewsGator Agregador Pageflakes Agregador plusmo Agregador Pulck Agregador Rojo Agregador TheFreeDictionary Agregador webwag.this Agregador WIKIO Agregador Windows Live Agregador yourminis 










 Cargando...
Pulsar para mostrar/ocultar texto. El Puig de Santa Magdalena i el Puig dels Revells il·luminen la germanor en la lluita per l'autodeterminació dels Països Catalans i Euskal Herria

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Dos cims mallorquins s'han unit la nit d'aquest dissabte, 2 de juliol, a l'acció conjunta feta a més de 300 cims de tot el Pirineu per a reivindicar el dret d’autodeterminació dels pobles i reclamar l’atenció de la comunitat internacional.

El Puig de Santa Magdalena i el Puig dels Revells han estat il·luminats per membres de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca per afegir-se a l'acte de germanor en la lluita per l'autodeterminació dels Països Catalans i Euskal Herria.

La Via Pirinenca, una iniciativa conjunta entre organitzacions sobiranistes de les nacions catalana i basca, ha il·luminat més de tres-cents cims de tot el Pirineu per a reivindicar el dret d’autodeterminació dels pobles.

La mobilització ha estat organitzada l’Assemblea Nacional Catalana (ACN), la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Gure Esku Dago i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM).

Aquesta acció ha estat l'inici d'una col·laboració a llarg termini. Més de 300 cims del Pirineu s'han omplert de llum conforme el sol queia, en una escena impactant i emotiva. Primer, en el costat català, on fosqueja abans, i a poc a poc arribant fins a les més de 120 cims que han il·luminat voluntaris bascos, que s'han encarregat dels cims que van de Jaizkibel a Benasc, a Osca.

A més d'un crit d'atenció més enllà de les fronteres dels estats espanyol i francès, amb Brussel·les com a referent clar, l'acte s'ha concebut com la posada de llarg «d'una col·laboració a llarg termini»

.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Esquerra Unida celebra la sentència absolutòria per als 12 joves encausats en el cas Confeti

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Esquerra Unida Illes Balears (EUIB) ha celebrat aquest dissabte la sentència absolutòria per als 12 joves encausats en el conegut com a cas Confeti.

La formació d'esquerres celebra que, després de cinc anys, el conegut com a cas Confeti hagi conclòs favorablement per als 12 joves encausats. Aquests joves ha defensat la formació política «varen ser encausats per una acció de protesta pacífica contra el model turístic actual de les Balears basat en la massificació turística».

El cas Confeti es remunta al 2017, quan un grup de persones varen encendre bengales en la zona del Moll Vell de Palma, entre la zona del pantalà i la de restaurants. En aquest procés judicial, s'acusava una dotzena de persones per aquells fets, però algunes d'aquestes, ha destacat EUIB, «ni tan sols es trobaven a Mallorca aquell dia».
Per a EUIB, l'Audiència Provincial de les Balears ha determinat que «no es va alterar la pau pública, no es van practicar actes violents sobre persones o coses, no es va amenaçar ningú i no es va produir cap perill per a persones o béns».

Per tant, no entenen com una acció 'pacífica' de protesta contra el model turístic de les Balears ha acabat en un procés penal.

La sentència també ha determinat que només dos dels encausats varen participar en la concentració perquè la resta ha aportat proves d'estar en un altre lloc el dia en què van tenir lloc els fets. Per aquest motiu, s'ha preguntat EUIB, com s'han dut a terme aquestes identificacions.

Segons denuncien els encausats, vare ser citats a declarar «identificats erròniament a través de fitxers policials». Per a la formació, «de ser cert», s'ha d'acabar amb aquestes pràctiques que, lluny d'impartir justícia, cerquen intimidar i coaccionar la ciutadania en el seu exercici del dret a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació».

Finalment, EUIB ha celebrat el resultat absolutori després de cinc anys de procés i ha condemnat «fermament» les accions que, al seu judici, «intenten criminalitzar la protesta social». També, ha animat la ciutadania «a continuar fent valer els seus drets».

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Assassins que no existeixen

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

La violència que no existeix ja ha assassinat a 20 dones el 2022 i 1150 des del 2003, més que ETA en 42 anys d'existència, concretament un 34,5% més que la banda terrorista que fa anys va deixar de matar, mentre que els homes que ho decideixen continuen assassinant a les seves parelles o exparelles com ha ocorregut fa uns dies a Sòria i Alzira. (1)

Els mateixos partits que cada dia critiquen al Govern sota l'argument de pactar amb els «hereus d'ETA» són els que pacten i porten els governs autonòmics als qui neguen la violència assassina del masclisme.

A ningú se li hauria ocorregut minimitzar la violència d'ETA dient que no calia parlar de terrorisme sinó de violència i que no calia regular específicament aquest tipus de violència terrorista, sinó fer una llei de «violència intrasocial» que inclogués totes les violències. Ni tampoc qüestionar l'èmfasi que es posa en la violència etarra dient que en parlar d'ETA d'aquesta manera és com si la vida d'una víctima de la banda valgués més que la vida d'algú que sigui assassinat a una batussa o a un robatori.

Aquest mateix escenari és el que fa habitual recordar algun dels noms dels terroristes, bé per la violència que han exercit o pel procés que s’ha seguit contra ells. En canvi, recordar-se d'algun assassí per violència de gènere és complicat, ni en els casos que més han impactat, com el d'Ana Orantes, es recorda qui va ser el seu assassí (José Parejo), la qual cosa diu molt de la manera tan diferent en què es percep i ens posicionem davant una i una altra violència.

Els qui neguen la violència contra les dones ho fan quan ja es coneix i quan els fets demostren la seva presència. No és un error, sinó part d'una estratègia que cerca evitar el qüestionament d'un model de societat basat en una cultura androcèntrica que al llarg de tota la història ha limitat els drets essencials de les dones, perquè els homes tenguin una sèrie de privilegis des dels quals reforçar el model social i cultural. El joc és senzill, la cultura dona privilegis als homes i aquests, des d'ells, reforcen la cultura per a perpetuar i, si pot ser, augmentar els seus privilegis.

Les dones han lluitat històricament contra aquests greuges violents, una lluita que va culminar amb la consciència crítica i l'articulació del seu pensament i iniciatives a través del feminisme. A partir d'aquí, l'avanç dels drets de les dones ha estat continu i, per tant, la limitació dels privilegis masculins constant. I no ho accepten.

Negar la violència de gènere i dir que «no existeix» és afirmar que els assassins d'aquesta violència no existeixen. No és que els autors dels assassinats no existeixin, sinó que els homes que decideixen utilitzar la violència de gènere a partir de les referències socials i culturals que la normalitzen i justifiquen no existeixen, i que, en conseqüència, l'homicidi pot ser comès per qualsevol persona (home o dona), com a part d'un conflicte que no té res a veure amb els rols de gènere en els quals s'insereix la violència dels homes contra les dones, no la de les dones contra els homes. Per això, «la violència no té gènere, però el gènere sí que té violència».

Sota el relat del negacionisme s'aïlla la mirada dels 60 homes que assassinen de mitjana cada any i dels 600.000 que maltracten i tot es presenta com a «persones que maltracten i maten», persones que, segons els seus arguments, poden ser homes i dones per a invisibilitzar la violència de gènere i mantenir el 'quiosquet' de la cultura patriarcal que tants beneficis dona als qui van «d’empresaris del masclisme» decidint qui mereix, què i quant.

La violència de gènere existeix perquè existeix la cultura androcèntrica que la fa possible, l'exemple més clar de la seva existència és que som una societat capaç de generar 60 assassins nous de dones cada any des de la normalitat. No són delinqüents habituals ni estan relacionats amb grups criminals, són 'homes normals' que decideixen matar a les seves dones o exmullers. 60 assassins nous cada any que sí que existeixen i són veritat.

(1) Per accedir a dades actualitzades, des de Desembolicar, indicam la web següent: https://bit.ly/3A5y9ak

(2) Miguel Lorente Acosta, publica regularment en el Blog: https://bit.ly/3A6RcB2

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. [VÍDEO] Jordi Mora: «Aquesta hiperinflació de més del 10% que patim és el gran repte d'aquest 2022»

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Jordi Mora, president de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca és el protagonista de l'entrevista de l'espai transmèdia Ona dBalears. La Pimem compleix enguany 45 anys de feina i ho fa, segons el seu president en un moment «excel·lent», amb «l'economia sanejada» i amb el pressupost provinent, en la seva totalitat de les quotes dels seus socis.

El president de la PIMEM repassa les qüestions cabdals per a les empreses petites i mitjanes després dels anys durs de la pandèmia. Mora repassa com es troba la petita i mitjana empresa després de la pandèmia i els canvis que ha provocat. «Després de la pandèmia han sobreviscut més empreses de les que ens pensàvem, gràcies als ERTO i als crèdits ICO», però també destaca que «les empreses han sobreviscut, però estan molt endeutades».

Mora també analitza la difícil situació que viuen moltes empreses a causa de «la hiperinflació de més del 10%» ja que moltes d'aquestes empreses no tenen capacitat per repercutir la pujada de preus als seus clients.

El president de la PIMEM també parla de qüestions d'actualitat com la falta de personal o la vaga del sector del transport que pot afectar de manera greu les empreses de les Balears.

Podeu veure l'entrevista sencera a:

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. La dea fortuna (2019). Quan triam la família

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Aquesta setmana al Filmin estranger hem tornar a veure (després de molts d’anys) La cage aux folles que a jo encara em fa gràcia pel cantó de comèdia francesa, per molt antiga que sigui (encara que al meu home no, per la «representació». Ai, aquest autoodi) i Fresa i chocolate de la que només recordava haver rebobinat la cinta després de quinze minuts (quan vaig començar a entendre l’accent) i la frase «la revolución no entra por el culo», de la resta res. No sé si és la que pitjor a envellit de les dues. Em qued amb una nova cita: «De pequeño no le quisieron dar clases de música porque era algo femenino, y mira, murió con sesenta… maricón… y sin saber tocar el piano».

No deixeu que vos faci mirar cap a una altra banda, avui vull xerrar de La dea fortuna, dirigida per en Ferzan Özpetek que també la coescriu amb na Silvia Ranfagni i en Gianni Romoli. Aquesta és una pel·lícula en l’estil de Il filo invisible pel seu to amable per narrar una història que prova d’anar un poc més enllà dels drames maridepriments. Bon muntatge i bones actuacions, fins i tot dels més joves.

