Aquesta convocatòria té com a finalitat millorar la competitivitat del sector mitjançant la renovació dels establiments, l’optimització de la gestió i l’adaptació als nous hàbits de consum. Així mateix, contribuirà a garantir la continuïtat dels comerços i serveis emblemàtics, pel seu valor econòmic, social i cultural a les Illes Balears.

Les subvencions s’emmarquen en el Pla Estratègic de Subvencions de la Comunitat Autònoma per al període 2024-2026, que preveu, entre altres actuacions, el suport a projectes de millora empresarial, iniciatives de màrqueting i disseny, així com actuacions orientades a reforçar la capacitat d’adaptació i evolució del sector.

Com a conseqüència d’aquest tancament temporal de l’estació Intermodal, el diumenge 19 d’abril els serveis de transport públic es veuran afectats de la manera següent:

Durant tota la jornada, l’origen i final de les línies es traslladaran a diferents parades:

— Les línies 101, 102, 103, 104, 105, 106 i 108 iniciaran el servei a la parada Instituts 2 i finalitzaran, en sentit cap a Palma, a la parada Instituts 1.

— Les línies 107, 202, iniciaran el servei a la parada Alfons el Magnànim i finalitzaran a la parada s’Escorxador.

— Les línies 201, 203, 204 i 205 iniciaran i finalitzaran el servei a la parada provisional Alemanya-Comte Sallent.

— Les línies 301, 302 i 304 iniciaran i finalitzaran el servei a la parada provisional Provisional av. Gabriel Alomar Jeroni Pou - R. Ortega.

— La línia 303 iniciarà el servei a la parada Eusebi Estada 2 i finalitzarà a la parada Eusebi Estada 1.

— Les línies 401, 403, 411e iniciaran i finalitzaran el servei a la parada provisional Escola Graduada.

— Les línies 501, 504 i 508 iniciaran i finalitzaran el servei a la parada provisional Quarter General Palacios.

Es recomana als usuaris consultar els plànols d’ubicació de les parades provisionals per planificar els desplaçaments amb antelació. Més informació a tib.org

Servei ferroviari

El servei de tren pot veure’s afectat entre les 10.00 h i les 12.30 h del matí. En cas de afectació, els trens amb sortida i arribada a la Intermodal durant aquesta franja horària efectuaran sortides i arribades des de l’estació de Jacint Verdaguer. A partir de les 12.30 h el servei ferroviari es reprendria amb normalitat des de l’Estació Intermodal.

El simulacre, organitzat per Serveis Ferroviaris de Mallorca amb la coordinació de la Direcció General d’Emergències i Interior del Govern i del Consorci de Transports de Mallorca, té per objectiu exercitar els procediments d’activació i desactivació dels distints organismes i serveis en cas d’un accident a l’estació Intermodal.

També es pretén entrenar la planificació i la presa de decisions dels centres de comandament davant situacions d’emergència, com ara l’evacuació d’un gran nombre de persones, l’atenció als afectats o el rescat i trasllat de víctimes, i valorar tant la capacitat de resposta com el grau de coordinació entre els organismes participants.

Al simulacre també tendra una participació destacada la Direcció General d’Emergències i Interior (DGEI). Arrel de la gravetat de l’emergència, des de la DGEI s’activarà el PLATERBAL (Pla Territorial de Protecció Civil de les Illes Balears) amb l’objectiu de donar suport a les autoritats locals (Bombers de Palma i Policia Local) que hi intervenen des del primer moment i que hauran activat prèviament també el Pla d’Autoprotecció de l’Estació Intermodal i el PlaTerPalma.

L’activació del PLATERBAL permetrà l’aportació de diferents serveis i suports humans i logístics a l’operatiu d’emergència. Des del Centre de Coordinació d’Emergències 112 s’activarà a una tècnica d’emergències perquè es desplaci al lloc dels fets i exerceixi com a Persona de Contacte per a l’atenció, informació i acompanyament a familiars i víctimes de l’emergència. La seva funció és la d’identificar les víctimes mortals, atendre als supervivents així com també als familiar oferint-los i aportant-los la informació i ajuda necessària.

A més, des de la Direcció General d’Emergències s’activaran també els servei d’atenció psicològica i treballadors socials, que es traslladaran a l’Estació Intermodal per oferir el suport necessari a les víctimes i familiars.

Afectació dels serveis de transport públic

L’actuació es durà a terme durant el matí de diumenge. D’altra banda, durant l’horabaixa es duran a terme unes obres de pavimentació i adequació de millora de les rampes d’accés i sortida a les dàrsenes de bus de l’estació Intermodal.

Aquesta convocatòria té com a objectiu reforçar la competència lingüística de l’alumnat en llengües estrangeres, amb una atenció especial a l’expressió oral, mitjançant estades d’immersió a diferents països europeus. Els programes s’adrecen a alumnes de 4t d’ESO de centres públics i concertats de les Illes Balears i inclouen estades lingüístiques en llengua anglesa, francesa i alemanya.

Pel que fa als programes, es preveu un programa d’immersió en llengua anglesa a Irlanda i/o al Regne Unit, un programa d’immersió en llengua francesa a França i un programa d’immersió en llengua alemanya a Alemanya, tots ells amb una durada compresa entre el 15 de juliol i el 31 d’agost de 2026.

En total, es convoquen almenys 104 ajuts per un valor total de 299.784 € repartits entre les tres modalitats i distribuïts per illes. L’ajut per a cadascun dels beneficiaris serà com a màxim de 2.939 € en el cas de la llengua anglesa, de 2.675 € en el cas de la llengua francesa i de 2.671 € en el cas de la llengua alemanya.

El programa d’immersió en anglès disposarà d’un mínim de 82 ajuts, dels quals 65 corresponen a Mallorca, 7 a Menorca i 10 a Eivissa, adreçats també a alumnat de Formentera. El programa d’immersió en francès comptarà amb un mínim de 6 ajuts, mentre que el programa d’immersió en alemany n’oferirà com a mínim 16, igualment distribuïts entre les diferents illes de la comunitat autònoma.

El termini de presentació de sol·licituds estarà obert del 12 al 21 d’abril de 2026, ambdós dies inclosos. Les sol·licituds es poden presentar de manera telemàtica mitjançant el tràmit habilitat a la Seu electrònica de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o bé de manera presencial als registres oficials.

Amb aquesta convocatòria, la Conselleria d’Educació i Universitats reafirma el seu compromís amb la millora de les competències lingüístiques de l’alumnat i amb la promoció d’oportunitats formatives que contribueixin al seu desenvolupament acadèmic i personal en un context internacional.

El reconeixement ha estat concedit per l'empresa tecnològica ITWISE en el marc de la celebració del seu 20è aniversari, en un esdeveniment que s’ha celebrat aquest dijous al palau dels Ducs de Pastrana de Madrid, que ha reunit representants institucionals, empreses tecnològiques i fabricants internacionals del sector.

Aquest guardó remarca l'aposta conjunta del Govern i la UIB per impulsar infraestructures avançades de computació i projectes estratègics en intel·ligència artificial, amb l'objectiu de posicionar les Illes Balears com un node emergent en l'àmbit de la innovació tecnològica.

El projecte del supercomputador representa una fita clau en el desenvolupament de capacitats científiques i tecnològiques a l'arxipèlag, facilita la recerca avançada, la col·laboració amb l'ecosistema empresarial i la transferència de coneixement cap a sectors productius.

Durant l'acte, en el qual també han participat representants de companyies tecnològiques de referència internacional, s'ha destacat el paper de la col·laboració publicoprivada com a element essencial per accelerar la transformació digital i el desenvolupament de solucions basades en intel·ligència artificial.

El director general d'Innovació i Transformació Digital, Sebastián González, ha destacat que aquest reconeixement «reforça l'estratègia de posicionar les Illes Balears com un territori innovador, capaç d'atreure talent, inversió i projectes tecnològics d'alt impacte».

Per la seva part, el vicerector de Política Científica i Investigació de la UIB, Víctor Homar, ha destacat que el premi «reconeix el treball conjunt entre institucions, investigadors i partners tecnològics per construir infraestructures científiques de primer nivell al servei de la societat».

L'esdeveniment, que ha reunit més d'un centenar d'assistents de l'ecosistema tecnològic, ha inclòs un acte institucional de reconeixement, espais de treball en xarxa i activitats commemoratives del 20è aniversari d’ITWISE, i s’ha consolidat com un punt de trobada de referència del sector.

