El tinent de batle de coordinació municipal, Javier Bonet, que ha presidit la reunió en nom del batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha explicat que aquestes mesures entren en vigor davant de la situació d'alerta groga per fortes tempestes activada pel govern de les Illes Balears, «cosa que ens obliga a posar en funcionament tots els mecanismes de prevenció necessaris».

Davant d'aquesta situació, Bonet ha avançat una sèrie de mesures que ha pres la comissió, recomanant a la població «que eviti al màxim els desplaçaments i passejar per zones arbòries».

Entre les mesures adoptades per la comissió, cal destacar les següents:

- De cara a la celebració de Tots Sants, s'ha acordat el tancament des d’aquest divendres, primer de novembre, a partir de les 14.00 hores i fins dilluns dia 4, de tots els cementeris de Palma. La setmana que ve, entre dilluns dia i diumenge dia 10, s'ampliarà l'horari de manera excepcional entre les 8:00 i les 21 hores ininterrompudament.

- Aquest divendres, primer de novembre, a partir de les 14:00 hores es tancaran els parcs i jardins de la zona del Passeig Sagrera, Bosc de Bellver, parc de Son Tarres (Son Parera) i parc de ses Vies.

- La policia local i els serveis socials acudiran als assentaments propers a zones inundables (Son Rossinyol, Sa Riera i zona del Torrent des Rafal) instant les persones que habiten en aquests assentaments que els abandonin, oferint-los un lloc segur on poder instal·lar-se.

- La policia local i els bombers prestaran especial atenció i control sobre zones «especialment sensibles» com puguin ser túnels, torrents i passos subterranis.

- La policia local i els bombers reforcen les seves plantilles habituals i de guàrdia de cap de setmana per a atendre les necessitats de la població si fossin requerits davant de la possibilitat que es produeixin intenses pluges i tempestes.

- S'han activat els serveis de protecció civil i la sala de control de mobilitat.

- EMAYA posa en prealerta vint brigades que s'activaran immediatament davant de possibles incidències.

El tinent de batle ha advertit que «no estem en alerta vermella, però és essencial avisar la població per evitar riscos més grans».

El cap dels bombers de Palma, Eder García, per part seva, ha explicat que aquestes mesures s'activen en conèixer-se que aquesta DANA, segons les previsions meteorològiques, «està situada actualment a Portugal i en les hores vinents rotarà i es dirigirà a les Balears, passant pel Mediterrani i recarregant aigua, cosa que podria originar fortes tempestes i aparell elèctric a Palma».

L'Ajuntament de Palma demana precaució a tots els ciutadans i «que tinguin en compte les mesures necessàries davant d'aquest tipus de situacions, com ara assegurar portes i finestres i quedar-se a les zones altes de la casa, retirar de l'exterior tot allò que pugui ser arrossegat per l'aigua, evitar els soterranis o zones baixes, com ara garatges. Igualment, s'aconsella allunyar-se de torrents i zones inundables i evitar els desplaçaments», conclou Bonet.

Segons ha informat COIAL en un comunicat, aquesta i altres propostes, com la implementació de contractes territorials, formen part d'un document que han lliurat a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi natural en la fase de consulta pública de l'avantprojecte de llei.

Les idees recollides en l'informe han estat elaborades amb la col·laboració d'experts de diferents disciplines i busquen establir un marc normatiu amb el qual es garanteixi la sostenibilitat, viabilitat i revitalització del sector.

Segons els enginyers agrònoms, el món rural a les Illes Balears ha perdut rellevància en les últimes dècades, en gran part a causa de la pressió demogràfica i a la fragmentació de la propietat agrària. Aquests factors, han assegurat, han desplaçat a l'agricultura del seu paper estratègic i han portat a l'abandó de les explotacions.

«Aquesta tendència no sols compromet la sostenibilitat econòmica, sinó que també implica greus conseqüències ambientals i culturals. La descurança de la terra genera continus forestals inflamables i redueix el valor patrimonial del territori», han alertat des del COIAL.

És per això que els enginyers han recollit una sèrie de propostes amb les quals pretenen «retornar al sector agrari balear la rellevància que mereix». Entre elles, proposen el foment de la seva capacitat multifuncional, diversificar les seves fonts d'ingressos, i potenciar el seu paper com a element clau en la preservació de l'entorn.

«L'objectiu és proporcionar un marc normatiu que permeti als agricultors desplegar tot el seu potencial, assegurant que la renda generada per les activitats que puguin desplegar en les seves explotacions sigui competitiva enfront d'altres usos del sòl», ha subratllat el delegat de COIAL a les Illes Balears, Felip Gelabert.

Per a això, plantegen incentius per a permetre el desenvolupament d'activitats complementàries, l'eliminació de les traves burocràtiques o la implementació de contractes territorials que compensin l'impacte de les activitats no agràries en àrees rurals.