N’Arturo (Stefano Accorsi) i n’Alessandro (Edoardo Leo) són un matrimoni en crisi des de fa un temps. En el moment de la seva ruptura s’hauran de fer càrrec dels fills de la seva millor amiga. Aquest fet provocarà un enfilall de canvis a les seves vides.

Vos agradarà si vos voleu desembafar de morts, autodestrucció i odi. No la mireu si vos agrada n’Steven Seagal o el plastificat d’en Tom Cruise.

La trobareu al Filmin estranger.

■■□□□ Humor

■□□□□ Masclisme

■□□□□ Queerness

□□□□□ Sexe

■■■■□ Interès

Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. La Plataforma Son Bonet Pulmó Verd qualifica de «fita històrica» el suport del Senat al projecte de «pulmó verd» a Son Bonet

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

La Plataforma Son Bonet Pulmó Verd (SBPV) ha qualificat de «fita històrica» el suport del Senat al «pulmó verd» de Son Bonet al municipi de Marratxí.

Segons ha informat la Plataforma, s'ha treballat per a rebre el màxim suport en la defensa de «l'Espai Lliure Públic» de Son Bonet per als ciutadans de Marratxí. Per això, rebre el suport d'un òrgan constitucional que representa tot l'Estat Espanyol és una «fita històrica».

El suport del Senat al «pulmó verd} de Son Bonet se suma al rebut de l'Ajuntament de Marratxí, del Consell de Mallorca i del Govern.

Per això, des de SBPV han considerat que, per a Aena, només hi ha una sortida, «la retirada del projecte de megaparc fotovoltaic i regularitzar l'actual ús públic que ja té l'espai amb l'ajuntament de Marratxí».

A més, han afegit, tal com sempre ha insistit la plataforma «es podria crear un bosc urbà, que contribuiria a la compensació de la petjada de Carboni d'Aena».
Lamenten que Aena no presenti alternatives

D'altra banda, la Plataforma Son Bonet Pulmó Verd ha lamentat que Aena «no hagi presentat cap alternativa davant possibles conflictes o impediments sorgits durant la tramitació del projecte de megaparc fotovoltaic».

«És cert que Aena ha fet ofertes a l'Ajuntament de Marratxí, però mai s'ha plantejat altres usos que no fossin els previstos al projecte i ha desestimat tota proposta feta per institucions i entitats socials. Això no és consensuar, això és voler sortir-se amb la seva en contra de la voluntat del poble a base de mentides», ha expressat SBPV, afegint que «la presentació d'alternatives és un aspecte propi d'aquesta mena de tramitacions». Per això, ha posat l'accent, en el fet que «Aena no ho hagi fet» cosa que «demostra el poc respecte que té tant pels veïns com per la zona de Son Bonet».

En aquest context, i atès que, tal com ha recordat la Plataforma, en l'actualitat el projecte està esperant l'informe de la Comissió Balear de Medi Ambient, aquesta ha emplaçat a aquesta comissió al fet que informe negativament a Aena perquè, al seu judici, la instal·lació proposada és una operació «especulativa».

SBPV també ha demanat a la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que «escoltin aquest clam unànime» i «facin retirar el projecte de megaparc fotovoltaic d'Aena».

Aquesta petició a la ministra i al president Sánchez, ha conclòs la Plataforma, s'ha produït perquè «malgrat que des del primer moment SBPV ha comptat amb el suport de totes les forces polítiques de les Illes, també del PSIB-PSOE, i es valori l'abstenció dels socialistes al Senat per a què pogués tirar endavant la moció a favor de la retirada del projecte de megaparc fotovoltaic, és hora que el PSOE sigui coherent amb els seus propis valors democràtics».

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. 2 de juliol Dia Internacional de les Cooperatives 2022: 'Les cooperatives construeixen un món millor'

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Aquest dissabte, 2 de juliol se celebra el centè Dia Internacional de les Cooperatives proclamat per l’Aliança Cooperativa Internacional i la vint-i-vuitena edició reconeguda per les Nacions Unides. Amb el lema 'Les empreses cooperatives construeixen un món millor' tenim l’oportunitat per explicar l’impacte socioeconòmic de les cooperatives.

El 1923 el Comitè Executiu de l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) va recomanar commemorar un dia internacional del cooperativisme. En 1992 l'Assemblea General de les Nacions Unides, d'acord amb aquesta institució va proclamar la necessitat de realitzar un dia internacional de les cooperatives a partir de l'any 1995. Així el primer Dissabte del mes de Juliol de cada any se celebra el 'dia internacional del cooperativisme'.

El cooperativisme és una ideologia, una forma de vida, no una manera d'obtenir guanys especulativament (aquesta és la diferència fonamental amb una altra mena de societats), són associacions de persones, arreu del món hi ha més de mil milions d'associats un 12%, donant feina a 280 milions de persones, el que representa el 12% de l'ocupació a nivell mundial, les quals s’han unit per satisfer les seves necessitats i aspiracions de forma col·lectiva i amb gestió democràtica, on les persones són més importants que els beneficis econòmics.

Empreses on les persones uneixen els seus recursos i capacitats per a un benefici comú. Les persones associades comparteixen la propietat i decideixen els seus projectes i les estratègies a realitzar aplicant la democràcia a l’economia: cada persona té un vot. Són dinàmiques, diverses i proporcionen productes i serveis de qualitat a preus justos, cercant l’eficiència econòmica i reinvertint en les seves comunitats, essent l'únic model empresarial que disposa d'uns principis acordats de manera global, establerts a partir d'un conjunt de valors ètics compartits. Valors com l’equitat, la democràcia i la solidaritat. Principis com l’adhesió voluntària i oberta, la cooperació entre les cooperatives i la preocupació per la comunitat, des de l'agricultura i la ramaderia fins a la banca cooperativa; l'educació, l'habitatge, la salut, la cultura, el lleure, la mobilitat, el consum, mitjans de comunicació, noves tecnologies..; creant treball estable i sous dignes, produint i distribuint béns i serveis socialment útils; també han desmotat una capacitat de resiliència superior a altres empreses.

Per això aquest dia 2 de Juliol, Dia Internacional de les Cooperatives volem reivindicar el lema elegit per aquesta efemèride: 'les cooperatives construeixen un món millor', fent visible la implicació de les persones en projecte col·lectius, que es reflexa en la seva capacitat d’adaptació i d’innovació. Les cooperatives són clau per afrontar grans reptes que tenim com a humanitat: l'eradicació de la pobresa i la desigualtat social, la igualtat de gènere, la fi de les guerres i aturar la crisi ecològica i aportar eines per millorar els grans problemes del canvi climàtic que estan vivint.

Les Illes Balears dins un context on l'economia sempre ha estat basada fonamentalment en el turisme, i amb molt poc coneixement de la fórmula empresarial cooperativa, tan a nivell institucional com dins el món educatiu, la Universitat i les assessories laborals, fiscals i judriques, es fa necessari donar a conèixer aquest dia 2 de Juliol com a Dia Internacional del cooperativisme i reflectir els progressos que s'estan fent com l'augment de micro-cooperatives més de 40 des de la llei 2019; la força del cooperativisme agroalimentari, de les cooperatives de Treball i d'educació; l'aparició de cooperatives de Consum que abans només existia Sant Crispin a Menorca i ara ja hi ha un supermercat cooperatiu 'Terranostra' una de Carshing elèctric 'Ecotxe', una altra de Cultura 'Corda i Poal', una secció de socis de Som Energia.. i el naixement de projectes de cooperatives d'habitatge; donen compte que el teixit empresarial cooperatiu comença a introduir-se dins la societat com una alternativa a les empreses convencionals i que l'economia social està creixent, com ho demostra l'aparició de l'associació Mercat Social que està promocionant i donant eines a l'administració per seguir avançat cap un model més sostenible, igualitari i equitatiu i compromès amb la comunitat.

El Futur és de l'economia social i el cooperativisme i potser la línia estratègica que pot ajudar a les sempre gastades afirmacions, però necessàries per fer el canvi de model econòmic a les nostres Illes.

Enric Pozo Mas, President Cooperativa de Consum Cultural Corda i Poal

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. La Plataforma per la Llengua considera que amb la validació del Decret Llei dels interins es crea «un precedent molt perillós»

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

La Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, davant la possibilitat que el proper dilluns s'aprovi una nota per aclarir la Disposició addicional tretzena sobre les exempcions d'acreditació del nivell de coneixement de la llengua catalana als processos d'estabilització d'interins de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, ha emès un comunicat en el qual recorda que «la Plataforma per la Llengua Illes Balears proposà de fer proves d'avaluació de català extraordinàries en lloc d'aprovar el Decret Llei amb l'exempció del requisit de català»

La Plataforma és partidària d'haver demanat «nivell de català abans de fer les oposicions i donar facilitats als interins perquè s'examinin».

Des de Plataforma per la Llengua es considera que «amb la ratificació de l'exempció al Parlament es descartà la nostra proposta i es crea un precedent molt perillós que consuma un retrocés en matèria de drets lingüístics i de funcionament intern de l’administració». «Cap aclariment no repararà el mal fet» conclou la Plataforma.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Centenars de persones i alguns animals, a la manifestació de Palma contra l'aprovació de la Llei dels Drets dels Animals

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Aquest dissabte s'ha fet a Palma una manifestació contra l'aprovació de la Llei dels Drets dels Animals.

A la manifestació hi han participat alguns centenars de persones i algunes desenes d'animals que ha caminat des de la plaça del Tub al Consolat de Mar al ritme de consignes com «prohibir no és protegir» o «s'han de respectar els nostres costums».

Entre les entitat convocants hi ha la Federació Balear de Caça, presidida per un activista del partit neofeixista Vox, que considera que la nova llei suposaria: «la prohibició de caçar amb fura, ca, perdiu i/o gorrions; la prohibició de la pesca esportiva; la castració dels cans de caça; la prohibició de fer cries de cans i ocells de falconeria; la desaparició de les races de cans; la prohibició de la pesca subaquàtica i la fi d'animals en pessebres, processons, cavalcades i festes culturals i tradicionals».

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Arran denuncia que el cas Confeti ha estat «una farsa» que «ha tornat a deixar en evidència» la Policia espanyola i el Ministeri Fiscal

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Aquest divendres, els encausats en el cas Confeti han rebut la sentència que acaba amb els 5 anys de llarg procés judicial contra 12 activistes, per una acció de protesta pacífica al Moll Vell de Palma contra la massificació turística.