Si bé en aquesta primera publicació hi havia més de 40 centres educatius ja confirmats, en els últims dies més centres s’han sumat a la convocatòria i ja hi ha més de 90 centres adscrits. En els pròxims dies es publicarà un nou mapa amb totes les noves incorporacions.

Si voleu consultar, de forma actualitzada, els mapes de les cantades, podeu consultar la web www.ocb.cat/la-balanguera

L’entitat ha rebut confirmació de que la cantada se celebrarà als 53 municipis de l’illa, amb l’objectiu que aquesta efemèride transcendeixi l’àmbit institucional i esdevingui una vertadera celebració popular, participativa i arreu del territori

Així mateix, l’OCB continua animant a les corals, les formacions musicals i a tota la ciutadania en general que el 29 de maig surti al carrer per cantar de forma conjunta La Balanguera al seu poble o ciutat.

Per consultar les confirmacions dels llocs on es farà la cantada a cada municipi, així com accedir a més informació sobre la celebració, podeu consultar la web http://ocb.cat/la-balanguera

Els fets varen ocórrer a l'agost de 2025, després d'un incident a l'entrada d'una discoteca en Punta Balena i tot i que la ciutadana britànica es va dirigir als militars espanyols en anglès, sembla que la varen entendre.

La dona es va declarar culpable d'un delicte d'atemptat i un altre lleu de lesions i va acceptar la pena després de la conformitat assolida entre les parts.

La presentació anirà a càrrec de Marisa Cerdó, membre de la delegació de l’Obra Cultural de Palma.

Josep Antoni Calvo i Femenies

(Palma, 1969) és llicenciat en Filologia Catalana i professor de Llengua i Literatura Catalanes. Ha exercit la docència tant a Mallorca com a Menorca i, actualment, treballa en l’ensenyament d’adults a Palma.

Com a poeta, ha publicat Els viaranys de l’oblit (1998), El paradís del desig (2003) i Tendència al caos (2007), i com a narrador el recull de contes Pinzellades d’horabaixa (2008). Ha participat en nombroses publicacions col·lectives, revistes culturals i projectes literaris, i fou fundador de les revistes S’Esqueix i Vetlada Poètica.

Ha desenvolupat també una intensa tasca periodística i crítica en mitjans culturals i de premsa local, que manté viva actualment amb col·laboracions regulars al Diari de Balears.

El col·lectiu ha llançat aquest advertiment arran dels diversos intents per a obtenir resposta de la corporació local, als documents presentats per a organitzar els actes commemoratius d'aquesta jornada reivindicativa.

En un comunicat, Ben Amics ha explicat que el passat 27 de gener van registrar formalment tota la documentació requerida per a l'organització de les activitats que conformen l'Orgull 2026.

«Aquesta petició s'ha realitzat avançant-se fins i tot respecte a anys anteriors pel fet que cada any són més les dificultats logístiques de coordinació amb l'Ajuntament, malgrat la gran col·laboració que existeix amb el departament tècnic d'Igualtat», han subratllat.

Posteriorment, el 9 de març, van reiterar la sol·licitud «sense haver obtingut justificant de recepció, ni cap resposta». El 30 de març van fer un tercer intent, sense que fins a la data «s'hagi produït cap mena de contestació» per part les responsables polítiques de l'àrea de Serveis Socials, Igualtat i Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Palma.

A menys de 72 dies de la celebració prevista de l'Orgull, han apuntat que l'organització «segueix sense informació sobre l'estat de les sol·licituds», ni sobre la possibilitat de coordinar una reunió tècnica «imprescindible» per a garantir el desenvolupament de l'esdeveniment.

«No s'entén aquest silenci institucional davant una celebració que no sols té un caràcter festiu, sinó que representa un espai fonamental de visibilitat, reivindicació i drets per al col·lectiu LGTBI», han assenyalat.

En aquest sentit, han recalcat que el Dia de l'Orgull no és únicament una «celebració», sinó un acte de «reconeixement, memòria, visibilitat i defensa» dels drets del col·lectiu LGTBI.

L'associació ha retret que aquesta «falta de resposta institucional no és un fet puntual», sinó que respon a una «dinàmica preocupant que es repeteix» en diferents àmbits i que evidencia una «falta de prioritat» en les polítiques públiques dirigides al col·lectiu LGTBI+ a Mallorca.

Aquesta situació han argumentat que es reflectiria també en la «incertesa» en la licitació del Servei d'Atenció Integral (SAI) LGTBI i en l'«absència de contractes» vinculats a PalmaEduca.

Mishra, estatunidenc i de 17 anys, va aconseguir la victòria del grup A, amb 7,5 punts de 9 possibles, davant de l'indi Luke Mendonca i el xinès Li Dii El millor espanyol va ser Alexei Shirov(7è, amb 7 punts); el millor de les nostres illes va ser el mallorquí Manuel Ermachenho amb 5 punts en el lloc 111, també en 5 punts finalitzà el menorquí Martin Krauchi i l'artanenc Pau Marín.

En l'Open B, el català Philippe Arnau Delgadillo es va emportar la victòria amb 7,5 punts, superant en el desempat al veneçolà José Gregorio Martínez i al portuguès Tomás Almeida. El menorquí Roger Arguimbau i el mallorquí finalitzen 8è i 9è amb 6,5 punts.

El Blitz nocturn va ser per en José Vicente Jiménez, amb 8 punts. Amb 2107 participants. Sens dubte, han gaudit d'un gran torneig tant a escala d’organització, gràcies al treball de David Pons, Oriol Masip, Francesc Pons i Miquel Mas i també per l'aposta d’entitats com el Consell Insular de Menorca, la Fundació de Turisme de Menorca, l'Ajuntament de Ciutadella immobiliària Pons Morales, Solatio Energia i Balear Advocats, entre altres, que creuem ferment amb els escacs com esport i com eina per fomentar un turisme de qualitat i respectuós cap al medi ambient i, a més, de mostrar al món el potencial de Menorca per organitzar esdeveniments d’abast internacional, i donant una passa important dins el calendari escaquístic a escala mundial.

Altres Tornejos Ja ha començat el campionat del món juvenil que se celebra a Serbia i on participen tres escaquistes de les illes. De Monet, després de tres rondes, assenyalà que en Martin Krauchi amb 2,5 punts, se situa 6è a mig punt de líder; en Pau Marín amb 2 punts, és 12è a la categoria sub-16 i al campionat sub-18 femení na Cristina Sureda només ha aconseguit 1 punt.

Aquest cap de setmana, l'IES Son Marçal de Marratxí serà la seu del campionat de Mallorca escolar, amb més de 100 participants distribuïts amb diverses categories, des del sub-8 al sub-16, i comptarà amb l'organització de l'associació El Tauler i el suport de la Federació Balear, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Marratxí.Recordam que els dies 24 i 25 d'abril el Museu de Menorca acollirà el IV Congrés Internacional Escacs i intel·ligència artificial i Innovació en l'Educació, que enguany i sota la direcció d'en Pep Suárez tractarà la incorporació de la intel·ligència artificial dins el món dels escacs, especialment en l'àmbit educatiu, amb ponents d'experiència internacional.

Més informacions a la web de la Federació Balear d'Escacs: https://www.fbescacs.com/ca/

La Trobada de Gegants, organitzada per la Federació de Geganters de Mallorca, s’iniciarà amb una desfilada des de ses Voltes fins al Born, a on, cap a les 17.30, tendrà lloc el ball i la plantada dels gegants. Hi intervindran colles de Palma, del Consell de Mallorca i de Lloret, Calvià, Llucmajor, Santa Eugènia, Campos i Manacor.

La Ronda de bruixes és un espectacle teatral i musical basat en la rondalla L’amor de les tres taronges. Comptarà amb la participació de Yaiza González, Martí Gallardo, el Cor Elemental del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca i la Banda Municipal de Música de Palma.

També dins el programa de la Diada de ses Rondalles, es dugueren a terme ahir, dimecres, tres activitats més a sengles biblioteques municipals de Palma: el contacontes N’Estel d’Or, amb Espill Teatre, a la Biblioteca Infantil de Nou Llevant; Això era i no era... va de rondalles, amb Emmanuel Danet, a la Biblioteca del Rafal Vell; i un ‘bibliopati’ de rondalles, amb contacontes, taller i racó de lectura, a la Biblioteca Joan Alcover.