D'acord amb els agrònoms, aquest tipus de contractes estan recomanats per les polítiques europees de desenvolupament rural i permetrien «equilibrar els beneficis econòmics, socials i ambientals» de manera que puguin coexistir diferents activitats en un mateix territori.

Així mateix, han instat a la Conselleria que la llei aclareixi els usos permesos en sòl rústic per a aportar la seguretat jurídica necessària que permeti fomentar les inversions. Això, han assegurat, «també propiciaria que els joves s'acostessin al sector».

Finalment, la COIAL ha posat l'accent en la necessitat de preservar el caràcter rural del territori de les Illes Balears, per la qual cosa al seu judici les polítiques agràries haurien de prioritzar la conservació de terres agrícoles i evitar que es converteixin en terreny d'ús residencial. «És fonamental per a protegir el paisatge, preservar el patrimoni cultural i assegurar que l'activitat agrícola continuï sent una opció viable en el futur», han remarcat.

Declaren que totes aquestes propostes «se sustenten en una anàlisi detallada de les polítiques europees de desenvolupament rural i prenen com a referència l'experiència acumulada al llarg dels diferents períodes de la Política Agrícola Comuna (PAC)». És per això que, segons el parer dels enginyers agrònoms, tenen un caràcter integral i contemplen les dimensions socials, ambientals, culturals i econòmiques.

«L'objectiu és adaptar les millors pràctiques europees al context balear, tenint en compte les particularitats de l'arxipèlag i la seva necessitat de protegir el medi ambient i garantir la seguretat alimentària», ha resolt Gelabert.

Els motius pels quals s'ha decidit ampliar fins a final d'octubre les restriccions, segons ha explicat el director insular d'Infraestructures del Consell de Mallorca, Rafel Gelabert, són arran de la petició de l'Ajuntament de Pollença i que l'estudi de càrrega presentat pel president Llorenç Galmés la setmana passada així ho recomana.

Les diferents administracions implicades en la restricció que han participat en la reunió, a més del Consell de Mallorca, són: Govern de les Illes Balears, Consorci de Transports de Mallorca, Direcció General de Trànsit, Agrupació de la Guàrdia Civil, Autoritat Portuària i Ajuntament de Pollença. Des del Govern han garantit el servei de bus llançadora durant el mes d'octubre per a la gent que vulgui visitar Formentor.

S'estableixen dos nivells de restricció per on només podran circular vehicles autoritzats, transport públic, serveis d'emergències i bicicletes. El primer nivell comença al Port de Pollença i es perllonga fins a la platja de Formentor. El segon, des de la platja de Formentor fins al far. De la mateixa manera, s'ha decidit implementar noves tecnologies per monitorar i veure en temps real la capacitat de la zona de Formentor.Durant el 2024 s'han posat un total de 1.175 multes a vehicles que no han fet cas de les restriccions i han accedit a Formentor dins l'horari de prohibició sense estar autoritzats. S'ha de recordar que el Consell de Mallorca assumeix la tasca de dotar la zona d'informadors per comunicar les restriccions als conductors. Les sancions les aplica la Direcció General de Trànsit com a organisme competent en la regulació de la circulació.

Representants de les tres formacions consideren necessària la reforma pel seu valor com a edifici històric, el seu valor immaterial catalogat i protegit i pel fet de ser patrimoni del municipi amb gran valor arquitectònic i sentimental.

Cal tenir en compte que els mateixos tècnics de la Conselleria d’Educació i Universitats determinaven el mes de març que no existien patologies visibles que afectin l’estructura dels forjats de l’edifici, la qual cosa fa possible la reforma del centre i la seva utilització posterior.

La diputada del PSIB, Amanda Fernández, ha explicat que «tant el Govern com l’Ajuntament encara són a temps d’escoltar el clam del poble i reformar un espai emblemàtic com és Es Putxet».

Per part seva, la diputada Maria Ramon, de Més per Mallorca, ha defensat que «per fer un pla d'infraestructures s'ha de tenir en compte les necessitats del sistema educatiu i de la comunitat educativa i la comunitat educativa de Selva reclama la reforma integral d'Es Putxet. Fer una escola nova és un caprici del batle que no té cap explicació racional ni respon a cap demanda del poble».

Unides Podem ha defensat que «Es Putxet és part central de Selva des de fa gairebé cent anys, està al cor del poble, els nins i nines poden anar caminant a l'escola. Ara volen traslladar-los a una zona inundable al costat d'una carretera. I sense acord amb els veïns ni la comunitat educativa. És indefensable».

En nom de la plataforma Salvem Es Putxet, Faustina Donoso, ha volgut deixar clar que «el que demanam és una reforma integral i atractiva d’Es Putxet, amb l’objectiu que l’espai segueixi com a ús escolar perquè tot el que té són avantatges, estant situat al centre del poble i sent accessible per a tothom», a la qual cosa ha afegit que «és el que demana el poble de Selva, unit en una qüestió tan important per als nostres infants».