Després que els encausats hagin aportat nombroses proves i testimonis, l'Audiència Provincial de les Balears determina que només dos dels acusats varen participar en la protesta i, a més, que no es va alterar la pau pública, no es varen practicar actes violents sobre persones o coses, no es va amenaçar a ningú i no es va produir cap perill. Per això, ha dictat una sentència absolutòria per a tots els encausats.

Davant aquest resultat, l'organització juvenil de l'Esquerra Independentista Arran ha qualificat el judici de «farsa» que «ha tornat a deixar en evidència» la Policia espanyola i el Ministeri Fiscal.

«Han dilatat un procés judicial durant anys per desmobilitzar-nos, però han aconseguit tot el contrari! La repressió, lluny de fer-nos retrocedir, ens reafirma en la nostra lluita!», han explicat.

A més, han remarcat que continuaran denunciant «el model turístic depredador que atempta contra les nostres condicions de vida i el nostre territori a l'illa de Mallorca i al conjunt dels Països Catalans».

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. El GOB acusa de mentiders els organitzadors de la manifestació en defensa del món rural

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Aquest dissabte s’ha duit a terme una manifestació a Palma convocada amb el lema 'Manifestación en defensa del mundo rural, la caza, la pesca, la agricultura, la ganadería y nuestras tradiciones', principalment en oposició a la Llei de protecció, drets i benestar dels animals que es tramita al Congrés dels Diputats, però lateralment també en contra dels plans de gestió Natura 2000 i de l’ampliació del Parc Natural de la Península de Llevant.

Des del GOB expliquen que no discuteixen «la necessitat d’avançar en la protecció legal i el benestar dels animals que viuen a l'entorn humà» i que consideren «que l’avantprojecte de llei que es tramita a Madrid és millorable en molts d’aspectes», i confien «que es faci durant la tramitació».

Els ecologistes afirmen: «consideram inacceptable és la mentida i la informació tòxica com a instrument per a la mobilització social. Així, al cartell de la convocatòria es pot llegir 'Prohibición pesca deportiva', quan l’avantprojecte de llei estatal no en parla en absolut».

Igualment des del GOB destaquen que entre les consignes emeses repetidament per megafonia es podia escoltar que «l’ampliació del parc natural península de llevant suposarà l’ampliació de més de 17.000 hectàrees, prohibint la caça a quasi 11.000 hectàrees terrestres i la pesca a més de 6.000 hectàrees marines» i repliquen que «el projecte de Pla d’Ordenació de Recursos Naturals que es tramita en aquests moments per a l’ampliació del Parc Natural de la Península de Llevant no diu això en absolut». «Aquesta afirmació és mentida», conclou el GOB.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. L’Ajuntament de Santanyí trasllada la seva «preocupació» per l’estat del Parc Natural de Mondragó a la Conselleria de Medi Ambient

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Davant l’incendi que va tenir lloc el 25 de juny al Torrent Roig que desemboca a la platja de s’Amarador, al Parc Natural de Mondragó, l’Ajuntament de Santanyí ha enviat un escrit a la Conselleria de Medi Ambient per a traslladar la seva «preocupació davant l’estat d’aquesta zona».

Com s’explica en la missiva signada per la batlessa de Santanyí, Maria Pons, el consistori ha detectat com des de les tempestes dels darrers anys, «els torrents, garrigues i zones boscoses es troben en molt mal estat de conservació». Segons ha detallat la batlessa, «no hi ha ningú que estimi Mondragó més que els santanyiners i els propietaris de les finques del Parc Natural. Fa molt de temps que ens arriben queixes i preocupació per la vegetació i la brutor que s’acumula a punt molt concret. I el passat cap de setmana vàrem tenir un ensurt que consideram que no s’ha de repetir: un incendi, que gràcies a la ràpida actuació dels serveis d’emergències no va anar a més. És urgent que la Conselleria de Medi Ambient hi posi remei».

De la mateixa manera, l’Ajuntament de Santanyí recorda que a la darrera reunió de la junta rectora del Parc Natural de Mondragó, celebrada l'octubre de 2021, ja va demanar sobre la retirada dels arbres i la vegetació caiguda al Parc després dels temporals dels anys 2019 i 2020.

A més, Maria Pons ha insistit en el fet que el compromís de l’Ajuntament de Santanyí amb el Parc Natural de Mondragó és «total i indubtable». «Des de la seva creació, ara fa 25 anys, hem estat sempre a la seva disposició. M’atreviria a assegurar que no hem faltat mai a cap sol·licitud del Parc, dels propietaris i els veïnats, perquè es tracta d’un dels espais més estimats pels santanyiners i santanyineres. Posar-ho en dubte és una falta de respecte a la memòria i el compromís de tots els que han treballat i lluitat per defensar i protegir Mondragó i el seu entorn».

A l’escrit dirigit a la Conselleria de Medi Ambient, el consistori també remarca que en les darreres setmanes s’ha trobat una garrafa de benzina i altres deixalles a la zona del Parc, cosa que segons l'Ajuntament podria indicar l’arribada d’una barca amb migrants.

És per tota això, que l’Ajuntament de Santanyí ha sol·licitat una «resposta urgent a la problemàtica, ja que la situació és aliena al consistori, perquè el Parc no entra dins les nostres competències, i es podria tornar a repetir una desgràcia sense tanta sort com la darrera».

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. En marxa l’expedient per a declarar la glosa menorquina com a Bé d’Interès Cultural Immaterial de Menorca

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Per resolució del conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca, s’ha iniciat l’expedient per a declarar la glosa menorquina com a Bé d’Interès Cultural Immaterial de Menorca (BICIM), una competència que correspon als respectius consells insulars d’acord amb la Llei 18/2019 de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears.

Menorca té una llarga tradició d'explicar històries en vers que ha passat a formar part del patrimoni musical i cultural de l'illa. La glosa menorquina, tant la improvisada i cantada en un glosat com l’escrita, és un element del patrimoni cultural immaterial de l’illa que es troba plenament viu en l’actualitat i la pràctica del qual es remunta, amb tota probabilitat i segons els estudis més recents, al segle xvii.

La glosa menorquina va conèixer una etapa de gran decadència en la primera meitat del segle xx, fins al punt que gairebé va arribar a desaparèixer. Tanmateix, gràcies a la insistència i la tenacitat d’un petit grup de glosadors que encara es mantenia actiu encapçalats pel mestre glosador Miquel Ametller, es va iniciar un procés de recuperació en el darrer quart del segle passat, especialment a través de l’associació Soca de Mots, que creà Ametller.

Aquest procés no s’ha aturat fins a l’època actual, en què la glosa és un element plenament viu i que gaudeix de molt bona salut, ja que ha sabut adaptar-se als nous temps i la nova fornada de glosadors d’avui dia cerca la renovació constant sense perdre la seva essència, a fi de trobar nous temes per a tractar, noves tonades i nous públics que puguin garantir-ne la vitalitat i la salvaguarda.

Per tots aquests motius, el Consell Insular de Menorca ha considerat oportú iniciar el procediment per a atorgar-li aquesta declaració de BICIM, amb la qual, juntament amb la vela llatina i la tècnica constructiva de la pedra en sec, ja seran tres els béns d’interès cultural immaterial declarats a l’illa.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. L’Orgullosament Inca amplia la programació amb un cicle de cinema, presentacions de llibres i una exposició

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

L’Ajuntament d’Inca i l’associació Únic han presentat el programa d’activitats que es durà a terme a la capital del Raiguer amb motiu de l’Orgullosament Inca. L’acte ha comptat amb la participació del batle d’Inca, Virgilio Moreno; el regidor de Festes, Antoni Peña; el president de l’associació Únic, Joan Pons; Pep Noguera; Vivian Caoba i les drags locals Mystica Vileila, Stacy Lover i Mortia Dickinsane. Albert Pinya DJ, Silvia Superstar (cantant de Killer Barbies), juntament amb Pep Noguera han estat els responsables de posar la nota musical a la vetllada.

«Després de molts d’anys de feina, l’Orgullosament Inca s’ha consolidat i som un referent de la diversitat. Ampliam la programació i realitzarem activitats al llarg de tota la setmana, que acabaran amb el festival LGTBI, que enguany tornarà al centre de la ciutat. Hem de seguir reivindicant, hem de seguir lluitant i hem de seguir fent festa», explica el regidor Peña.

Per la seva part, el president de l’associació Únic destaca que «enguany serà un Orgullosament Inca més reivindicatiu que mai. Hem de seguir donant passes cap endavant i, a pesar de tot, seguir empenyent per continuar avançant. Seguirem lluitant fins que aconseguim assolir els drets i una igualtat efectiva i real».

Així doncs, la programació de l’Orgullosament Inca s’amplia de l’11 al 15 de juliol. Les activitats arrancaran el dilluns amb la inauguració de l’exposició fotogràfica «Orgull per bandera», a càrrec de Francs Studio i Marcos Hernández. Després es donarà també el sus a un cicle de cinema LGTBI, el qual s’allargarà tota la setmana, amb la projecció de «La vida de Adele», en el Teatre Principal d’Inca.

El plat fort d’aquest programa de cinema serà dimarts dia 12 amb la celebració del 30 aniversari del film «Tacones Lejanos» de Pedro Almodóvar, amb la presència de Bibiana Fernández i Diabéticas Aceleradas. El cicle continua dimecres amb la pel·licula «Swang Song» i finalitza dijous amb la projecció de «Tomboy».

De manera paral·lela, dimecres 13 de juliol, el Claustre de Sant Domingo acollirà la presentació de la novel·la «Coto privado de infancia», de Paco Tomás; i els llibres «Travestiario, Drag Color» i «Ultracoloreadas, de Donacio Cejas», a càrrec de Pere Terrassa. Durant l’acte es durà a terme una intervenció/mural de la mà d’Aitor Saraiba.

Pel que fa al festival LGTBI de referència a Mallorca, es durà a terme el 15 de juliol a la plaça Espanya d’Inca. El sisè Orgullosament Inca comptarà amb la participació de Sofía Cristo, la cantant Rebeca (Duro de Pelar), Drag Vulcano i les drags locals Mystica Vileila, Stacy Lover, Mortia Dickinsane i Lolita Kahos, entre altres artistes. A més a més, un any més tornarem a gaudir de la participació de Topacio Fresh, que des del primer any ha apadrinat el festival i la col·laboració de Pep Noguera i Vivian Caoba, que any rere any participen també en l’organització d’aquest esdeveniment.