Amb la Diada de ses Rondalles, Ajuntament de Palma i Institució Moll volen reivindicar la vigència d’aquesta narració popular mallorquina, recopilada i salvada de la desaparició per Antoni Maria Alcover i declarada Bé Cultural Immaterial de Mallorca el 2025 per part del Consell de Mallorca.

La roda de premsa de presentació del cicle s’ha celebrat a la Sala d’Audiències del Claustre del Carme de Maó. A l’acte hi han participat Juan Alles, patró de la Fundació Sa Nostra, juntament amb les presidentes de Joventuts Musicals: Pilar Carreras (Ciutadella), Catalina Pascual (Es Mercadal), Montserrat Timoner (Alaior) i María Antonieta Muggianu (Maó), que han estat fonamentals per a la consolidació d’aquest projecte cultural, i Carme Garí ha col·laborat en la coordinació del cicle.

El cicle oferirà quatre concerts entre el 25 d’abril i el 24 de maig, amb l’objectiu d’apropar la música clàssica a diferents municipis de Menorca i reforçar el vincle entre cultura, territori i patrimoni. Cada actuació tindrà lloc en un espai emblemàtic de l’illa, convertint aquests escenaris en punts de trobada entre la música i el patrimoni arquitectòni menorquí.

La programació aposta per formacions i intèrprets de gran qualitat artística, amb repertoris que recorren diferents estils i períodes de la música clàssica i de cambra. Amb Menorca en Sons, la Fundació Sa Nostra reafirma el seu compromís amb la promoció cultural i amb la dinamització del territori a través d’iniciatives que fomenten la participació ciutadana i el treball conjunt amb entitats culturals de Menorca.

Gabriel Lladó, president de la Fundació Sa Nostra, ha destacat la importància d’aquesta iniciativa per a Menorca i les Illes Balears: «Amb Menorca en Sons volem continuar reforçant el nostre compromís amb la cultura i amb el territori, apostant per projectes que connectin la música amb els espais patrimonials de Menorca i que apropin propostes de qualitat a tota la ciutadania».

Concerts del Cicle Menorca en Sons 2026:

Maó: KALEIDOS TRIO – 25 d’abril a les 19 h a la Sala d’Audiències del Claustre del Carme. El trio format per trompeta, trombó i piano oferirà un programa amb obres de Bernstein, Casterede, Verdi, Prokofiev i Brotons.

Ciutadella: DABRACCIO QUARTET – 11 de maig a les 20 h al Claustre del Seminari. El quartet interpretarà obres de Haydn, Beethoven i Schubert.

Alaior: MARIA CAMPS & ULYANA POPOVICH – 17 de maig a les 19:30 h al Convent de Sant Diego. Recital «Cançons de mar i d’amar» amb obres de Toldra, Mompou, Guastavino, Satie i Faure.

Es Mercadal: QUARTET DE CORDA DE L’OCIM – 24 de maig a les 20 h al Santuari del Toro. Programa «Imaginar un món nou» amb obres d’Antonin Dvorak i Florence Beatrice Price.

Josep A. Calvo

Escriu poemes i contes des de l’adolescència que publicava a la revista escolar. Ha publicat els poemaris Els viaranys de l’oblit (1998), editat pel Centre Cultural Capaltard, El paradís del desig (2003), El Gall Editor, a la col·lecció Trucs i Baldufes i Tendència al caos (2007), Can Sifre, a la Col·lecció l’Argentera. També a Can Sifre publicà el seu primer recull de contes, titulat Pinzellades d’horabaixa (2008). A més a més, també ha participat en llibres compartits, com ara A Marratxí escrit: recull de joves escriptors (2000) o el Primer encontre de poetes mallorquins (1996), organitzat pel Centre Cultural Capaltard, entre altres.

A més de la tasca de professor, actualment exerceix en un centre d’adults, sempre ha estat vinculat a la premsa, sobretot a la revista Pòrtula, dirigida per Biel Massot i Muntaner, de la qual fou membre del Consell Editorial. Cal recordar que abans de les col·laboracions al dBalears, Josep A. Calvo escrivia al suplement L’Espira del Diari de Balears, quan s’imprimia en paper i pertanyia al Grup Serra.

ENTREVISTADOR

PASSADOR DE PENA

(A domicili propi)

ENTREVISTADOR.- Bon dia, vinc a veure’l per entrevistar-lo. M’han informat que vostè acaba de guanyar un premi domèstic molt singular.

PASSADOR DE PENA.- Sí, el de passador de pena.

ENTREVISTADOR.- Passador de pena? Què és això? Al diari no hem sabut quina importància té aquest premi tan insòlit.

PASSADOR DE PENA.- Des que vaig néixer no he deixat mai de passar pena.

ENTREVISTADOR.- Què significa passar pena?

PASSADOR DE PENA.- No goso ni a dir-li-ho. Passar pena és esperar sempre el pitjor. No sé si li ho hauria de dir, podria passar-me qualsevol desgràcia.

ENTREVISTADOR.- No es preocupi. Jo no ho diré a ningú. Al diari ho publicarem sense citar el seu nom ni dir qui és vostè.

PASSADOR DE PENA.- Així i tot, mai se sap.

ENTREVISTADOR.- Oh, tranquil, tranquil... Té alguna conseqüència negativa passar pena?

PASSADOR DE PENA.- Al contrari. Mentre jo passo pena no cal que els altres en passin.

ENTREVISTADOR.- Mentre vostè passa pena no cal que jo en passi?

PASSADOR DE PENA.- És així. Si jo passo pena, vostè pot estar tranquil.

ENTREVISTADOR.- Molt interessant, i molt terapèutic. Està comprovat que és així? S’han fet estudis científics?

PASSADOR DE PENA.- No crec que una cosa així s’hagi estudiat mai científicament. Jo penso analitzar-ho algun dia.

ENTREVISTADOR.- Algun dia? Què espera?

PASSADOR DE PENA.- He d’estar més preparat. Si ho fes ara, passaria massa pena.

ENTREVISTADOR.- Quin inconvenient hi ha?

PASSADOR DE PENA.- No seria del tot fiable el resultat. S’han de conèixer tots els detalls. Un estudi com aquest s’ha de fer amb totes les garanties i en un estat de relaxació absoluta.

ENTREVISTADOR.- No sé si es donaran mai aquestes circumstàncies.

PASSADOR DE PENA.- És clar que no! Jo no deixaré de passar pena mai! És la meva naturalesa. El passar pena és genètic.

ENTREVISTADOR.- Aleshores?

PASSADOR DE PENA.- No es preocupi. Vagi-se’n tranquil. No passi pena per mi.

ENTREVISTADOR.- Jo només el volia ajudar...

PASSADOR DE PENA.- A un passador de pena no el pot ajudar ningú. Ningú!

ENTREVISTADOR.- No s’exalti. Més endavant ho veurà d’una altra manera i tot se solucionarà.

PASSADOR DE PENA.- Això meu no té solució. No té solució!

ENTREVISTADOR.- Però...

PASSADOR DE PENA.- Li he dit que la cosa no té solució. Desaparegui del meu davant!

ENTREVISTADOR.- Disculpi, jo només volia...

PASSADOR DE PENA.- Vostè no volia res. Res! Marxi! Marxi li dic!

(ENTREVISTADOR surt d’escena, molt disgustat)

TELÓ

Mentre que a les comunitats de parla castellana els funcionaris treballen 35 hores a la setmana, als Països Catalans, Euskadi i Galícia la mitjana és de 37,5 hores setmanals.

Madrid representa l’excepció, probablement per l’efecte capitalitat, i també té una mitjana més elevada.

La Trobada de Gegants, organitzada per la Federació de Geganters de Mallorca, s’iniciarà amb una desfilada des de ses Voltes fins al Born, a on, cap a les 17.30, tendrà lloc el ball i la plantada dels gegants. Hi intervindran colles de Palma, del Consell de Mallorca i de Lloret, Calvià, Llucmajor, Santa Eugènia, Campos i Manacor.

La Ronda de bruixes és un espectacle teatral i musical basat en la rondalla L’amor de les tres taronges. Comptarà amb la participació de Yaiza González, Martí Gallardo, el Cor Elemental del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca i la Banda Municipal de Música de Palma.