La reforma que proposen els grups de l’esquerra suposaria un estalvi de temps, de doblers públics i d’ocupació de territori, tenint en compte que el Govern de Prohens aposta ara per la construcció d’un nou centre educatiu, en contra de l’opinió dels veïnats i veïnades del poble, que s’han constituït en la plataforma Salvem Es Putxet de Selva. Conservem Patrimoni, la qual ja ha entregat al conseller gairebé 900 signatures per tirar endavant la reforma, i en vendran més.

És per això que els tres grups parlamentaris també insten a la Conselleria d’Educació i Universitats i a l’Ajuntament de Selva a mantenir informats als veïnats i veïnades i a la comunitat educativa del municipi i a garantir la seva participació activa en la decisió de l’escola que volen al seu poble, després que el consistori anunciés una escola nova i la compra de dos solars per ubicar-hi les instal·lacions sense consensuar-ho ni parlar-ho amb ningú.

En aquest sentit, la iniciativa també sol·licita a l’Ajuntament de Selva que s’aturi la compra dels dos solars per valor de 2.090.000 euros per a la construcció del nou CEIP.

Figaredo ha detallat que recentment s'ha licitat un contracte d'uns sis milions d'euros per al servei de traducció simultània, i ha afirmat que aquesta despesa «podria destinar-se a qüestions molt més importants que traduir els discursos d'espanyols que ja s'entenen entre si en castellà». A més, ha fet referència a altres sis milions d'euros no amortitzats en l'exercici anterior al Congrés, que normalment es reserven per a un fons d'emergència de la cambra, argumentant que la situació provocada per la DANA mereix aquest tractament.

Els voluntaris han de ser majors d'edat i estar en bona forma física per enfrontar-se a les dures condicions del terreny, on hauran de treballar amb fang, runa i restes. El programa inclou el transport en autobús d'anada i tornada, allotjament en un poliesportiu habilitat per l'ajuntament d'un municipi no afectat i menjar durant l'estada. L'associació recomana que els participants portin roba i calçat adequat, així com material personal per a primers auxilis i higiene.

A més, Voluntaris Catalunya DANA ha llançat una campanya de recollida de donacions, tant en menjar no perible per als voluntaris i afectats com en aportacions econòmiques per sufragar el material de treball i transport. Els interessats en participar-hi poden contactar amb l'associació a través del correu electrònic hola@participaciopolitica.cat, on també rebran els detalls concrets del viatge i tasques previstes.

Amb aquesta acció, l'entitat cerca contribuir a la recuperació de les àrees afectades i donar suport als municipis que treballen per tornar a la normalitat.

Participa-hi en el següent enllaç: https://voluntarisdana.cat/

Aquest document s’endinsa en l’impacte i el rol de les forces d'esquerra nacional i de transformació en la configuració de les Illes Balears en l'àmbit social i polític. L’esdeveniment promet una anàlisi de l’actual situació política i les perspectives per al futur, així com les línies d’acció previstes per l’organització en el pròxim any.

L'acte s'organitza com a part del compromís de les Fundacions Darder amb la transparència i la participació ciutadana, oferint una oportunitat per conèixer en detall els projectes i objectius plantejats per al nou curs 2024/25.

Segons el GOB, el pla d'ordenació de recursos naturals de l'àrea permet la limitació de certes activitats, com el pasturatge o la caça, per raons de conservació, especialment si són «incompatibles amb la regeneració» de les zones cremades. La mesura, defensen, té una «justificació ambiental clara» per l'impacte dels incendis sobre la vegetació i la fauna, que ha quedat desprotegida i molt vulnerable.

A més, el GOB destaca la importància de s'Albufera com a zona d’hivernada per a milers d’aus aquàtiques procedents d'Europa central i septentrional. Les pluges de tardor podrien inundar l'espai, convertint-lo en un lloc especialment atractiu per a aquestes espècies, que actualment es troben en situació de risc per la manca de vegetació on refugiar-se.

Els incendis, produïts els passats 8 i 16 d'octubre, van afectar un total de 171 hectàrees del parc. La Conselleria i el Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) han obert una investigació per aclarir si es tracta de focs provocats.

Aquest proper any de comiat inclourà un espectacle nou, que, segons han explicat els membres de la banda, serà «un homenatge a la revetla i la festa major» amb el qual prometen donar-ho tot i implicar el públic en aquest final de cicle. A més, el 2025 O-ERRA tancarà la gira el mes de setembre i s’endinsarà en un nou projecte: l’enregistrament d’un àlbum conceptual que es publicarà el 2027. Aquest cinquè disc promet una producció ambiciosa, per la qual els membres del grup es dedicaran el 2026 exclusivament al treball d’estudi.

Per als seguidors que vulguin acomiadar-se aquest mateix any, el 5 de desembre el grup actuarà a l’Auditòrium de Palma en un concert únic, 'The Focs Artificials Show: PROGRAMA FINAL', amb la col·laboració d’artistes convidats del panorama musical català. Les entrades gairebé exhaurides auguren un esdeveniment especial que anticipa el gran any de gira que espera a O-ERRA el 2025.