«Enguany estam més orgullosos que mai de poder presentar aquest festival i fer-ho de la mà de l’associació de referència en la nostra ciutat, Únic. Convidam tothom a venir a Inca i gaudir d’aquest acte reivindicatiu, que hem de seguir potenciant i impulsant per contribuir a visibilitzar la lluita LGTBI», explica el batle Moreno.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. La gira de Joan Dausà passa per Mallorca: 'Ho tenim tot'

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Quan penses en l'estiu, irremeiablement, et vénen al cap termes com: calor, vacances, platges a vessar, terrasses, begudes refrescants, dies llargs, concerts... És un temps que convida a gaudir, amb la família, els amics o els companys, de sortir i assistir als nombrosos esdeveniments que es programen durant aquesta estació més adient per combinar el descans amb la diversió.

Un exemple d'aquesta programació estiuenca el trobam a 'Nits a la fresca Andratx 2022' organitzat per l'Ajuntament d'Andratx conjuntament amb el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca. Es va encetar, aquest dijous vespre, amb el concert d'en Joan Dausà, que va tenir lloc a la terrassa Barba-Rossa, i durarà fins el 4 de setembre, en diferents espais, on hi ha programats desset concerts de solistes tan coneguts com el mateix Joan Dausà, Guiem Soldevila o Maria del Mar Bonet, passant per grups com Xanguito, O-Erra o Marala Trio, i bandes com la de Pep Suasi i els Electrodomèstics, Morgana Jazz o Guillem Albà & la Marabunta, entre altres actuacions previstes.

Joan Dausà i Riera és un cantant, músic, actor i presentador català, nascut a Sant Feliu de Llobregat, el 1979. Llicenciat en Administració i direcció d'empreses per la UPF, també és llicenciat en interpretació per l'Institut del Teatre. Es va donar a conèixer per la seva banda de música pop Joan Dausà i els Tipus d'Interès, amb la qual va treure un àlbum l'any 2011 'Jo mai mai'. Posteriorment, va treure dos àlbums en solitari, 'Ara som gegants' el 2018, i 'Ho tenim tot' el 2021. També el 2019 va compondre i va cantar la cançó de l'anunci més important del país, el d'Estrella Damm, 'Una altra manera de viure.

Mentrestant es feien les últimes comprovacions tècniques, varen aprofitar per donar un temps de cortesia als assistents que encara arribaven a una terrassa que es va omplir de gom a gom d'entusiastes seguidores i seguidors. Passaven uns minuts de les 22.00 hores del darrer vespre del mes de juny, quan Dausà va fer acte de presència a l'escenari, i es va asseure al piano per començar el concert amb la cançó 'Com plora el mar', que parla dels milers de morts que s'hi aboquen cada dia quan els refugiats intenten travessar-lo, amb la qual va col·laborar, el 2016, amb la campanya 'Casa nostra, casa vostra', que reivindica una millor gestió de la crisi dels refugiats per part d'Europa i del món.

Després d'aquesta cançó, va continuar amb 'La vida és més que això' i 'Omple de vida els pulmons'. Aleshores es va adreçar al públic, amb qui va interactuar molt a partir d'aquell moment, va aprofitar per presentar als músics i els tècnics que l'acompanyaven i assistien, respectivament, també per agrair poder cantar amb ellsi i tots els assistents, per qui és va interessar per les seves procedències i si ja havien assistit anteriorment als seus concerts. Per introduir la següent cançó 'Pina' va parlar de les seves dues filles, ja que aquesta està dedicada a la més gran, del mateix nom. Va seguir amb tres cançons més del seu darrer àlbum 'Buenos Aires', 'Nunca es tarde' i 'I no tocava a terra'.

Amb la seva simpatia i naturalitat, es va ficar al públic a la butxaca, va reivindicar a l'Ajuntament d'Andratx una barra per poder «beure unes birres» en aquell espai. Joan Dausà va interpretar cançons dels seus anteriors àlbums: 'Diria que eres tu', 'Nàufrags', 'Reis del món', 'Caure no feia mal', 'Truca'm', 'Tot anirà bé' i formant un duo amb la cantant mallorquina, Aina Zanoguera, varen cantar 'Otra forma de vivir', amb aquesta cançó va reiterar que ens hem de relacionar amb el planeta de manera més respectuosa. Es va acomiadar dels assistents, totalment entregats al concert, amb 'Ho tenim tot', cançó que dóna títol al seu darrer àlbum.

Però va prometre que els mantindria ballant les últimes cançons de l'espectacle, i així va ser, perquè després d'una llarga estona d'aplaudiments, varen tornar a sortir per fer ballar al públic amb quatre cançons més: 'Que vingui algú', 'Jo mai mai', 'Queda't així', la nova cançó estiuenca de Dausà, i acabà amb 'La gran eufòria', per deixar els assistents eufòrics, tot i que la gran majoria es va quedar amb ganes de més cançons. Per sort, la gira 'Ho tenim tot' tornarà dues vegades més a les Illes Balears, el 7 d'agost a Mercadal, i quatre dies després, dia 11, a Porreres, potser aleshores, si està del tot recuperat de l'operació del genoll, va prometre que saltarà sobre el públic, i certament, Joan Dausà va demostrar ser un home de paraula.

En definitiva, va ser un concert magnífic, d'un cantant català amb una veu fascinant; unes cançons d'un ampli ventall de melodies i ritmes; un directe increïble; i un artista encantador i molt estimat per les seves seguidores i seguidors, gràcies al seu caràcter simpàtic, fresc, obert, proper... Al qui no li va importar dedicar-los, després d'una hora i mitja cantant i donant-se completament sobre l'escenari, una hora més per fer-se fotografies amb ell, signar els cds, parlar i donar-los besades. Com bé diu la teva gira, «Ho tenim tot» amb tu, Joan Dausà!

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. El Grupo Orlegi, l'Sporting de Gijón, Sarver i el Mallorca

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

El grup mexicà Orlegi ha comprat l'Sporting de Gijón a la família Fernández. Ha adquirit el 73% de les accions per un preu aproximat de 43 milions d'euros. Quan em vaig assabentar de la notícia vaig pensar que l'afició de l'Sporting no s'ho mereixia, que els nous propietaris, que també tenen els clubs mexicans Atlas y Santos, només volen fer un negociet més i que la sempre fidel afició asturiana no n'estaria gaire satisfeta.

I vaig pensar amb el Reial Mallorca i la compra de Robert Sarver. Sempre he estat crític amb la gestió del nord-americà, tot i que és just reconèixer també els encerts. El Mallorca, per exemple, ha aconseguir sortir del concurs de creditors i avui és una Societat Anònima Esportiva ben sanejada des del punt de vista econòmic. I, a més a més, juga a Primera. I ara està remodelant l'estadi. I també millorarà de forma substancial la ciutat esportiva de Son Bibiloni.

Em deman si l'afició de l'Sporting estaria satisfeta si el grup Orlegi aconseguís les fites que ha assolit Sarver al Mallorca. Crec que sí, que estarien molt contents i orgullosos. És just reconèixer-ho.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Aquest estiu s'estrena 'CineCiutat Bon Dia', una iniciativa de matinals de cinema en català

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Encara no poden avançar gaire més, però «l'emoció ens pot». Així ha anunciat l'Associació Xarxa Cinema la nova iniciativa que posaran en marxa aquest estiu: 'CineCiutat Bon Dia'

Segons han avançat, consistirà en «matinals a CineCiutat per a un públic familiar que pugui gaudir del millor cinema en català».

A més, han remarcat que properament donaran a conèixer els horaris, dies i el més important: les pel·lícules.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya treballaran conjuntament per a optar al PERTE 'Nova economia de la llengua'

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Els responsables de política lingüística del Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana s’han trobat aquest divendres a Palma. La reunió, que s’emmarca en la Declaració de Palma, ha comptat amb la presència de Beatriu Defior, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears; F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, a més dels respectius equips de treball.

Durant la trobada s’ha parlat del projecte estratègic per a la recuperació i la transformació econòmica (PERTE) 'Nova economia de la llengua', promogut pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, que té com a objectiu convertir les llengües oficials en elements tractors de la transformació digital. En aquest sentit, s’ha destacat la necessitat que els tres governs facin front comú i presentin projectes conjunts a fi que la llengua compartida pugui optar als recursos econòmics prevists. Cal recordar que el PERTE inclou eixos d’actuació cabdals per a garantir el futur de la llengua, com poden ser la intel·ligència artificial, l’aprenentatge de la llengua o les indústries culturals. En anteriors ocasions els governs ja han manifestat la seva preocupació perquè el PERTE no tengui un tractament igualitari de totes les llengües oficials de l’Estat i es dediqui principalment a projectes vinculats amb el castellà (inicialment, només preveu dedicar 30 milions dels 1.100 totals a les llengües oficials diferents del castellà).

D’altra banda, dilluns es farà públic l’espai web amb la informació dels certificats de llengua catalana i les equivalències arreu del domini lingüístic. Aquest espai és compartit pels tres governs signants de la Declaració de Palma i el Govern d’Andorra. L’espai inclou informació sobre les proves per a obtenir un certificat i un quadre d’equivalències a fi que tothom pugui consultar el reconeixement del certificat als diversos territoris.

Així mateix, s’ha acordat que el 15 d’octubre tendrà lloc a Mallorca una trobada de joves creadors digitals en català a les xarxes socials. Aquesta trobada serà organitzada pels tres governs i comptarà amb la participació de joves i influenciadors d’arreu del domini lingüístic.

La Declaració de Palma és un acord signat el 2017 pel qual els tres governs es van¡ren comprometre a treballar conjuntament en matèria de llengua i cultura. Les reunions dels responsables de política lingüística es fan quadrimestralment de manera presencial i rotatòria als tres territoris. La propera trobada tendrà lloc a Barcelona.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. El Teatre Principal de Palma acull la lectura dramatitzada 'Entre veure i creure hi és tot'

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

El Teatre Principal de Palma acollirà el proper 6 de juliol la lectura dramatitzada Entre veure i creure hi és tot, un text elaborat per Magdalena Sbert des dels relats emergits d'un projecte creatiu duit en el marc del col·lectiu 'La forma dels somnis', on participen estudiants del Grau de Llengua i Literatura Catalanes (quart curs) i usuaris dels serveis de salut mental de l'Hospital de Dia de Salut Mental de l'Hospital Comarcal d'Inca i l'associació La Nostra Veu. L'escenificació compta amb acompanyament en directe de Marie del Bousquet (violoncel i piano) i Benjamin Payen (violí).