També dins el programa de la Diada de ses Rondalles, es dugueren a terme dimecres, tres activitats més a sengles biblioteques municipals de Palma: el contacontes N’Estel d’Or, amb Espill Teatre, a la Biblioteca Infantil de Nou Llevant; Això era i no era... va de rondalles, amb Emmanuel Danet, a la Biblioteca del Rafal Vell; i un ‘bibliopati’ de rondalles, amb contacontes, taller i racó de lectura, a la Biblioteca Joan Alcover.

125 anys després, un grup de joves ens tornen a convocar a un repte majúscul: comprometre’ns per salvar la nostra llengua, especialment la parlada.

El Correllengua Agermanat ha de ser una gran mobilització popular per dir que hi som, que resistim i que guanyarem. Que complirem l’objectiu de recuperar plenament i totalment la llengua catalana al seu territori històric, el que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer.

Ens sumam a la gran crida, al convit de sortir al carrer, d’anar al lloc més proper per on passi el Correllengua i sumar les nostres mans i el nostre esforç per fer possible el gran repte i de la mateixa manera que feim avançar amb una suma d’esforços individuals la Flama de la Llengua i escampam el seu missatge per tots els racons dels Països Catalans, farem que la llengua catalana recuperi tots els espais que li són propis.

Mossèn Alcover culminava la seva Lletra de Convit dient: «Precisament perquè comprenem que l’empresa és gegantina, colossal, i estam convençuts de la nostra curtedat i petitesa, per això cercam, per això imploram el concurs, la cooperació de tots els amics de la llengua, tota vegada que sols donant-nos tots les mans, fent tots un cos, és possible arribar a l’enfront, i dur a cap aquesta obra magna». I continuava «El pensament i la manera de realitzar-lo que acabam d’exposar, proposam a tots els amics de Mallorca, Catalunya, València i el Rosselló, a tots els amics de la gloriosa, de la polent, de la valenta, de l’estimadíssima llengua materna, parlada fa tants de sigles an aquestes heroiques i nobilíssimes regions de l’antiga i famosa nacionalidat catalana…» I nosaltres només hi afegim la crida, la súplica, el convit a que tothom participi al Correllengua Agermanat.

En aquest paper, voldria fer una reflexió sobre la mentalitat que impulsa aquest tipus de comentaris. Perquè parteix d'una personalització i d'un equívoc (de grandíssimes dimensions). La personalització és molt pròpia dels nacionalismes banals (que diria Billig), és a dir, dels que són tan potents que semblen part de la natura i, per tant, ni tan sols s'identifiquen com a nacionalismes. En aquest punt sempre em ve al cap aquella frase d'un primer ministre francès que venia a dir que «es miraria els ulls de França» (com si França tengués ulls). La personalització duu precisament a això. Espanya té diners? Té diners en el mateix sentit que en pot tenir en Pepet o na Margalida? Per l'amor de Déu!

El segon punt parteix d'un equívoc. Espanya és una entitat bancària? Certament, existeix el Banc d'Espanya, però no crec que ningú s'atrevís a dir que el Banc d'Espanya sigui Espanya mateixa. Que hi hagi una identificació total entre el banc i la suposada nació.

Si Espanya no és una persona ni tampoc és un banc, ni pot tenir diners ni, per tant, em pot pagar res. Qui té diners i qui pot pagar són les institucions. En té l'Estat, a través del seu govern, que gestiona uns pressupostos (prorrogats o no) i que paga tota una sèrie de servidors públics. I, des de la transició a la democràcia, en tenen també les comunitats autònomes, que paguen els seus servidors públics per la gestió d'aquelles coses que, segons els respectius estatuts d'autonomia, són de les seues competències. També en tenen els ajuntaments, els consells, els cabildos o les diputacions provincials. Teòricament, per gestionar tot allò que els pugui correspondre.

La segona cosa que obvia la mentalitat autoritària a què estam fent referència és que ni l'Estat, ni les comunitats autònomes ni els ajuntaments, ni cap organisme públic, no tenen diners perquè en siguin propietaris -diguem-ho així-, sinó perquè en reben en forma d'impostos, que pagam els ciutadans per tal d'aconseguir que puguin funcionar els serveis públics. Dit d'una altra manera: sense els ciutadans pagant els seus impostos, cap de les institucions esmentades no tendria diners. Ni pasta, ni sous, ni doblers, ni pristincs, ni possibles, ni socorrido, ni res de tot això.

Per tant, els diners no són d'Espanya: són nostres. Una part dels nostres diners estan a lliure disposició de nosaltres mateixos i una altra part van a la cosa pública, en forma d'impostos, i en poden disposar les institucions. Però els diners, insistesc en el concepte perquè pens que és important, són nostres. No d'Espanya. Arribats a aquest punt, i sense entrar en detalls, es pot discutir si allò que pagam els ciutadans, a les diferents comunitats autònomes, i allò que reverteix en els nostres territoris, és mínimament just i acceptable. Tenint en compte que al Regne d'Espanya, hi ha dos tipus de gestió (el Concert econòmic, només apte per a Navarra i el País Basc) i el règim general (per a tota la resta), s'ha de veure si allò que reparteix l'Estat i allò que es queda per a les seues despeses resulta acceptable i equilibrat. Aquí hi ha, de manera permanent, la discussió sobre l'anomenat finançament autonòmic.

Que algú, com a servidor públic o com a pensionista, cobri del que paguen els seus conciutadans (i ell mateix) o del que ell mateix ha cotitzat durant anys de vida laboral no pens que hagi d'implicar, en una societat democràtica i liberal, que hagi de tenir unes idees polítiques determinades sobre com s'ha d'organitzar l'Estat mateix, o sobre els drets dels Països Catalans, o sobre quina llengua ha de ser oficial a les Illes Balears. Perquè els diners no vénen de cap papà estat protector, ni de cap element sobrenatural, ni de res idolatrable, sinó de les nostres pròpies butxaques. En qualsevol cas, de l'extorsió a què les illes Balears són sotmeses per part dels òrgans centrals de l'Estat, en qüestió de finançament, ja en parlarem en una altra ocasió. Serveixi aquesta per desmentir que Espanya mai ens hagi pagat res.

En aquesta ocasió, Sureda, suposadament, intentava defensar que es programi teatre en castellà al teatre de Manacor, però els regidors de Govern li han dit que ho hauria d’haver fet a la comissió tècnica del Teatre, a la qual no hi ha assistit mai.

Sureda, s’ha vist atrapat i ha intentat esquivar el ridícul insultant i interrompent lesintervencions dels altres components del Consistori. Els ha titllat de «dictadors» i «farandulers». El batle l’ha hagut de cridar a l’ordre en diverses ocasions i l’ha acusat de «fer el ridícul».

View this post on Instagram

A post shared by Revista 07500 (@revista07500)

Cal recordar que les Illes Balears havien mantingut fins ara determinades mesures de control en municipis considerats de risc especial i de vigilància —Santa Margalida, Muro, sa Pobla, Pollença i Alcúdia, com a zones d’especial risc, i Felanitx, Campos, Formentera, Eivissa, Sant Josep de sa Talaia, Santa Eulària des Riu, Maó, es Mercadal i ses Salines, com a zones de vigilància— amb l’objectiu de reforçar la prevenció davant la situació epidemiològica registrada en el conjunt de l’Estat. Aquesta decisió responia a un criteri de prudència i adaptació a la realitat del territori.

Amb l’aixecament de les mesures de control, es recupera la normalitat en l’activitat del sector avícola, tant pel que fa als mercats, fires i certàmens ramaders com a les condicions de maneig de les explotacions.

El director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha volgut agrair l’esforç del sector durant els mesos en què les restriccions han estat vigents: «Les mesures de sanitat animal sempre generen trastorns i dificultats als implicats. També som conscient de la decepció que, en ocasions, l’adopció de mesures ha generat en altres sectors; per exemple, quan hem hagut de desautoritzar fires o certàmens en els quals els ajuntaments o la ciutadania havien posat il·lusions. Per tant, volem reconèixer la responsabilitat i la implicació de tots els professionals del sector avícola de les Illes Balears. El compliment de les mesures ha estat clau per evitar la propagació de la malaltia al nostre territori».

En aquest sentit, Fernández també volgut recordar i fer valer la feina excel·lent que ha duit a terme el Servei de Sanitat i Benestar Animal que, juntament amb tots els veterinaris implicats, ha executat de manera exemplar el Programa de Vigilància Activa i Passiva de la Grip Aviària que s’havia definit, reforçat amb un Programa de Control de Bioseguretat de les 28 explotacions comercials que hi ha a les Illes Balears. Així mateix, ha volgut destacar «la cura que han tingut les explotacions, tant professionals com d’autoconsum, fet que ha permès mantenir la situació sanitària sota control a les Illes Balears, sense que s’hagi registrat cap focus».