El missatge de l'OCB ha arribat com a resposta i mostra de suport a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que prèviament havia expressat la seva solidaritat amb les víctimes i havia exigit responsabilitats a les autoritats valencianes. En el seu comunicat, ACPV destacava la «inoperància» del govern davant les greus conseqüències de les inundacions i va demanar la dimissió de l'executiu de la Generalitat com a mesura de responsabilitat.

A la desgràcia, els ciutadans valencians hi hauran d'afegir ara les pomposes visites dels màxims responsables de l'Estat espanyol, que aniran a fer-s'hi les corresponents fotos i a prometre ràpids i generosos ajuts que no arribaran mai (demanau-ho sinó als veïns de Sant Llorenç).

Més enllà del que puguin fer les institucions, és l'hora de la mobilització solidària de la societat.

És necessari que les principals entitats dels Països Catalans proposin i organitzin una ràpida reacció ciutadana perquè es pugui fer arribar, a les poblacions afectades per la Dana, l'ajuda material i humana que realment necessitin.

És l'hora de l'autoorganització i la solidaritat popular.

Des de la Junta de Personal Docent No Universitari de Mallorca, que ha fet un minut de silenci abans de reunir-se, han indicat que «ja hi ha molts de morts i situacions humanes crítiques en risc imminent per a la seva vida. Donam el condol més sentit a les famílies afectades i desitjam que es puguin rescatar amb vida a les persones desaparegudes o incomunicades».

També afirmen que «Ara el que pertoca és salvar vides, però és evident que no podem obviar que el canvi climàtic és una realitat que causa aquests efectes devastadors i que és urgent prendre’n consciència i actuar de manera responsable i col·lectiva».

Les ponents varen analitzar quines són les tasques essencials en matèria lingüística a la sanitat, com la de formar els professionals sanitaris perquè tenguin la capacitació lingüística, la importància d'implementar protocols d'atenció lingüística en els serveis de salut i la necessitat de fomentar una comunicació efectiva amb els pacients. L'acte també va servir perquè s'hi fessin apostes de futur a favor de la llengua i del model de sanitat que volen tenir els ciutadans de les Illes Balears, per tal que no tornin a passar situacions com la d'aquest passat estiu en què una doctora es va negar a visitar un pacient a Palma per no parlar en castellà.

En un context en què a les Illes Balears el coneixement del català es considera un mèrit, però no un requisit, Elisa Aznar, infermera, va remarcar que els pacients tenen dret no només a ser atesos sanitàriament en català, sinó també a ser escoltats, des d'un punt de vista personal, en la seva llengua. Aznar, per començar, va relatar el cas d'un usuari d'edat avançada que va arribar a l'hospital amb símptomes d'infart, dient que «tenia rampa». El metge, sense entendre l'expressió, li va demanar que ho explicàs en castellà. Aquest testimoni posà de manifest que la manca de comprensió lingüística pot fer perdre una assistència àgil i de qualitat, ja que l'equip mèdic podria no detectar els senyals d'alarma amb prou rapidesa i posar en risc el benestar de l'usuari. En aquesta intervenció va determinar que «la capacitació lingüística no és que sigui necessària, és que és imprescindible, no només com a obligació normativa, sinó també com a obligació moral».

Maria Ballester, professora de la Universitat de les Illes Balears i doctora en Dret Públic, va destacar que l'àmbit de la salut mereix una sensibilitat especial, atès que els usuaris es troben sovint en situacions de vulnerabilitat. Per a Ballester, «l'única via per a garantir de manera efectiva i amb qualitat el dret d'ús i opció lingüística és assegurar que tots els funcionaris disposin de la qualificació lingüística adequada». Aquesta capacitació, segons va assenyalar, és essencial per a oferir una assistència respectuosa i propera a les necessitats dels pacients.

La formació lingüística com a dret essencial en la sanitat

Ballester va subratllar que exigir el coneixement d'una llengua pròpia i oficial no constitueix cap forma de discriminació, tal com avalen tant els tribunals com els poders públics. Segons explica, la jurisprudència estableix que els empleats públics han de disposar de competències en les llengües oficials del territori, sempre que aquestes siguin adequades a les funcions que exerceixen. Aquesta mesura no és discriminatòria i és una conseqüència directa de l'oficialitat lingüística i garanteix el dret dels usuaris a adreçar-se a l'administració pública en la seva llengua.

Elisa Aznar va reforçar aquesta idea argumentant que, com a treballadora pública, està subjecta a la normativa vigent i ha de formar-se constantment en diversos àmbits per a oferir una atenció adequada als usuaris. A més, va puntualitzar que «la discriminació no recau sobre els treballadors, sinó sobre els usuaris, que es veuen privats del dret d'expressar-se en la seva llengua, tal com empara la llei». Segons Aznar, aquesta limitació genera una situació de discriminació cap als ciutadans que accedeixen a l'àmbit de la salut.