El monòleg Entre veure i creure hi és tot és resultat d'un projecte col·laboratiu duit a terme durant el curs 2021-22 en el marc del col·lectiu 'La forma dels somnis', coordinat per Mercè Picornell (Universitat de les Illes Balears), Vicente Galaso (La Nostra Veu) i Xavier Delgado (Hospital Comarcal d'Inca).

Durant el curs 2021-2022 s'ha treballat des del concepte de monstre a partir de diferents conferències i tallers de creació. El resultat n'ha estat un volum que recull una cinquantena de textos i collages, amb pròlegs de l'investigador David Roas, l'il·lustrador Abel Carrasco i l'escriptor Sebastià Perelló. El llibre es troba en procés de revisió final i a l'espera de trobar recursos per a l'edició.

En el marc d'aquest projecte, l'actriu Magdalena Sbert va contribuir preparant una lectura dramàtica que, en realitat, és un collage dels textos escrits pels usuaris i professionals de salut mental i els estudiants. La idea de fons que mou el nou text és que «tots tenim monstres i compartim pors. Des de la intersecció d'imatges i situacions, emergeix una veu única i diversa, que parla de les formes dels nostres monstres, de les seves veus i dels sentiments que ens provoquen». Es tracta d'una proposta experimental que s'acompanyarà en directe de la música de Marie del Bosquet i Benjamin Payet, que ja han participat en la lectura en veu alta dels textos del volum Quimeres: somnis, literatura i salut mental (Di7 editor, 2022), fruit del projecte duit a terme el curs 2020-21.

'La forma del somnis' és un projecte col·laboratiu creat amb la voluntat de reflexionar creativament sobre els vincles entre expressió artística –sobretot escrita- i la salut mental.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. L'Agència de Defensa del Territori rep un 70% més de denúncies de particulars

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

La consellera de Territori, Maria Antònia Garcías i el gerent de l’Agència de Defensa del Territori han presentat la memòria anual de l’Agència de Defensa del Territori (ADT) 2021. Garcías ha explicat que el document, que ha estat informat favorablement per unanimitat de tots els partits polítics en el Consell de Direcció d’aquest dijous i s’elevarà al proper Ple del Consell Insular, «mostra un nou increment d’activitat per part de l’Agència de Defensa del Territori. Continua així la tendència dels anys anteriors i la bona feina de l’ADT», ha assenyalat.

Garcías ha explicat que durant el 2021 s’ha produït un increment molt significatiu de la col·laboració ciutadana. L’any 2020 va rebre 191 denúncies. La xifra més alta fins ara, L’anterior era del 2018 amb 85 denúncies presentades. En el 2021 han estat registrades 325 denúncies particulars; un 70% més que l’anterior màxim anual de 2020.

​​​​​​​Les denúncies d'infraccions urbanístiques no estan subjectes a cap requisit formal, únicament cal tenir en compte que s'han de formular per escrit i amb identificació de la persona que les fa. Alternativament, si no es vol indicar la identitat de la persona, es pot fer servir el formulari de comunicació d'il·legalitats en sòl rústic, però això no atorga la condició de denunciant.

També s’ha produït un augment de la col·laboració d’altres administracions com són els agents de Medi Ambient, el Seprona, els zeladors municipals i policia local. L’any 2020 la xifra anual va ser de 255, i el 2019, 166. En el 2021 s’han presentat 383 denúncies d’altres administracions, un 50% més que l’any l’anterior.

La consellera ha recordat que l’Agència continua ampliant els municipis adherits, als qual també ha agraït la seva confiança: s’ha passat dels sis que hi havia en el 2015 als 35 que hi ha a dia d’avui, i en aquest sentit durant el 2021 se’n varen afegir 2 i durant el 2022 se n’ha afegit un altre. I també l’ADT amplia el seu personal: s’ha passat de les 18 persones que hi havia en el 2015 a les 44 que hi ha a dia d’avui, i en aquest sentit durant el 2021 el personal es va incrementar en dues persones i tres més s’han incorporat durant el 2022.

Una de les activitats de l’ADT en cas que d’il·legalitats urbanístiques no siguin legalitzables és restablir el territori i el paisatge de Mallorca a l’estat anterior. L’any 2021 s’ha registrat el major nombre de demolicions executades anuals de l’Agència: 137, superant les 124 de 2019.

Entre 2011 i 2015 se’n varen executar 19, i en els darrers 5 anys (2017-2021) se n’han executat 541 (81 en el 2017, 97 en el 2018, 124 en el 2019, 102 en el 2020 i 137 en el 2021). Cal destacar que d’aquestes 541, el 93% s’ha pogut acollir a les reduccions de sanció que preveu la llei, ja que han estat executades per la propietat dins el termini voluntari per a fer-ho.

L’activitat de l’Agència ha provocat la presentació de 150 projectes d’obra de legalització o de restabliment a l’estat anterior durant el 2021, que sumen un total de 759 projectes en els darrers 5 anys (2017/2021), la qual cosa ha generat per als ajuntaments de Mallorca uns ingressos aproximats de 2’5 milions d’euros en concepte de taxes i impost de construccions. Tugores ha explicat que la gran majoria d’aquests projectes no s’haurien presentat si l’Agència no hagués actuat.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Les vagues de Ryanair i EasyJet provoquen retards i cancel·lacions a l'aeroport de Palma

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Ryanair ha patit sis cancel·lacions i 277 dels seus vols han sortit amb retard aquest divendres fins a les 19.00 hores, 86 a l'aeroport de Palma, durant la cinquena jornada de vaga dels Tripulants de Cabina de Passatgers (TCP).

Les cancel·lacions es corresponen amb les rutes entre Barcelona i Milà i Roma, anada i tornada, i entre Màlaga i Copenhaguen, també anada i tornada.

Els sindicats convocants, USO i Sitcpla, han denunciat que l'aerolínia està fent «esquirolatge» en portar tripulacions d'altres països a operar a les bases de l'Estat espanyol.

Comença la vaga d'EasyJet

D'altra banda, divendres ha començat la vaga de nou jornades convocada per USO per als TCP d'easyJet a les bases de Barcelona, ​​Màlaga i Palma. Fins a les 19.00 s'han cancel·lat nou vols i 54 han sortit amb retard a tot l'Estat. En el cas de l'aeroport de la capital de les Balears, han estat cancel·lats quatre vols i 21 han patit retards.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. SimfoVents torna al Castell de Bellver amb el seu Cicle d'Estiu

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

SimfoVents no faltarà enguany a la seva cita anual amb el Castell de Bellver, on la Banda Municipal de Palma presentarà un Cicle d'Estiu que comença aquest divendres amb el concert titulat Made in Mallorca i que acabarà dia 29 de juliol amb la celebració dels 200 anys d'existència de la Banda de Música de Felanitx.

«La programació que SimfoVents Palma presenta per al Cicle d'Estiu al pati del castell de Bellver es caracteritza per la varietat i un marcat caràcter autòcton», ha explicat el director de SimfoVents, Francisco Valero-Terribas, a més de destacar la participació en el cicle del clarinetista Pascual Martínez, «un referent internacional que torna a la seva terra per a aquesta actuació». També actuarà amb la Banda Municipal Mark Kilian, una figura de la música audiovisual, que a més de dirigir interpretarà instruments ètnics. «A més, commemorarem el 200è aniversari de la Banda de Música de Felanitx i tampoc no mancarà la música universal al costat de la més tradicional i de caràcter mediterrani», ha afegit Valero-Terribas.

Cicle d'Estiu:

Concert I: Made in Mallorca. Divendres 1 de juliol a les 20.30 h

Concert II: Danses del món. Divendres 8 de juliol a les 20.30 h

Concert III: La música de Mark Kilian. Divendres 15 de juliol a les 20.30 h

Concert IV: Racons estiuencs de la Mediterrània. Divendres 22 de juliol a les 20.30 h

Concert V: 200 anys de música a Felanitx. Divendres 29 de juliol a les 20.30 h

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Es prohibeix desembarcar en el Pantaleu per protegir el virot gros

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

La Direcció Insular de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears han iniciat les tasques de vigilància per evitar molèsties a la colònia de cria del virot gros al Pantaleu. També s'hi han instal·lat cartells informatius que informen de la prohibició de desembarcar.

La direcció insular de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes de Balears com cada any i de forma intensiva durant el període de reproducció del virot gros realitzen les tasques de vigilància per a evitar qualsevol pertorbació o molèsties a la colònia de cria del virot gros a l'Illot del Pantaleu en el Parc Natural de Sa Dragonera. També s'ha actualitzat la senyalització que informa de la prohibició de desembarcar en l'illot donat que és zona d'exclusió on que existeixen espècies biològiques de gran fragilitat.

El Pantaleu és un illot situat a la costa occidental de Mallorca, al municipi d'Andratx, a uns 200 metres de Sant Elm, amb una longitud de 600 metres i una alçada màxima de 29 metres, forma part del Parc Natural de Sa Dragonera, juntament amb l'illa de sa Dragonera i l'illot de sa Mitjana.

El virot gros (Calonectris diomedea) és una espècie catalogada com a vulnerable i que ha mostrat un declivi poblacional en l'àmbit estatal. Entre les amenaces més significatives trobem la introducció d'espècies foranes en les zones de cria (cans, rates). A principis de març arriben a l'illot on posen un únic ou, després d'incubar-lo entre els dos progenitors els polls volanders comencen a fer les primeres pràctiques de vol en l'època estival. Durant tot el període de nidificació del virot gros és vital la seva protecció.

Aurora Ribot, vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, ha destacat que «la campanya de vigilància dels guardes del Parc Natural de sa Dragonera es torna vital durant els mesos d'estiu per la proximitat de l'illot a la platja. El virot gros així com el virot petit són símbols que cal protegir si volem assegurar l'èxit de la seva reproducció».

En la mateixa línia, Llorenç Mas, director general d'Espais Naturals i Biodiversitat del Govern balear ha fet una crida al «gaudi responsable dels valors naturals de l'entorn de sa Dragonera» afegint que «respectar els llocs de nidificació d'aquestes espècies n'assegura la conservació i garanteix que el Parc Natural es mantengui com un punt de referència en els cicles migratoris de les aus marines».

Per la seva banda, Inmaculada Férriz, directora insular de Medi Ambient, ha explicat que «l'illot del Pantaleu té un especial interès per aquesta au com a zona de reproducció i, per garantir-ne l'èxit, els nius han d'estar en una zona tranquil·la. Els banyistes han de respectar la prohibició de no desembarcar».