Així mateix, ha subratllat la importància de la coordinació institucional: «La feina conjunta amb el Ministeri i amb els serveis veterinaris ha estat essencial per fer un seguiment constant de la situació i adoptar decisions amb criteri tècnic en cada moment».

Tot i l’eliminació de les restriccions, la Conselleria recorda la importància de mantenir les bones pràctiques de bioseguretat a les explotacions i de continuar amb la vigilància, especialment davant possibles riscs associats a les aus silvestres.

La Direcció General continuarà amb els programes de vigilància activa i passiva per garantir una detecció precoç de qualsevol possible cas i preservar així la sanitat animal i la viabilitat del sector avícola de les Illes Balears.

El cicle s’estructura en dos itineraris que tindran lloc a la seu del Centre COE a Palma. El primer, centrat en la transició i l’activació professional i adreçat a dones en situació d’atur, s’inicia avui, 16 d’abril, i continua els dies 22 i 27 d’abril, amb sessions per entendre el canvi laboral, recuperar la confiança i explorar opcions entre l’ocupació i l’autoocupació. El segon bloc, enfocat en l’impuls i la sostenibilitat del negoci i adreçat a emprenedores, tindrà lloc els dies 12, 19 i 26 de maig, i abordarà el diagnòstic del negoci, la definició de la proposta de valor i l’elaboració d’un pla d’acció de 90 dies.

Els seminaris es basen en una metodologia pràctica i participativa, amb dinàmiques de reflexió i exercicis aplicats que permeten a cada participant disposar d’un full de ruta clar i realista. L’aforament està limitat a un màxim de vuit persones per sessió, per garantir una atenció personalitzada, i es preveu oferir orientació a una cinquantena de dones durant tot el cicle.

Durant les jornades, Perelló ha subratllat que el coneixement de la llengua pròpia suposa una porta oberta a la plena participació en la societat balear. El director general ha defensat que els ciutadans nouvinguts han de comptar amb el suport i les eines necessàries per a aconseguir una capacitació lingüística adequada.

«Per això, apostem per programes de formació i acolliment que permetin als nous residents integrar-se amb èxit en la nostra realitat bilingüe i realitat lingüística de les Illes Balears», ha assenyalat Llorenç Perelló.

En aquesta línia, el Govern ha acordat amb la resta de les comunitats autònomes participants instar el Govern central a col·laborar activament en aquesta formació, garantint que el personal dels serveis públics estatals destinats a les Illes pugui oferir una atenció pròxima i de qualitat en qualsevol de les dues llengües oficials.

En el marc de la reunió, s'ha atorgat el Premi a la Promoció de la Diversitat Lingüística a la sèrie ‘Pensión completa’. Aquesta producció ha estat reconeguda per la seva capacitat per a mostrar la convivència lingüística de l'Estat d'una forma positiva i divulgativa, utilitzant la ficció com un vehicle d'entesa entre territoris.

Amb aquesta participació, el Govern reafirma la seva voluntat de treballar en xarxa amb altres comunitats per a promoure una política lingüística basada en la convivència, el respecte i la integració, situant sempre al ciutadà i les seves necessitats de comunicació en el centre de la gestió pública.

Un dels requisits imprescindibles per a accedir a aquest procés és l’obtenció d’un certificat de vulnerabilitat social, document que s’elabora des dels Serveis Socials municipals. L’obertura d’aquest procediment ha generat un augment sobtat i molt elevat de demandes, concentrades principalment a l’OAC Social.

Davant el col·lapse produït, l’equip directiu va adoptar una decisió tècnica i organitzativa responsable, activant mesures de reforç de personal amb l’objectiu de garantir:

∙ L’atenció adequada a les persones sol·licitants.

∙ El compliment dels terminis establerts.

∙ Una qualitat digna del servei públic.

∙ La protecció de les professionals d’atenció directa.

No obstant això, els professionals denuncien que aquest dijous han rebut instruccions polítiques de no reforçar el servei, deixant tota la gestió d’aquest volum extraordinari de sol·licituds en mans de només els treballadors habituals de l’OAC Social.

Així, remarquen que aquesta decisió implica conseqüències greus:

∙ No es podrà donar resposta dins els terminis exigits, fet que pot deixar fora del procés de regularització a persones que compleixen els requisits.

∙ Aquesta sobrecarrega a més, suposa no poder atendre altres demandes de la ciutadania que també són objecte d’atenció d’aquest dispositiu.

∙ Es genera una pressió insostenible sobre les professionals, que no disposen dels recursos humans necessaris per assumir aquesta càrrega.

∙ Es compromet seriosament la qualitat del servei públic i la funció social de l’Ajuntament en un moment de màxima vulnerabilitat per a moltes persones.

∙ Existeix un risc real de vulneració de drets d’un col·lectiu especialment fràgil.

Des dels Serveis Socials municipals consideren que no reforçar l’OAC Social en aquest context és una decisió que «ignora les necessitats reals de la ciutadania i l’objecte del servei i de la nostra Àrea». «La situació actual no és puntual ni menor, sinó previsible i estructural mentre duri el procés de regularització», assenyalen.

Per tot això, han fet una crida a:

∙ Reconsiderar de manera immediata la decisió de no reforçar el servei.

∙ Dotar l’OAC Social dels recursos humans necessaris.

∙ Garantir una resposta institucional coherent amb els valors de justícia social, equitat i defensa dels drets humans.

«Els Serveis Socials han de poder exercir la seva funció amb responsabilitat, recursos i respecte tant cap a la ciutadania com cap a les professionals que sostenen el sistema», han conclòs.

El temps mitjà d'espera per a ser operat a l'arxipèlag, segons les dades publicades pel Ministeri de Sanitat, és de 105 dies.

Dels 17.075 pacients en llista d'espera, 3.832 portaven pendents de l'operació més de sis mesos, cosa que representa el 22,4% del total.

Amb tot, presenta una taxa del 13,6 per cada 1.000 habitants, per baix de la mitjana estatal, que està en 17,6.

La majoria d'aquests pacients estan pendents d'una cirurgia general o digestiva (4.550), traumatologia (3.874), oftalmologia (2.867) o otorinolaringologia (1.786). A la primera el temps mitjà d'espera és de 153 dies, a la segona de 138 i a la tercera de 130 dies.

Aquestes tres especialitats estan també al capdavant pel que fa al nombre de pacients que porten esperant més de mig any, un 33,7%, un 28,2% i un 26,1%, respectivament.

La formació reclama la reactivació immediata de la Comissió del Clima amb reunions periòdiques, objectius clars i capacitat real de decisió, i rebutja participar en cap òrgan que sigui «un simple aparador buit». «Palma no necessita més teatres institucionals, necessita accions. El temps de les excuses s’ha acabat», ha afirmat Neus Truyol.

Un òrgan paralitzat des del primer dia

La Comissió del Clima es va crear per acord unànime del Ple municipal el 23 de desembre de 2024, però la seva primera reunió no es va convocar fins al maig de 2025. Després d’aquella sessió inicial, no s’ha tornat a reunir mai més.

El malestar existent es va evidenciar amb la no assistència de les entitats a una reunió tècnica en protesta per la tala dels Bellaombres de la plaça Llorenç Villalonga. Durant les darreres setmanes les associacions havien demanat formalment una nova convocatòria de la Comissió, que el PP havia ajornat reiteradament i sense cap explicació.

«El que havia de ser un espai útil s’ha acabat convertint en un despropòsit institucional. En aquests moments, el govern municipal no té ni agenda política, ni voluntat d’actuar, ni respecte cap a les entitats», ha denunciat Neus Truyol.

Denúncia política: el PP prioritza Vox i desactiva la lluita climàtica

Més per Palma senyala directament el batle i el PP com a responsables de la degradació de la comissió i de la manca de lideratge polític en una qüestió estratègica per al futur de la ciutat.

«El batle i el PP s’estimen més tenir cura dels seus pactes amb els negacionistes climàtics de VOX que fer feina per lluitar contra el canvi climàtic. Són uns irresponsables», ha afirmat Neus Truyol.