La recerca de la doctora Ballester en drets lingüístics li va brindar l'oportunitat de col·laborar amb Isidor Marí en un estudi publicat en una revista canadenca per a analitzar la situació lingüística a les Illes Balears. Durant el procés, van topar amb una investigació de l'Associació de Metges de Canadà, que concloïa que els pacients francòfons d'Ontario tenien estades hospitalàries més curtes i menys risc d'efectes adversos i mortalitat durant l'ingrés si eren atesos en la seva llengua. En aquest sentit, Maria Ballester afirma que no es tracta de contraposar l'exigència de tenir els professionals més qualificats amb la necessitat que aquests disposin de competències lingüístiques en la llengua pròpia de la comunitat autònoma; al contrari, és una condició indispensable perquè els metges puguin comunicar-se eficaçment amb els pacients i oferir una atenció òptima. «Només protegirem la salut», va concloure Ballester, «si els nostres professionals estan adequadament formats, i per això calen recursos públics que assegurin aquesta capacitació».

Elisa Aznar va recalcar aquest plantejament assenyalant que la manca de professionals sanitaris és un problema que afecta tot l'Estat espanyol i que, en el cas de les Illes Balears, aquesta situació es veu agreujada per la dificultat d'accés a l'habitatge i el cost de vida elevat. Per a Aznar, el requisit lingüístic no constitueix un obstacle en aquest sentit, sinó que es tracta, en realitat, d'una qüestió de voluntat i compromís amb la comunitat on es treballa. Segons ella, qualsevol professional amb la intenció d'adaptar-se pot adquirir el coneixement de la llengua pròpia en pocs mesos. «Qui té voluntat per aprendre la llengua acaba fent-ho seu i n'està orgullós», destacà.

Turisme i supremacisme lingüístic, els pròxims seminaris de la Plataforma per la Llengua Illes Balears

El seminari de Manacor no és pas l'últim dels seminaris que l'entitat organitzarà aquesta tardor a Mallorca. El pròxim serà el divendres 15 de novembre a la llibreria Rata Corner, a Palma, a les 18.30 h, que abordarà la relació entre llengua i turisme. Moderats per la periodista Anna Mascaró, hi partiparan Guillem Colom, professor de la Universitat de Glasgow i investigador sobre cultura catalana contemporània; Joan Miralles, doctor en sociologia del turisme, i Pere Joan Femenia, representant de Joventut pel Clima - Fridays For Future Mallorca.

A més, el divendres 13 de desembre a les 18.30 h, en el marc dels actes de la Diada de Mallorca, el Centre Flassaders de Palma acollirà un seminari dedicat al supremacisme lingüístic. Sota el paraigua de Semicercles, el cicle de seminaris sobre lingüística que organitza Plataforma per la Llengua, la sessió durà per títol 'Lluita, imposició i subordinació entre llengües nacionals i hegemòniques i llengües regionals o minoritzades: el cas del català'. Moderat pel periodista Nofre Pasqual, l'acte comptarà amb Laura Camargo, doctora en Filologia Hispànica i professora de la UIB; Pere Antoni Pons, periodista i escriptor; Rosa Calafat, doctora en Filologia Catalana i professora a la Universitat de les Illes Balears, i Albano Dante Fachin, periodista d'Octuvre.cat. Les inscripcions ja estan obertes: tant la del seminari sobre llengua i turisme, com la del de supremacisme lingüístic.

Des de la seva creació el 2015, l'Oficina Antidesnonaments ha demostrat ser una eina efectiva per a ajudar les famílies en risc de perdre casa seva, oferint suport legal i recursos per a evitar desnonaments. Aquesta decisió del PP-Vox posa en risc els avenços aconseguits en la protecció dels drets dels llogaters i les famílies vulnerables, alhora que desvia la necessària acció urgent de polítiques que fomentin l'accés a habitatge assequible i la regulació del mercat del lloguer. A més, i gràcies a una decisió erràtica del batle Martínez, «la ciutadania de Palma perd una oportunitat d'abordar l'arrel del problema: la manca d'habitatge assequible i l'augment desmesurat dels preus del lloguer», ha afirmat el portaveu socialista.

El PSOE Palma proposa diferents mesures per a afrontar el problema de l’habitatge com la regulació dels preus del lloguer, que permetria reduir una mitja de 950 euros al mes els lloguers; la compra d'habitatges per part de l’Ajuntament de Palma per valor de 30 milions d’euros i el desenvolupament de projectes de construcció d’habitatge públic, a més de la prohibició del lloguer vacacional a unifamiliars.

Amb la nova Oficina Antiocupació «queda clar que el PP i Vox renuncien a abordar amb un projecte integral i eficaç un dels principals problemes de la ciutadania». «Lamentablement, sense mesures concretes que atenguin la disponibilitat i l'accés a l'habitatge, aquesta iniciativa no farà res més que perpetuar la crisi d’habitatge a Palma», ha conclòs Ducrós.