El dispositiu de vigilància dels guardes del Parc Natural de sa Dragonera amb l'estreta col·laboració dels Agents de Medi Ambient (AMAS), s'intensifica durant els mesos d'estiu per l'augment considerable de banyistes i embarcacions a Sant Elm. Alhora, es recorda a les empreses de lloguer de caiacs o surf de rem (paddle surf) que han d'informar els seus clients i usuaris de la prohibició de desembarcar a l'illot.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Denuncien «persecució política» en el cas Confeti: «No arriba als jutjats per cap atestat sinó per un informe fet 50 dies més tard»

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Aquest divendres, els encausats en el cas Confeti han rebut la sentència que acaba amb els 5 anys de llarg procés judicial contra 12 activistes, la majoria militants d’Arran, per una acció de protesta pacífica al Moll Vell de Palma contra la massificació turística.

Després que els encausats hagin aportat nombroses proves i testimonis, l'Audiència Provincial de les Balears ha dictat una sentència absolutòria per a tots els acusats.

Davant aquest resultat, Arran i Alerta Solidària han considerant necessari fer un seguit de consideracions:

  • El procés arrenca per una acció, amb confeti, pancartes i bengales, al port de Palma. S’hi pretén posar en qüestió el model econòmic imperant a l’illa, de foment sense límit del sector turístic massiu, que tantes nefastes conseqüències comporta, al territori i a la precarietat laboral. No hi ha danys. No hi ha ferits. En deu minuts no queda ningú al moll i els turistes i treballadors de les terrasses, com afirmen en seu judicial, reprenen el que feien amb normal tranquil·litat. Idò, com es justifica un procés penal, amb acusacions de fins a 4 anys de presó, i a més amb una llista confeccionada a posteriori, a partir dels fitxers policials d’activistes polítics i, per cert, il·legals? Dels 12 encausats, només dos formaven part del grup d’activistes. La resta, com van assegurar al judici, no eren al port de Palma i només un, cobria la notícia com a fotoperiodista.

  • D’una simple acció de protesta se’n deriva un procés penal en un país on, formalment, el dret de protesta està protegit per la constitució que, a més, encomana als poders públics la seva defensa i promoció. I doncs què ha passat? La resposta no està ni en el dia dels fets ni en el contingut de la sentència, sinó en el lapse de 5 anys que han passat d’ençà que, aquell 22 de juliol de 2017, un grup de joves d’Arran gosen qüestionar la joia de la corona, el turisme.

  • L’Estat espanyol usa els procediments penals, la policia i la fiscalia, per cometre l’abús d’emprendre aquests processos sabedors que no encaixen en cap tipus penal. Ho fan a consciència per tal de castigar aquells que, amb la llei a la mà, no poden ser castigats sinó protegits. Un col·lectiu que reclama l’atenció per denunciar allò que consideri necessari no pot ser castigat amb cap sentència, però sí, a la pràctica, amb un procediment que pretén intimidar-lo i coaccionar-lo d’accedir a realitzar els drets civils més elementals, reconeguts en els textos legals estatals i internacionals. Com recull la sentència, el cas no arriba als jutjats per cap atestat elaborat pels agents que van anar al lloc dels fets (Policia Portuària, Guàrdia Civil i Cuerpo Nacional de Policía), sinó per un informe fet 50 dies més tard, remès per la Jefatura Superior de Policía. Un clar cas de persecució política amb l’objectiu d’intimidar l’organització Arran.

Finalment, les organitzacions expliquen que s'alegren molt que hagi acabat el procediment amb la lliure absolució, «però no ens distreuran de l’objectiu que perseguiem i que seguim perseguint: qüestionar el model econòmic basat en el turisme massiu que ens empobreix com a classe, com a poble i com a illa. Que l’Estat empri tots els seus mecanismes pràctics per aturar-nos només vol dir que anem pel bon camí».

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Josep de Luis: «El cas Confeti pareix obeir més a un intent de fer por que no d'impartir justícia i aplicar dret»

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Una dotzena de joves han estat sotmesos, des del 13 de juny, a un judici a l'Audiència Provincial de Palma en el qual la Fiscalia demanava un total de 29 anys de presó. Es tracta de l'anomenat cas Confeti, que fa referència a una acció de protesta pacífica al Moll Vell de Palma contra la massificació turística.

El 'cas confeti' es remunta al 2017, quan un grup de persones varen tirar confeti i encendre bengales a la zona del Moll Vell de Palma, entre la zona del pantalà i la de restaurants en el marc d'una acció per a denunciar el turisme massiu.

En aquest procés judicial, s'acusava una dotzena de persones per aquells fets, algunes de les quals ni tan sols es trobaven a Mallorca aquell dia. Així, després que els encausats hagin aportat nombroses proves i testimonis, l'Audiència Provincial ha dictat una sentència absolutòria per a tots els acusats.

La justícia ha determinat que no es va alterar la pau pública no es varen practicar actes violents sobre persones o coses, no es va amenaçar a ningú i, segons manifesten els agents d'ordre públic, no es va produir cap perill per a persones o béns.

Segons ha declarat a dBalears un dels advocats dels joves encausats, Josep de Luis, han rebut aquesta sentència absolutòria «amb una mescla d'alleugeriment, alegria pel moment, però amargor, perquè hem estat 5 anys de procés judicial, on des del minut u s'ha anat dient i s'ha anat provant allò que ara la sentència recull».

«De les dotze persones acusades, nou ni hi eren, i de les tres que hi eren, una ho feia cobrint-ho per al dBalears, i les altres dues, que participaren en la prostesta, varen participar en una protesta pacífica, sense armes, en la que no hi va haver violència, en la que no hi va haver cap tipus de fet que pugui activar el delicte de desordres públic. I això, insistim, des del minut u és així i ha estat provat així», destaca l'advocat.

Per això, De Luis remarca que no entenen ben bé «com han passat aquests cinc anys, quina ha estat l'actitud de Fiscalia i de la Policia i del Jutjat d'instrucció. Perquè insistim, en els quatre dies de judici davant l'Audiència Provincial no es va aportar res de nou, que no s'hagués aportat des del primer moment de l'obertura d'aquesta estranya causa, que pareix que obeeix més a un intent de fer por que no d'impartir justícia i aplicar dret».

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Substitució lingüística, espoli fiscal, manca d'habitatge, monocultiu turístic... Quines solucions proposen els «partits de país»?

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

L'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) organitza per al divendres 22 de juliol el sopar-col·loqui 'Els partits de país davant l'emergència nacional'.

L'esdeveniment comptarà amb Lluís Apesteguia (AraMés), Tolo Gili (El Pi) i Sara Barceló (CUP-Mallorca) i es tractaran temes com la substitució lingüística, l'espoli fiscal, la superpoblació, el monocultiu turístic, els serveis públics desbordats i la manca d'habitatge.

Es farà al Restaurant Sa Creu (Ctra. Manacor - Inca, km. 9 Petra) i tendrà un preu de 15€. Cal inscripció prèvia aquí. Hi haurà autocar des de Palma per als interessats.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. La justícia confirma que la protesta del cas Confeti no representava cap perill: «El dret a no ser molestat en un restaurant no pot primar sobre el dret a protestar pacíficament»

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Una dotzena de joves han estat sotmesos, des del 13 de juny, a un judici a l'Audiència Provincial de Palma en el qual la Fiscalia demanava un total de 29 anys de presó. Es tracta de l'anomenat cas Confeti, que fa referència a una acció de protesta pacífica al Moll Vell de Palma contra la massificació turística.

El 'cas confeti' es remunta al 2017, quan un grup de persones varen tirar confeti i encendre bengales a la zona del Moll Vell de Palma, entre la zona del pantalà i la de restaurants en el marc d'una acció per a denunciar el turisme massiu que «destrueix Mallorca i que condemna la classe treballadora dels Països Catalans a la misèria».

En aquest procés judicial, s'acusava una dotzena de persones per aquells fets, algunes de les quals ni tan sols es trobaven a Mallorca aquell dia. Així, després que els encausats hagin aportat nombroses proves i testimonis, l'Audiència Provincial ha dictat una sentència absolutòria per a tots els acusats.

Què diu la sentència?

Un cop determinat l'abast de la participació als fets d'aquells acusats que ho varen fer, i la no acreditació de la participació dels altres, l'Audiència Provicial de les Balears valora l'abast penal d'aquests començant per l'estudi del tipus delictiu de l'article 557.1 del Codi
Penal.

  • No tota afecció de l'ordre públic comporta de manera necessària una afecció de la pau pública, sinó que aquesta pot subsistir amb cert desordre. Remarquen que és important «no equiparar la pau pública amb el concepte més ampli d'ordre públic». «L'alteració haurà de ser greu, és a dir, revestida d'entitat i intensitat suficient com per pertorbar la convivència social, per això cal tenir en compte els llocs i la durada de l'alteració. En el cas sotmès a judici no es donen conductes de caràcter violent i, com es desprèn de la doctrina exposada», destaquen.

  • Dos dels acusats varen participar a una concentració de protesta contra la massificació que comporta el model turístic a les Illes. «No va ser degudament comunicada a l'autoritat la seva celebració, però no per això els participants varen deixar d'estar dins del àmbit de l'exercici dels drets a la lliure expressió (article 20.1.a) i a la reunió i manifestació (article 21 Constitució). Assenyala la doctrina que el dret de reunió és el més elemental dels drets fonamentals de naturalesa política ja que la llibertat d'expressar les pròpies idees aparella forçosament el reconeixement del dret a transmetre a altres opinions així com d'escoltar les alienes», explica la sentència.

  • En el transcurs de la concentració es varen activar pots de fum i, almenys, una bengala i es va llançar confeti. «No es va causar cap mena de dany o perjudici, més enllà de les molèsties produïdes pel fum a les persones situades a les proximitats. Ningú ha formulat cap reclamació de cap tipus. No es va alterar la pau pública entesa com assenyala la jurisprudència i, sobretot, no es va executar cap acte de violència de cap mena», destaquen al text.

  • En relació amb el lloc, l'únic que veu censurable l'Audiència és «la proximitat al restaurant». «El perill en què es va fonamentar l'acusació ni s'ha acreditat ni és típic. Ni tan sols apreciem l'existència de perill per a les persones o per als béns. Es varen causar molèsties als clients del restaurant pel fum provocat i la situació sorprenent d'una petita manifestació amb pancartes i reivindicacions, fum, bengales i confeti. Però una societat democràtica no pot criminalitzar l'ensurt que pot causar una manifestació (encara que no hagi estat comunicada a l'autoritat) als comensals d'un restaurant. El dret a no ser molestat mentre se sopa a un restaurant no pot primar sobre el dret a protestar pacíficament», remarquen.