La formació comparteix el diagnòstic de les entitats signants —GOB, Marilles, Rezero, Amics de la Terra, Federació d’AAVV i Palma XXI— i denuncia que la comissió s’ha buidat de contingut fins al punt d’evitar fins i tot el terme «canvi climàtic», que ha estat substituït per l’eufemisme «cicle climàtic». «Són uns covards. No només no actuen, sinó que amaguen el problema. I això, davant una emergència, encara és més greu», ha remarcat Truyol.

Aquestes dades corresponen a l’avaluació inicial realitzada l’octubre de 2024 als centres participants en el Pla Pilot impulsat pel Govern, segons estableix la resolució que regula la seva aplicació. Les dades dels onze centres són aquestes:

Resultats de l’avaluació inicial del PPVLEL (octubre 2024)

Taula 1. Mitjana de puntuacions sobre 100 en les proves, per centre i llengua

L’STEI considera que aquests resultats «evidencien les limitacions» del Pla proposat pel Govern. Així mateix, recorda que el mateix Pla estableix entre els seus objectius la necessitat que els centres «adoptin mesures per compensar possibles carències en qualsevol de les dues llengües oficials».

En aquest sentit, l’STEI assenyala que les dades conegudes no mostren una millora equilibrada de la competència lingüística, sinó un desequilibri significatiu amb especial afectació al català. «Continuarà el Govern negant l’evidència que el Pla Pilot és un nyap?», es demana el sindicat.

L’organització també fa palès que informes recents de l’Institut per a l’Avaluació i la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) ja havien alertat d’un descens en la competència en llengua catalana, amb una pèrdua de 15 punts a segon d’ESO en l’informe de 2025.

L’educació a canvi del suport parlamentari de Vox

Aquest conjunt de dades reforça, segons l’STEI, la necessitat d’una revisió profunda de les polítiques lingüístiques educatives per a garantir el domini real de la llengua pròpia de les Illes Balears. A més, remarquen que «posa en evidència que no hi ha cap motiu que justifiqui un Pla lingüístic segregador que tira per terra l’aplicació en els centres del Decret de mínims i el projectes lingüístics respectius».

Així com també que els arguments emprats pel conseller Vera «no tenen cap tipus de consistència ni justificació més enllà de vendre lal llengua catalana a canvi del suport parlamentari de Vox».

Per tot això, l'STEI reclama, una vegada més, la retirada del Pla i exigeix que el Partit Popular «no sigui un agent actiu de la substitució lingüística de la llengua pròpia de les Illes, que és l’objectiu de l’extrema dreta». També que els doblers del Pla es destinin a «resoldre els problemes reals del sistema educatiu, com la reducció de les ràtios i la millora de les infraestructures, entre d’altres».

El divendres 17 d’abril, a les 20:00 hi haurà la presentació del llibre al Casal d'Art Can Garau, al carrer Antoni Maura, 14, de Sencelles.

El dissabte la presentació es farà a Can Alcover, al carrer Sant Alonso, 24, de Palma.

Els actes de presentació inclouran un recital de poemes i exposició de les il·lustracions realitzades per Rafel Moreno.

Durant la seva intervenció davant la Comissió d’Afers Exteriors de la Cambra Alta, Albares ha afirmat que la iniciativa avança amb el suport polític dels socis europeus i ha volgut transmetre un missatge de confiança sobre el seu desenllaç.

«Tots els Estats s’han de sumar a la unitat, els altres 26 ja m’han dit que no ho vetaran, que simplement necessiten més temps», ha assegurat el ministre, deixant entreveure que no existeix un rebuig frontal a la mesura dins del Consell de la UE.

Segons ha defensat Albares, el procés d’incorporació de les llengües cooficials espanyoles al règim lingüístic europeu forma part d’un compromís polític sostingut del Govern espanyol, tot i que ha admès que encara no hi ha una data concreta per a la seva aprovació definitiva.

El debat s’ha produït arran de la intervenció del portaveu de Junts al Senat, Eduard Pujol, que ha recordat al ministre les obligacions assumides per l’Executiu amb la seva formació per impulsar el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea.

Pujol ha insistit que «el catalanisme sobiranista ja ha complert, i l’Estat espanyol, que presumeix de ser tan important a Europa, ha de demostrar-ho ara amb fets».

La dona ha patit una caiguda i ha estat atesa pels serveis sanitaris i per Bombers de Mallorca que, han informat, han accedit fins al punt en el qual es trobava i l'han tret de la zona.

El concert planteja un recorregut musical per les tonades i sonades més representatives del cançoner de Mallorca. L’espectacle combina interpretacions en directe amb dinàmiques educatives que expliquen el paper d’aquestes músiques en la vida quotidiana d’un altre temps, tot mostrant la seva relació amb els oficis, les festes populars, els jocs infantils i el ball tradicional. Al llarg de l’espectacle també es donarà a conèixer la sonoritat i el funcionament d’instruments característics com les xeremies, el flabiol, el tamborí, les castanyetes o altres menys habituals com les copinyes, els bigalots o els morters.

L’activitat inclou moments de participació activa amb l’alumnat, que podrà cantar o tocar algunes tonades, així com petites proves i jocs a partir dels continguts treballats. Els objectius del concert se centren a fomentar l’interès per la cultura pròpia, promoure l’escolta activa i transmetre el valor del patrimoni musical i cultural de Mallorca d’una manera accessible i atractiva.

Es duran a terme dos passis. Al primer, hi assistiran alumnes del CC Arcàngel Sant Rafel, de l’IES Son Cladera, del CEIP Aina Moll i Marquès, del CEIP Miquel Costa i Llobera i del CC Santa Mònica. Al segon passi, hi participaran el CEIP Es Vivero, l’IES Nou Llevant, el CEIPIESO Gabriel Vallseca i el CC Santa Teresa. En total hi assistiran 638 alumnes.

Concretament, la producció d’aquestes quatre begudes ha assolit els 1,78 milions de litres el 2025, fet que suposa un increment del 3% respecte de l’any anterior. Aquest creixement es veu impulsat principalment per Herbes de Mallorca, amb una producció de 996 mil litres i un increment de l’11,7% respecte de l’any 2024, dades que confirmen el pes majoritari que té dins el sector. També destaca l’augment de Palo de Mallorca, amb una producció de 34 mil litres i un increment del 25,9% respecte del 2024. Pel que fa a la producció de Hierbas Ibicencas, ha disminuït un 13,6%, mentre que Gin de Mahón es manté pràcticament estable (+0,5%).

Pel que fa a la comercialització, el volum total ha arribat als 1,72 milions de litres, un 2,8 % més que el 2024, fet que confirma la tendència de recuperació del sector.

El director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Joan Llabrés, ha valorat positivament «la recuperació del volum de comercialització d’unes begudes fortament arrelades a la nostra gastronomia i que romp la tendència a la baixa dels darrers anys». A més, ha explicat que «aquests productes formen part del Pla de Promoció del Producte Local; per tant, les empreses productores tenen el suport de la Conselleria per millorar-ne la comercialització».

El mercat de les Illes Balears continua sent el principal destí de les begudes espirituoses amb IGP, amb més del 65 % de les vendes totals i un increment del 2,1%. A més, també cal destacar el creixement de la comercialització d’aquestes begudes a la resta d’Espanya (+6,9%) i l’augment de les exportacions (+2,9%).

En termes de pes dins el sector, Herbes de Mallorca concentra més de la meitat de la comercialització (55,3%), seguida de Hierbas Ibicencas (23,1%) i Gin de Mahón (20%), mentre que Palo de Mallorca manté una presència més reduïda (1,6%).

Llabrés ha recordat que «a més de les tasques de promoció, la vigilància de l'ús de les mencions geogràfiques protegides per les diverses indicacions geogràfiques i denominacions d'origen protegides de les Illes Balears és una prioritat per al Servei de Control i Qualitat Agroalimentària del Govern, amb l’objectiu de defensar els interessos legítims dels productors inscrits i evitar la competència deslleial».

En concret, dins la línia de suport a l’edició de projectes editorials vinculats a la projecció exterior del llibre, amb un import de 220.000€, es poden presentar projectes que es concretin en l’edició de traduccions d’obres d’autors naturals o residents a les Illes Balears amb distribució fora del territori balear; l’edició d’originals d’autors balears; l’edició de traduccions al català d’obres universals que siguin publicades per editorials de les Illes Balears, i la digitalització d’obres d’autors de les Illes Balears que formen part del patrimoni literari de la nostra comunitat.