No hi ha dia a les Illes Balears en què el sistema d’escola concertada no guanyi terreny a l’escola pública. L’objectiu primordial de la Conselleria d’Educació i Universitats dirigida pel senyor Antoni Vera és convertir l’escola pública en un element residual i mancat de recursos, en un infern on només quedin aquells que no tenen prou recursos per fugir-ne alhora que engrosseix amb desmesura l’escola concertada.

Quines han estat les actuacions fonamentals de la Conselleria fins avui?

- Implementar la il·lustrativa addició de «i escola concertada» al nom de la Direcció general de personal docent.

- Invertir durant l’estiu (inversió que encara ara no s’ha interromput) una quantitat indecent de recursos a l’escola concertada, tal com va denunciar UOB Ensenyament a través d’un comunicat.

- Potenciar la Formació Professional concertada en detriment de la pública, tal com va denunciar UOB Ensenyament a través d’un comunicat.

- Cedir als desitjos i postrar-se indignament davant l’Escola Catòlica, tal com va denunciar UOB Ensenyament a través d’un comunicat.

- Sumir en l’agonia el Servei de Prevenció de Riscos Laborals amb l’objectiu subreptici de privatitzar-lo, tal com va denunciar UOB Ensenyament a través d’un comunicat.

- Abocar encara més diners a l’Escola concertada a través de l’ignominiós Pla de Segregació Lingüística, tal com va denunciar UOB Ensenyament a través d’un comunicat.

A tot això s’hi suma ara l'inici de l’assimilació de les condicions sociolaborals entre el personal de la pública i el de la concertada —no dels mecanismes d’accés als llocs de feina, tema que pel que sembla no interessa gaire— tal com informa la premsa i l’ús i acaparament d’instal·lacions pagades pels contribuents però, oh sorpresa, usades per empreses privades. És el cas del nou CIFP de Ciutadella, on hauran de conviure la família professional d’Hoteleria de l’IES Maria Àngels Cardona de Ciutadella, el SOIB i l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears. El lector haurà notat que, igual que al joc Among Us, entre aquestes institucions hi ha un intrús: una empresa privada que farà ús de les instal·lacions públiques per fer negoci. Ahir, en sessió parlamentària i sense posar-se vermell, el conseller de Turisme, el senyor Bauzá, no va negar que en aquestes instal·lacions no hi pugui cabre una escola privada. UOB Ensenyament ja havia tret aquesta qüestió a la Mesa Sectorial del passat dia 28 d’octubre, on la Conselleria d’Educació i Universitats va afirmar no saber de què anava el tema.

De tot el que s’ha dit fins ara se’n desprenen dues conclusions: en primer lloc, que els esforços de la Conselleria d’Educació i Universitats per afavorir el sistema concertat en detriment del públic són titànics i innegables; en segon lloc, que UOB Ensenyament es manté incòlume i infrangible en la denúncia d’aquest procés general de concertació perpetrat per l’Administració davant la impassibilitat i inacció de molts d’agents socials, massa ocupats amb el gaudi de les seves prebendes o fent negoci amb la formació dels companys.

UOB Ensenyament no caurà sota els efectes del soma. UOB Ensenyament no es deixa subornar i continuarà incansable amb la defensa de l’escola pública i en la denúncia perenne del procés de concertació engegat per l’Administració. UOB Ensenyament insta tota la societat a protegir l’escola pública, que és la de tots.

Ferrer, que va esmenar una moció presentada pel Partit Popular sobre les taxes i tractament de residus, va denunciar la hipocresia de la dreta en aquest assumpte. «Una cosa és demanar autonomia municipal pel model de gestió i de tributació basat en el territori i, l'altra, és mentir i faltar a la veritat, que és el que va fer i està fent el dia d'avui el Partit Popular al municipi d'Eivissa». Així, el senador va recordar la promesa electoral que va fer el batle, Rafael Triguero, a les eleccions del 2023, assegurant que eliminaria la taxa d'escombraries fins que la ciutat estigués neta. «Va oferir un impossible i va prometre una il·legalitat», resumeix el senador.

«La realitat ha estat bastant tossuda», va afegir, tot recordant que aquest estiu «la ciutat ha estat més bruta que mai», amb greus problemes no només de brutor sinó de control de plagues de paneres, que han afectat fins i tot a centres escolars. «Únicament no s'han eliminat els impostos, sinó que augmenten».

Ferrer va lamentar el «populisme» i les «falsedats» de la dreta i va considerar que haurien d'assumir «responsabilitats, almenys polítiques». «Però, al contrari, presenten una moció que fomenta precisament més irresponsabilitats i més retallades per part de la ciutadania».

La directiva europea que s'esmenta en la moció va ser aprovada pels europarlamentaris del Partit Popular, essent comissari de Transició Energètica Miguel Arias Cañete. El PP tampoc es va oposar en la votació al Congrés ni al Senat de la Llei de residus i economia circular, ja que es van abstenir.