  • La descripció més objectiva dels fets per a l'Audiència és «la que donen els agents de l'autoritat que hi varen intervenir». Els policies no varen valorar perill i expliquen que varen donar compte a la Delegació del Govern espanyol per la possibilitat que s'hi hagués produït una infracció administrativa: «Els manifestants no varen llençar res perillós al mar, que es varen dissoldre quan els varen veure, que no es va produir cap desperfecte, només algunes persones es varen posar nervioses, que ningú es va dirigir a ells per a formular denúncia o reclamació i que no va percebre cap perill per a persones o béns».

Amb tot això, l'Audiència Provincial de les Balears determina que no es va alterar la pau pública no es varen practicar actes violents sobre persones o coses, no es va amenaçar a ningú i, segons manifesten els agents d'ordre públic, no es va produir cap perill per a persones o béns. Per això, «la conseqüència de tot plegat és el dictat d'una sentència absolutòria per a tots els acusats».

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Absolen tots els encausats en el cas Confeti

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Una dotzena de ciutadans han estat sotmesos, des del 13 de juny, a un judici a l'Audiència Provincial de Palma en el qual la Fiscalia demanava un total de 29 anys de presó. Es tracta de l'anomenat cas Confeti que fa referència a una acció de protesta pacífica al Moll Vell de Palma contra la massificació turística.

El 'cas confeti' es remunta al 2017, quan un grup de persones varen encendre bengales a la zona del Moll Vell de Palma, entre la zona del pantalà i la de restaurants. En un vídeo publicat per Arran a les xarxes socials, es podia escoltar un fragment de la cançó 'Not welcome', del grup de rap Lágrimas de Sangre, i es podia veure com els joves llançaven confeti. L’acció es va fer per a denunciar el turisme massiu que «destrueix Mallorca i que condemna la classe treballadora dels Països Catalans a la misèria».

En aquest procés judicial, s'acusava una dotzena de persones per aquells fets, però algunes d'aquestes persones ni per edat, ni per altres circumstàncies, ja no eren, o no havien estat mai militants d'Arran i, de fet, algunes de les persones acusades ni tan sols es trobaven a Mallorca aquell dia.

Després que els encausats hagin aportat nombroses proves i testimonis, l'Audiència Provincial ha dictat una sentència absolutòria per a tots els acusats.

«En el cas sotmès a judici no es donen conductes de caràcter violent i, com es desprèn de la doctrina exposada», remarca al sentència. A més, destaca que només «dos dels acusats varen participar en una concentració de protesta contra la massificació que comporta el model turístic a les Illes. No va ser degudament comunicada a l'autoritat la seva celebració, però no per això els participants varen deixar d'estar dins de l'àmbit de l'exercici dels drets a la lliure expressió (article 20.1.a) i a la reunió i manifestació (article 21 Constitució), si bé amb incompliment del requisit de comunicació prèvia a l'autoritat».

Així, l'Audiència explica que «no es tracta de criminalitzar la conducta dels qui, en el legítim exercici del dret de manifestació o reunió, al marge de l'existència o no d'autoritzacions administratives, participen d'un acte de reivindicació, del signe que fos, sinó de castigar la conducta dels que enfosqueixen aquest dret, assimilant o incloent-hi, conductes de caràcter violent». I remarca que en el transcurs de la concentració «es varen activar pots de fum i, al menys, una bengala i es va llançar confeti», amb què «no es va causar cap mena de dany o perjudici, més enllà de les molèsties produïdes pel fum a les persones situades a les proximitats. Ningú no ha formulat cap reclamació de cap tipus. No es va alterar la pau pública entesa com assenyala la jurisprudència i, sobretot, no es va executar cap acte de violència de cap mena».

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. [VÍDEO] Denuncien que el Govern espanyol ignora l'Any Fuster: «Això no passaria si la seva obra estigués en castellà»

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

El Govern espanyol ha remarcat que no preveu una «implicació important» del Ministeri de Cultura a l'hora de col·laborar en la celebració i commemoració de l’Any Fuster en el centenari del naixement de l'assagista més influent de les lletres catalanes: el valencià Joan Fuster. En una resposta, el Govern espanyol va indicar que no té previstes «mesures específiques de suport» per a posar en valor la seva obra.

Per això, el senador Carles Mulet (Compromís), en una compareixença del ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha lamentat que Fuster «no estiga sent tractat com mereix des de les institucions de l'Estat».

«Això no hauria passat si la seua obra en comptes d'estar escrita en la segona llengua més parlada de l'Estat ho haguera estat en la primera, perquè si cerquem a Google constatem la implicació del Ministeri en molts altres homenatges com amb Camilo José Cela, Emilia Pardo Bazán, Carmen Laforet, Fernando Fernán Gómez o Miguel Delibes, curiosament intel·lectuals que han desenvolupat la seua obra en castellà. Mai tenen iniciatives com aquestes en el cas d'intel·lectuals i artistes que han desenvolupat la seua obra en una altra llengua diferent del castellà, per la qual cosa cada vegada veiem més lluny la implicació del Ministeri mane qui mane, com si foren de segona les cultures no castellanes», ha explicat el portaveu de Compromís.

La justificació d'Iceta indigna: el Ministeri és de totes les cultures d'Espanya i preveuen col·labora projectant a Frankfurt un 25% d'autors no castellans o un programa en RNE en el qual es parlarà de Gabriel Ferrater i Joan Fuster. Resposta que no ha convençut Mulet que ho ha considerat «insuficient» per a un personatge de la talla de Fuster. «Si demanàrem els actes realitzats per iniciativa pròpia del Ministeri i amb la col·laboració amb altres entitats en les diferents llengües, seria tot més evident. El PERTE de les llengües, que preveu 1.100 milions d'euros per al castellà i 30 per a la resta, és un exemple més de la jerarquització i de com es relega les llengües que precisament més protecció necessiten. Volem recordar-li que la discriminació per raó de llengua té la mateixa categoria que la de sexe, raça o religió, senyor ministre. Ací vostès no tenen cap iniciativa, se sumen, van a remolc», ha afegit.

Des de Compromís, el senador confia que es faci una rectificació de les respostes oficials i de les declaracions després de la compareixença d'Iceta i s'intensifiqui la col·laboració amb els actes ja en marxa organitzats per la Generalitat Valenciana de manera que, en posteriors commemoracions d'autors, «es mire també pels escriptors de totes les autonomies independentment de la seua llengua de creació, organitzant i liderant esdeveniments amb el nivell d'implicació que es mereixen».

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Prime Video estrena la primera sèrie original doblada al català

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Prime Video, el servei de sèries i pel·lícules d'Amazon, ha estrenat aquest divendres la primera sèrie original doblada al català: La llista final (The Terminal List).

Es tracta de la primera sèrie que dobla en català la plataforma i ho ha fet sense cap subvenció, segons ha destacat la iniciativa desdelsofa.cat.

Desdelsofa.cat ha estat creada per a facilitar l’accés al contingut en català disponible a les plataformes de streaming i les televisions que emeten en directe o a la carta per internet. A la web, podem trobar tot el contingut en català i aranès disponible a les plataformes (més de 4.000 títols i més de 30 plataformes).

La llista final, primera sèrie de Prime Video doblada i subtitulada en català

James Reece (Chris Pratt) és un membre Navy SEAL de l'exèrcit, que pateix una emboscada durant una missió encoberta d'alt risc. Quan Reece torna a casa amb la família, qüestiona la seva pròpia culpabilitat amb records confusos del succés. No obstant això, a mesura que surten a la llum noves evidències, Reece descobreix forces fosques que treballen en contra. Per a esbrinar què va passar, Reece comptarà amb l'antic company Edwards (Taylor Kitsch), amb connexions amb la CIA.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Tornen «Els Normals»

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Ja podeu fer un alè, el mes elegetebeicuaplus ha acabat. Ara, pobrets meus, teniu només onze mesos per compartir el vostre orgull de ser Els Normals. Què dic onze, onze més perquè el que vos hem hagut d’aguantar tot aquest juny no és sofridor, ja vos ho dic ara. Han sortit tots els clàssics: «Para cuando un día del orgullo hetero», doncs existeix (però haureu de cercar quin dia és vosaltres mateixos), el suat «Ni machismo, ni femenismo» (ni ho comentaré) i el recent «Yo lo respesto, pero no lo comparto» (però quina animalada és aquesta? «El cel és blau. Yo lo respeto, pero no lo comparto»? No t’estam demanant ni permís, ni validació. Mira, telefona a qualcú a qui l’importi la teva opinió i li contes).

Ai, que me’n vaig per les bardisses. Deia que ja podeu respirar alleugerats i tornar a comprar els productes que ja han llevat la bandera dels seus perfils i envasos, anar als locals que tornen a ser neutres i a viure la vostra normalitat amb tota tranquil·litat (bé, com fins ara). Ja no estau obligats a enfadar-vos en veure tants de colorins, ni acostar-vos per fer-mos saber que «Está muy bien, pero no hace falta hacer tanto ruido» per expressar, just després, el vostre rebuig de qui som.

Nosaltres a canvi, no vos enviarem a porgar fum. Feim barrina? No demostrarem haver acabat la paciència, almanco jo, que me bot tantes passes quan veig que he de tornar a explicar conceptes bàsics a gent que no escolta (ni vol atendre) sembla que estiguéssim a dues converses diferents: En sentir «No me gustan los maricas», ja només puc contestar «Fes-te fotre». Ara, coret meu, ja tens una raó perquè no t’agradi. No tenc esma d’explicar-te que primer caurem nosaltres, però després hi anau vosaltres. Ni energia, ni ganes de justificar-me, ni cerc la vostra validació, ni vull donar-vos més temps.

Festa? Quina festa? És una protesta!

Aman Nòlem (ell/això)

...



En suport a Neus Truyols

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Pulsar para mostrar/ocultar texto. Pedro Sánchez vol duplicar la despesa militar i justifica que genera «feina i riquesa»

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat l'augment progressiu al 2% del PIB de la despesa militar fins al 2029 i ha demanat el suport de «totes les forces», a esquerra i dreta, a un augment al projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat per al proper any: «Demanaré que sigui un compromís de país».