Durant l’any 2025 varen ser beneficiaris d’aquesta línia 27 projectes per a l’edició, amb 74 sol·licituds, tant originals com traduccions, fins i tot, alguns dels quals en versió de llibres multilingües. Algunes d’aquestes traduccions són de clàssics contemporanis en diferents idiomes al català.

D’una banda, per a l’edició d’obres per a la distribució a països de parla castellana, en van ser beneficiaris més de deu obres. D’altra banda, podem dir que en el 2025 setze projectes més que durant el 2024 han rebut ajut de l’IEB d’edició són per a la publicació de l’obra a països europeus i països internacionals. Els idiomes d’aquestes traduccions són grec, àrab, amhàric, neerlandès, anglès, eslovè, francès, hongarès, búlgar i bretó.

El director general de Cultura, Llorenç Perelló, ha apuntat que «un dels eixos fonamentals d’aquesta institució és fomentar la projecció exterior de la literatura balear». A més, ha afegit que «el suport que ofereix la nostra convocatòria d’ajut a l’edició és molt important per reforçar el sector editorial de les Illes Balears; sector de gran qualitat, que, malauradament, rep poc suport del Govern estatal».

La jornada ha començat amb una ofrena floral a la llamborda de la memòria de Tomàs Seguí, on el batle d’Esporles i coordinador del PAS–MÉS, Josep Ferrà, ha recordat que «no hi pot haver democràcia plena sense memòria, veritat i reparació i que el millor homenatge a les víctimes que podem fer és posar punt i final a la monarquia i no deixar de lluitar per la república i per un nou procés constituent».

L’acte ha continuat amb una taula rodona a l’Ajuntament d’Esporles, amb la participació de representants polítics i del moviment memorialista, en un espai de reflexió col·lectiva sobre el passat i el present de les polítiques de memòria.

Durant la seva intervenció, la portaveu del PAS–MÉS i regidora de Memòria Democràtica, Maria Roig, ha estat contundent en la crítica a l’actual Govern: ha denunciat la derogació de la Llei de Memòria Històrica per servilisme a l’extrema dreta, i ha advertit que «aquestes decisions no només són un retrocés legislatiu, sinó un atac directe a la dignitat de les víctimes i a la qualitat democràtica del nostre país». Roig ha defensat el paper del municipalisme com a mur de contenció davant aquests retrocessos, reivindicant que Esporles «fa més de vint anys que treballa de manera valenta i

sostinguda per recuperar la memòria democràtica». En aquest sentit, ha recordat que la memòria «és recuperació, és justícia i és igualtat», i que també implica «contar el passat, per difícil que sigui, dignificar les víctimes i fer visible el record perquè no es torni a repetir». La regidora ha posat en valor accions concretes impulsades al municipi, com la recuperació de la Casa del Poble, la investigació històrica sobre la repressió, la instal·lació de llambordes de la memòria o l’aprovació de la primera ordenança municipal de memòria democràtica de les Illes Balears i de l’Estat espanyol. Així mateix, ha recordat moments de gran càrrega simbòlica com el retorn de les restes de Tomàs Seguí al poble, que va suposar «un acte de justícia després de dècades de silenci».

Des del PAS–MÉS per Esporles han volgut remarcar que la lluita per la memòria no és només una qüestió del passat, sinó un compromís present i futur. «Davant els intents de fer-nos oblidar, nosaltres responem amb més memòria, més dignitat i més democràcia», han conclòs.

Lázaro té una trajectòria remarcable com a sindicalista i una oratòria de primer nivell. Ha estat un agent important en moltes de les millores de les condicions laborals del seu col·lectiu en l’àmbit de la sanitat de les Illes Balears. (I, en aquest cas,l’expressió «del seu col·lectiu» no és gratuïta: Lázaro no pertany a un sindicat «de sanitat» sinó a un sindicat «de metges». No és igual Arnau que mestre Arnau).

Una de les mesures que ha defensat amb vehemència és eliminar el requisit de català de les convocatòries de l’Ib-salut. Els arguments de Lázaro sempre han estat clars: demanar a la gent que ve de fora que entengui la llengua catalana per a fer feina a la sanitat és una exigència que xoca amb la necessitat de reclutar personal. Si només pots triar els qui saben català, pots triar menys.

Però actualment és públic i notori que la falta de personal sanitari no és només un problema de la sanitat balear. A tot l’Estat costa trobar perfils per a moltes especialitats.

I és aquí on volem incidir. Potser és una mala idea, en una situació de precarietat absoluta de la sanitat espanyola i de falta de professionals, continuar exigint el requisit de llengua espanyola als sanitaris que venen de fora de l’Estat. Perquè potser no ho sabeu: però el sistema sanitari espanyol exigeix fort i no et moguis que els professionals estrangers que volen fer feina a l’Estat acreditin coneixements de la llengua de Primo de Rivera.

Sense desviar-nos per res del criteri de l’organització del senyor Lázaro, podríem dir que, en aquestes circumstàncies, exigir el requisit excloent de fer un examen d’espanyol a la bona gent estrangera que vol fer feina a Espanya és una imposició que impedeix cobrir el servei amb normalitat. Al cap i a la fi, l’espanyol és la llengua materna de només el 6 % de la població mundial.

Per tant, doctor Lázaro, aprofitau la vostra posició de força i les vostres dots d’oratòria per a aconseguir que, en la negociació del nou Estatut marc de la sanitat, se suprimeixi aquesta obligació innecessària que ens priva de milers i milers de grans professionals formats a les millors universtats del Món.

Què és més important? Que el metge ens atengui en espanyol o que ens curi?

Meam si —tant en qüestions de llengua com en qüestions de classe— no és igual Arnau que mestre Arnau.

Catorze anys després, aquest cap de setmana Manacor s’ha tornat a omplir de joves. De vida, de música, de cultura, de reivindicació, de lluita. I sobretot d’una evidència que sovint oblidam: una llengua continua viva quan hi ha comunitat que la sosté.

Per un moment —ho reconec— he tengut FOMO de tornar a tenir 17 anys.

Però no, en tenc 31. I amb els anys també arriben algunes certeses.

Sabeu què no ha canviat? La necessitat de protegir el català en tots els àmbits de la nostra vida: a l’educació —on només una quarta part de les classes de la UIB són en català—, però també a la sanitat, als comerços, a l’atenció quotidiana. El temps passa, però el problema no s’ha resolt.

I potser el que ha canviat no és tant l’ús de la llengua, sinó el context. Aquella defensa que durant anys s’ha volgut reduir a una qüestió purament cultural o identitària avui es revela amb tota la seva dimensió política. Perquè la llengua no retrocedeix en el buit, així perquè si, retrocedeix en un context molt concret. Retrocedeix en una societat marcada per una crisi d’habitatge estructural, on emancipar-se s’ha convertit en una cursa d’obstacles, on tenir feina ja no garanteix arribar a final de mes i on el preu del lloguer expulsa la gent dels seus barris i pobles.

I tot això no és aliè a la llengua.

El català no va per una banda mentre la resta de la vida va per una altra, perquè el que sovint ens presenten com a realitats separades —la llengua i les condicions materials— en realitat convergeixen en un mateix punt: la vida concreta de la gent, el nostre dia a dia i els nostres drets.

Per això, pens sincerament que és un error plantejar aquest debat —llengua i habitatge— en forma de dilema. Quin és el problema real, que no t’entenguin quan demanes un cafè en català o que la gent no pugui accedir a un habitatge? Per jo el problema no és haver de triar una cosa de les dues. És que jo no vull haver de triar entre llengua i habitatge, perquè no són dues qüestions que competeixin, sinó perquè són dues expressions d’una mateixa realitat: la dificultat creixent de viure amb normalitat al nostre propi país. A dia d’avui, a Mallorca, ni una cosa ni l’altra estan plenament garantides. I això no és casual.

Quan una societat no garanteix condicions materials dignes, també es debiliten els vincles que sostenen la llengua; i quan aquests vincles es rompen, el que es perd no és només una manera de parlar, sinó una manera de viure i de reconèixer-mos.

Per això el problema no és haver de triar entre una cosa o l’altra, sinó assumir que avui, a Mallorca, les dues coses no només no estan garantides, sinó que a més, són inseparables i només es poden abordar de manera conjunta.

Quan l’accés a l’habitatge esdevé un privilegi i no un dret, el que es posa en qüestió no és només la possibilitat d’emancipar-se, sinó també la continuïtat de les comunitats que fan possible la vida en català. Sense estabilitat, sense arrelament i sense expectatives de futur, qualsevol pràctica col·lectiva —també la llengua— esdevé fràgil.