Mentre que aquesta iniciativa se centra en una resposta policial al problema de l’ocupació, «els veritables drames per als residents són l’especulació i els preus desorbitats dels lloguers, que fan que cada cop més famílies hagin d'abandonar la ciutat», ha explicat la regidora.

«L'habitatge és un dret, no un luxe per a uns pocs»

Neus Truyol ha remarcat la necessitat d’aplicar mesures que realment protegeixin el dret a l’habitatge. «No podem centrar la política d'habitatge en l’antiocupació quan l’especulació expulsa els nostres residents. Palma necessita mesures efectives per regular el mercat i garantir que tothom tengui accés a una llar digna i assequible», ha declarat.

Mesures concretes: limitar els preus dels lloguers i gravar els habitatges buits

Davant l’escalada de preus, Més per Palma proposa l’aplicació de la Llei d'Habitatge per limitar els preus dels lloguers a les zones amb molta demanda i poca oferta. D’aquesta manera s’evitaria que els preus continuïn pujant fins a nivells insostenibles per a les famílies. A més, per a combatre l’especulació, MÉS planteja l’aplicació d'un impost als habitatges buits, amb l'objectiu de fomentar que aquestes propietats es posin al mercat de lloguer, augmentant l'oferta disponible i alleujant la pressió sobre els preus.

Propostes de Més per Palma per a un mercat d’habitatge just:

Aplicació de la Llei d'Habitatge: Limitar els preus dels lloguers a zones amb una alta demanda per evitar que el cost de l’habitatge esdevengui inassumible.

Impost sobre habitatges buits: Gravar les propietats buides per fomentar-ne el lloguer i ampliar així l’oferta en el mercat.

Inversió en habitatge públic: Crear un parc d'habitatge social suficient per cobrir les necessitats de les famílies amb menys recursos.

Restricció del lloguer turístic: Limitar el nombre d’habitatges destinats a lloguer turístic per evitar la saturació i la pujada de preus en zones amb una alta demanda residencial.

Una Palma per a tothom, no només per a l’especulació

Per a Més per Palma, el dret a l’habitatge no pot quedar sotmès a les forces especulatives del mercat. «Els habitatges no poden continuar sent un bé d’especulació. És el moment de prioritzar el benestar dels residents i d’assegurar que Palma continuï sent una ciutat per viure, no un espai cada cop més inaccessible per a la seva gent», ha conclòs Truyol.

Així doncs, durant tres dies Inca es convertirà en la capital de l’Hidromel amb aquesta competició internacional, que reunirà a experts i professionals de tot el món. Les jornades inclouen conferències, degustacions, experiències gastronòmiques, tallers i demostracions dirigides especialment a productors i apicultors.

Dissabte 9 de novembre, de 9 a 13.30 hores, se celebra una jornada de portes obertes dirigida al públic en general.

Podeu veure la programació en el següent enllaç: https://aeshi.es/

L'associació Palma XXI organitza per primera vegada Ciutat de Cine un cicle de projeccions itinerant que s'estrena aquest dimecres 30 d'octubre a les 19 h a la plaça París, amb Cars vs Bikes. Aquest documental, de Fredrik Gertten, reflexiona sobre un model de mobilitat urbana basada en la implantació de les bicicletes i la seva influència en el disseny de les grans ciutats.

Els objectius del projecte són la reivindicació de l’espai de la ciutat per a les persones que l’habiten, fomentar la democratització de l’espai públic, generar debat ciutadà sobre temes urbans i promoure la cultura i l’art a l’espai públic.

Les següents projeccions seran:

- 13 de novembre, documental Periferia, de Xavi Esteban i Odei Etxearte (ubicació per confirmar a Nou Llevant).

Sinopsi: Tracta la història del municipi proper a Barcelona de Santa Coloma de Gramenet, i la seva transformació en un suburbi per l’especulació franquista en una ciutat digna.

- 20 de novembre, minisèrie The Architect, de Kerren Lumer-Klabbers (parc dels Ceibos "Parc de Pocoyó").

Sinopsi: Minisèrie de quatre episodis, que tracta un futur distòpic en què a la massificada ciutat d’Oslo es converteixen els apartaments subterranis buits en edificis residencials.

Aleshores es va crear una comissió gestora, formada per Avel·lí Artís Gener, Josep Maria Castellet, Gonçal Castelló, Jaume Fuster i Antoni Serra, que es va encarregar de preparar els estatuts i legalitzar l'Associació.

L'AELC ha participat en l'elaboració de la Llei de Propietat Intel·lectual i en el conveni-marc amb els sectors editorials sobre els models de contracte d'edició (en paper i digitals), ha gestionat la supressió de l'IVA per als escriptors i traductors i manté negociacions amb diversos organismes públics sobre temes fiscals, laborals i de previsió. Té representació permanent en diversos organismes i institucions nacionals, estatals i internacionals. L'Associació continua treballant pels socis que té i pels que tendrà.