Així, Sánchez vol duplicar així la despesa militar que té ara l'Estat espanyol, que actualment està al voltant de l'1% del PIB -19.500 milions d'euros-.

En una entrevista a La Hora de TVE des de la cimera de l'OTAN, ha assegurat que el pressupost militar «genera ocupació, empreses i riquesa», com s'ha vist, ha dit, a diferents territoris com Galícia o Cadis. També ha insistit que la inversió en Defensa tant a Europa com als països de l'aliança atlàntica va dirigida a «dissuadir» davant de possibles amenaces i no a «agredir» altres països.

Amb aquests arguments tracta de convèncer els seus socis al Govern espanyol, Unidas Podemos, que ja han deixat clar que no donaran suport al Congrés a l'augment de la despesa militar ni a l'augment de quatre a sis destructores dels EUA a la Base de Rota que Sánchez ha acordat amb el president nord-americà, Joe Biden.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. [VÍDEO] Crítica àcida a la 'democràcia' espanyola a ritme d'Alegria d'Antònia Font en el programa Polònia de TV3

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

El programa d'humor Polònia de TV3 ha ofert, aquest dijous, una de les seves paròdies musicals àcides i sarcàstiques.

En aquesta ocasió la sàtira musical ha tengut accent mallorquí, ja que la cançó parodiada ha estat 'Alegria' d'Antònia Font i, a més a més, un dels protagonistes ha estat la imitació del mallorquí Valtònyc.

A banda de l'alter ego del raper mallorquí, la interpretació d'aquesta particular versió d''Alegria' ha estat a càrrec dels avatars de Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo, Juan Carlos de Borbón, l'exministre Jorge Fernández Díaz, el director de la publicació espanyolista La Razón, Francisco Marhuenda, un jutge, una ciutadana desesperada per la pujada dels preus i Francisco Franco.

A ritme d'Alegria i repetint que «Espanya és una democràcia», es fa un repàs a qüestions com els fets de Melilla, M. Rajoy, l'espionatge polític, la pujada de la benzina, les clavegueres, la monarquia...

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Tornen els maridatges de vi i òpera a Palma i a Pollença

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Arriba una nova i esperada edició dels ja tradicionals ‘Maridatges de vi i òpera’, dins la quarta edició del Festival MallorcÒpera, organitzat per Euroclàssics des dels seus inicis i que compta amb el suport d’institucions i marques d’arreu de Mallorca.

Els maridatges es desenvoluparan en dues jornades, una a Palma i l’altra a Pollença, i comptaran la veu del baix Manuel Fuentes. Fuentes ha estat guardonat amb el primer Premi a millor cantant espanyol i Premi del públic al Concurs Internacional Alfredo Kraus 2019. També ha rebut el Premi Plácido Domingo a millor cantant espanyol, Premi Festival Castell de Peralada i Premi Ferrer-Salat al Concurs Tenor Viñas 2020, entre d’altres. En aquesta ocasió, Fuentes estarà acompanyat per la soprano Maria Caballero i el pianista Francesc Blanco.

El primer esdeveniment serà aquest divendres, al pati del Museu de Mallorca de Palma (c. de la Portella), amb tast de vins de la DOP Pla i Llevant i Vi de la Terra de Mallorca. El segon tendrà lloc l'endemà, dissabte, al Claustre de sant Domingo de Pollença (c. Guillem Cifre de Colonya, s/n), amb tast de vins de Vinyes Mortitx.

Més informació i entrades a la web de l’organització: euroclassics.es

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Formentera demana al Govern més mitjans per controlar el fondeig sobre posidònia

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

El Consell de Formentera ha aprovat en sessió plenària instar la Conselleria de Medi Ambient del Govern a habilitar els mitjans materials i humans necessaris per fer el servei d'assistència als fondejos.

L'objectiu és que cap embarcació fondegi sobre posidònia. Per aconseguir-ho, l'empresa adjudicatària del servei ha de disposar «de manera urgent» de tots els vaixells per fer aquesta tasca de control, garantint també que les properes temporades es compleixi de manera «estricte» el contracte, ha explicat la institució.

A més a més, aquest dijous s'ha aprovat una altra proposta instant el Govern a iniciar una campanya per potenciar la consciència mediambiental i demanar a la Direcció General d'Espais Naturals que autoritzi la retirada parcial de restes de posidònia sota criteris tècnics i que, per evitar la pèrdua de sorra, s'estudiï la viabilitat i idoneïtat de realitzar una millor gestió d'aquestes restes.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. La UIB, una de les deu universitats més transparents de l'Estat espanyol

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

La Universitat de les Illes Balears (UIB) ocupa el desè lloc entre les universitats més transparents de l'Estat espanyol, segons el II Informe sobre la Transparència de les Universitats Espanyoles, que elabora la plataforma espanyola Dinamic Transparency Index (DYNTRA).

La Universitat de Múrcia ha aconseguit resultat «excel·lent», assolint un grau de compliment del 94,67%. El rànquing de transparència també contempla la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Burgos, la de Valladolid, la de La Corunya, la Rei Joan Carles i la de Cadis.

Les àrees que s'avaluen són: Transparència Institucional, Participació i Col·laboració, Transparència Economicofinancera, Contractacions de Serveis i Comunicació Pública (92%).

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. L'Illa del Rei, guardonada amb el Premi de Patrimoni Europa Nostra

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

L'Illa del Rei ha obtingut el Premi de Patrimoni Europa Nostra. Enguany se celebra el 20è aniversari dels premis i s'han premiat 30 projectes patrimonials destacats de 18 països europeus en cinc categories.

L'illot situat al port de Maó ha estat guardonat en la categoria de conservació. La rehabilitació d'aquesta és el resultat d'una col·laboració entre una fundació creada per voluntaris locals, la qual va convertir en museu l'hospital naval construït el 1711, i una pinacoteca suïssa, la qual va restaurar i reutilitzar amb sensibilitat les dependències de Langara.

Les diferents categories estan en línia amb els darrers desenvolupaments i prioritats relacionades amb la política i la pràctica del patrimoni a Europa. Això és perquè els premis són finançats pel programa Europa Creativa de la UE.

També han estat reconeguts en diferents categories el projecte compartit Silknow, l'experiència audiovisual immersiva Symphony, el sistema de governança d'edificis patrimonials PAX-Patis de l'Axerquia (Còrdova) i la pàgina Wikipedra.

Els guanyadors seran guardonats el 26 de setembre a Praga a la Cerimònia dels Premis Europeus de Patrimoni. L'acte se celebrarà a l'Òpera Estatal, la qual ha estat recentment restaurada; aquest ha estat coorganitzat per la Comissària Europea d'Innovació, Investigació, Cultura, Educació i Joventut, Mariya Gabriel, i el president executiu d'Europa Nostra, Hermann Parzinger.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. Òmnium Cultural denuncia que «l'Estat espanyol no ha fet res» per investigar el Catalangate

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

Òmnium Cultural, juntament amb altres organitzacions de defensa dels drets humans com l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Front Line Defenders, World Organisation Against Torture i Democratic Society, han presentat una denúncia sobre el Catalangate a la seu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) de Ginebra. «L'Estat espanyol no ha fet res», ha declarat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

«En una democràcia, un cas com el Catalangate hauria provocat una investigació independent, una comissió d'investigació i l'assumpció de responsabilitats per part dels autors», ha afegit. Les organitzacions han criticat la inacció que ha comès l'Estat espanyol per conèixer els fets.

«És essencial que tots els casos com el Catalangate no quedin impunes, la impunitat només ens guia cap a un sistema que perjudica els drets humans», ha afegit David Oliva de Front Line Defenders.

Per la seva banda, Elies Campo de Citizen Lab, ha volgut evidenciar les mancances jurídiques davant les noves tecnologies. «No hi ha regulació per part de cap legislador per posar un límit. Caminem cap a una societat distòpica on aquestes eines espia es podrien usar massivament, per part de gent corrent, per espiar-se uns als altres. Cal que hi hagi canvis en aquest sentit».

En aquest mateix sentit, sobre l'ús d'aquestes tecnologies, com seria Pegasus, Anna Colom, de Democratic Society, ha recalcat que «és una clara violació de drets humans, drets fonamentals en una societat democràtica».

Finalment, Karlos Castilla de l'IDHC ha conclòs dient que «la tecnologia no és bona o dolenta de per si pels drets humans, però queda clar que el seu mal ús i aplicació poden vulnerar-los greument». Aquesta institució ha posat en marxa una sèrie d'estudis en relació a les noves tecnologies i el seu impacte en els drets humans.

...



Pulsar para mostrar/ocultar texto. La marxa 'Des Güell a Lluc a peu' se celebrarà sense restriccions el 6 d'agost

Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador Meneame Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TwitThis Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 

La 48 edició de la tradicional marxa 'Des Güell a Lluc a peu' enguany ja es podrà celebrar sense restriccions. La data que s'ha fixat per a la caminada és el 6 d'agost.

El Consell de Mallorca, una vegada més, dona suport a l'esdeveniment amb una aportació de 37.500 €. «És una satisfacció poder seguir donant suport a aquesta cita tradicional de l’estiu, que no només és un símbol de mallorquinitat, sinó que també és fer esport, socialitzar i gaudir de la natura en companyia i celebram que tornam a la normalitat» ha expressat la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera.

L'edició d'enguany, organitzada pel Grup Güell, és «especial», ja que «es compleix l’onzè aniversari de la declaració de la Serra com a Patrimoni Mundial per a Unesco» ha apuntat la presidenta.

...



Otros agregadores para esta fuente:

Agregador accioname Agregador Bitacoras Agregador blinkbits Agregador blinklist Agregador Blogmemes Agregador del.icio.us Agregador digg Agregador diigo Agregador Enchilame Agregador Facebook Agregador favoriting Agregador Fresqui Agregador Furl Agregador Google Agregador i-Gava.Info Agregador jamespot Agregador linkedin Agregador Meneame Agregador minvertirol Agregador Mirlobolsa Agregador Mister Wong Agregador Mixx Agregador MSN Agregador negociame Agregador Neodiario.com Agregador NewsVine Agregador Promotingblogs Agregador Propeller Agregador Reddit Agregador Sphinn Agregador StumbleUpon Agregador Technorati Agregador TOPfn Agregador twine Agregador TwitThis Agregador webalalza Agregador webeame Agregador WIKIO Agregador Windows Live Agregador YahooMyWeb 


Convertido a HTML en 2.0696730613708 segundos