Això ho veim cada dia: bars plens de residents temporals, cartes només en castellà o en anglès, comerços on el català desapareix sense que ningú ho hagi decidit explícitament, sinó perquè deixa de ser útil en aquell context.

I això no té res a veure amb la voluntat individual. Té a veure amb el model.

El model econòmic que avui s’impulsa des de les institucions no és neutral. Quan es permet que el mercat de l’habitatge expulsi la gent dels seus pobles, quan es prioritza un turisme que tensiona el territori fins a límits insostenibles, el que s’està configurant no és només una economia determinada, sinó també una manera concreta de viure —i, per tant, també de parlar o de deixar de parlar.

Des de les institucions es parla de «lo nostro» mentre es folkloritza la cultura i es buida de contingut polític, i es retiren ajuts a entitats que fa anys que treballen per la llengua, com Joves de Mallorca per la Llengua. En paral·lel, també creix un discurs regionalista que diu estimar molt Mallorca i la seva cultura, però que evita sistemàticament qualsevol crítica al poder o a la distribució de la riquesa, com si una llengua es pogués sostenir només amb símbols.

I una crítica que assenyala els nouvinguts com a únics responsables de la pèrdua d’ús social del català? No, gràcies. No només és una crítica profundament injusta, sinó també inútil, perquè no serveix per res.

Per això el que hem vist aquest cap de setmana a Manacor té un valor incalculable. No perquè sigui excepcional, sinó perquè va a l’arrel. Perquè hi ha joves que s’organitzen, que fan poble, que ocupen l’espai públic i que entenen —potser sense necessitat de formular-ho així— que tot això està connectat. Que si no podem viure aquí, tampoc podrem viure-hi en català.

A partir d’aquí, la pregunta és inevitablement política: quin projecte volem com a país? Un que ens obligui a triar entre drets o un que sigui capaç de fer-los compatibles?

És en aquest punt on el republicanisme deixa de ser una idea abstracta per convertir-se en una proposta política amb sentit, en la mesura que planteja que la llibertat no pot ser només formal, sinó que ha d’anar acompanyada de les condicions materials que la fan efectiva, i que, per tant, no hi pot haver una defensa real de la llengua si no es garanteix alhora el dret a una vida digna.

Poder quedar. Poder parlar. Poder viure amb dignitat.

Potser el FOMO de tenir 17 anys no té tant a veure amb l’edat. Té a veure amb recordar un moment en què semblava que tot era més simple. Ara sabem que no ho és.

I precisament per això sabem també una altra cosa: que si continuam separant allò que en la vida real va junt —la llengua, l’habitatge, la dignitat— no només no trobarem solucions, sinó que contribuirem a fer el problema encara més profund.

Més per Menorca assenyala que els fets són clars: la Mesa de la Comissió d’Hisenda, seguint el criteri unànime dels lletrats del Parlament, havia rebutjat les esmenes per no tenir cap relació amb la llei en tramitació —una norma sobre mesures urgents per a projectes estratègics. Les esmenes rebutjades tocaven temes tan allunyats com la política lingüística, l’educació, la publicitat institucional o la desprotecció del Parc Natural des Trenc. No obstant això, la Mesa del Parlament «les va ressuscitar el 8 d’abril, fent-li la feina bruta al Govern i al seu grup parlamentari».

El vicepresident ho va admetre públicament

En la Junta de Portaveus del 25 de març, el vicepresident del Parlament, Mauricio Rovira, va reconèixer expressament –i això consta en acta- que les esmenes del seu propi grup «no tienen que ver con el título del proyecto de ley». Dues setmanes més tard, va votar a favor d’admetre-les igualment.

La maniobra té un altre forat legal: tres dels quatre grups (entre ells, el Popular i Vox) que van demanar la reconsideració ho varen fer fora del termini reglamentari. La Mesa va fer els ulls grossos i va admetre els escrits igualment, saltant-se les seves pròpies normes per arribar al resultat políticament desitjat.

«El que ha fet la Mesa no és una decisió jurídica, és una decisió política. Han posat el Parlament al servei del Govern Prohens. I quan les institucions traeixen les seves pròpies normes per conveniència, la democràcia queda buidada per dins», denuncia el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells.

L’impugnació presentada per Castells alerta que la conducta del president del Parlament, Le Senne, i del vicepresident, Rovira, podria ser constitutiva d’un delicte de prevaricació administrativa (article 404 del Codi Penal), que preveu penes d’inhabilitació de nou a quinze anys per a autoritats que, sabent que una resolució és injusta, la dicten igualment. En el cas de Rovira, la seva pròpia declaració pública el deixa en una posició molt compromesa.

La impugnació ja ha tingut efecte: la ponència prevista per ahir dia 14 d’abril va optar per no debatre ni votar les esmenes, en el que Més per Menorca llegeix com un reconeixement implícit que la maniobra de la Mesa no aguanta un escrutini jurídic seriós.

Castells ha exposat que «el fet que la ponència recules ahir és una primera victòria, però no n’hi ha prou. Exigim que la Mesa rectifiqui formalment, que les esmenes il·legals siguin retirades, i que es depurin totes les responsabilitats, polítiques i penals».

Més per Menorca exigeix que la Mesa deixi sense efecte l’acord del 8 d’abril i paralitzi cautelarment la tramitació de les esmenes impugnades. Si no hi ha rectificació, el grup explorarà totes les vies disponibles: contenciosa administrativa, constitucional i penal.

Des de la formació consideren que la proposta del PP parteix d’una contradicció de fons: mentre proclama la voluntat de protegir la Serra, no estableix mecanismes efectius per limitar la pressió humana, frenar la privatització de camins ni garantir un model territorial sostenible. «Sense instruments reals, la llei corre el risc de convertir-se en un simple paraigua legal per mantenir l’statu quo», assenyalen.

Les al·legacions presentades incideixen especialment en la necessitat de reforçar el control públic en un entorn d’alt valor patrimonial, evitant buits normatius que permetin actuacions sense supervisió administrativa. En aquest sentit, MÉS critica que el text obri la porta a intervencions sense llicència municipal, una qüestió que consideren «inacceptable en un espai declarat Patrimoni Mundial».

Un altre dels eixos centrals de la proposta ecosobiranista és la defensa dels camins públics i del dret d’accés a la Serra. El partit planteja mesures clares contra el tancament de camins, aposta per garantir l’ús públic fins i tot en camins privats catalogats i proposa incentius per a les finques que facilitin aquest accés. «La Serra no pot convertir-se en un espai fragmentat i restringit, sotmès a interessos particulars», remarquen.

A més, Més per Mallorca denuncia la manca d’un model global en el projecte de llei. El document, afirmen, no afronta reptes clau com la massificació, la pressió del vehicle privat o la crisi hídrica, ni defineix una estratègia clara de futur. Per això, una de les propostes destacades és la incorporació de la figura d’«Ecoterritori Serra de Tramuntana», orientada a impulsar un model basat en la producció ecològica, la dinamització local i la sostenibilitat.

En l’àmbit patrimonial, les al·legacions també posen l’accent en la necessitat de preservar elements clau com la pedra en sec, exigint que qualsevol intervenció respecti les tècniques tradicionals i compti amb el coneixement dels professionals del sector. Igualment, es reclama més rigor en la protecció d’elements catalogats, com arbres singulars, limitant-ne la descatalogació a casos justificats.

Finalment, la formació ecosobiranista critica la manca de participació real dels ajuntaments i dels actors locals en l’elaboració del text, així com l’absència de compromís pressupostari. «Sense recursos ni governança compartida, aquesta llei neix buida i sense capacitat transformadora», alerten.

La portaveu de Més per Mallorca al Consell, Catalina Inés Perelló, ha estat contundent en la valoració política del projecte: «La Serra de Tramuntana no necessita una llei decorativa, necessita una eina valenta, que posi límits, que protegeixi el bé comú i que garanteixi futur». I ha afegit: «El PP ha optat per una proposta tímida, sense ambició i massa còmoda, amb els interessos que han contribuït a la saturació i a la pèrdua de patrimoni col·lectiu». Perelló ha conclòs que «encara hi som a temps de fer una bona llei, però això exigeix escoltar el territori, assumir els reptes i abandonar la política de mínims. La Serra no pot esperar més».