Així s'ha pronunciat en la seva compareixença a la Comissió d'Afers Institucionals i Generals del Parlament, després que la diputada del PSIB Teresa Suárez hagi demanat la seva opinió sobre el tema atenent la preocupació traslladada per la Fiscalia en relació a la memòria històrica.

«Institucionalment no em puc pronunciar. Fiscalia està subjecta a la legislació i acatarem la decisió que es prengui», ha afirmat.

El Fiscal Superior també s'ha referit a l'eliminació de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció, a preguntes de l'esquerra, assenyalant que «no hauria de suposar més càrrec per al Ministeri Públic. Són àmbits de treball diferents».

Cano ha qualificat l'extinta Oficina Anticorrupció com «un mitjà més» per a obtenir determinada informació. El Fiscal Superior ha explicat que el Ministeri Públic ha assumit tots els que expedients que li han estat traslladats i que reben la tramitació corresponent.

Diversos pobles incomunicats, caigudes de ponts, tornados, treballadors atrapats, barrancs desbordats, habitatges i carreteres negades... es parla ja de la pitjor catàstrofe humanitària del segle al País Valencià.

L’Aferrada' va néixer l’any passat amb l’objectiu de ser un punt de connexió dels creadors de contingut digital i promoure la presència del català en l’àmbit digital. Enguany, la trobada es repeteix i creix. La gerent de l’Obra Cultural Balear, Francisca Niell, afirma: «La trobada d’aquest any suma programació, ponents, participants i entitats col·laboradores, cosa que demostra l’interès d’aquest projecte en l’àmbit de la creació».

En aquest mateix sentit, Laia Carrera, directora de 'L’Aferrada', explica: «'L’Aferrada' és un punt de trobada de creadors de contingut i un punt d’unió entre projectes i persones. Seguint l’esperit del projecte, volem facilitar i fer que sorgeixin col·laboracions a tots els nivells. D’aquí que enguany una de les grans novetats en la programació siguin els espais de creació de contingut durant l’esdeveniment».

A 'L’Aferrada' hi participaran tant creadors com empreses i professionals del sector per crear sinergies i contribuir a impulsar la professionalització dels creadors de contingut digital, una indústria que es troba en un punt de màxima efervescència.

'L’Aferrada', més enllà d’un espai de networking, també vol ser espai d’aprenentatge per als creadors. És per això que es duran a terme ponències d’experts i expertes en continguts digitals, màrqueting digital, scouting de talents i fins i tot en eines d’intel·ligència artificial útils per a creadors. Ho aprendran amb Isis Boet, directora de continguts i influència a LLYC; Carlos A. Macho, director de màrqueting de Youplanet; Luis Valenzuela, especialista en creació de continguts i scouting de talents, i Ari Vigueras, especialista en l’ús estratègic d’eines d’IA i xarxes socials per la gestió de marques.

Amb l’objectiu de professionalitzar el sector, els participants tindran l’oportunitat de fer mentories individualitzades amb experts del sector de la comunicació i les xarxes socials, com ara l’editora d’EVA (3Cat), Patricia Martínez; el director adjunt de Continguts de PRISA Audio, Eugenio Viñas; el director de L’Squad (À Punt) i La Tropa (IB3), Òscar Piera; l’especialista en creació de continguts i scouting de talents, Luis Valenzuela, i la directora de Vadebò, Mia Ortet.

'L’Aferrada' també serà un espai de debat en què participaran creadors de diferents territoris de parla catalana, que explicaran, en primera persona, i moderats per la periodista Inès Mateu, els reptes i les oportunitats amb què es troben: Cèlia Espanya, @celiaespanya, de Catalunya; Fran Tudela, @cabrafotuda, del País Valencià; Clàudia Cunill, @itsclaubunny, d'Andorra, i Joan Moñino, @parlars_mallorquins, de les Illes Balears. També assistiran a les jornades els creadors premiats amb les beques de la Generalitat de Catalunya per a la creació de sèries de vídeos en català o en occità per a xarxes socials, les beques Propulsió.

Paral·lelament, trepitjaran l’escenari de 'L’Aferrada' representants de plataformes de continguts digitals com ara IB3, de la mà del seu director general, Albert Salas; 3Cat, amb el director de Continguts Digitals i Estratègia Transmèdia, Adrià Serra, i PRISA Audio, amb el seu director adjunt, Eugenio Viñas, i representants de productores com Crisàlide a través del seu director de Negoci, Jordi Font, moderats per la periodista Mariola Dinarès, per parlar del futur dels continguts en català. També Josep Ritort, secretari general de l’Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC), i Roger Serra, director general de la Fundació .cat, aprofitaran el context de L’Aferrada per presentar projectes que impulsen ambdues entitats relacionats amb la creació de contingut digital i l’impuls dels professionals del sector.

Tot això passarà el dissabte dia 30 de novembre. D’altra banda, eldiumenge 1r de desembre serà un dia dedicat a la diversió i la creació de contingut. Hi haurà dos espais de creació pensats perquè els assistents de L’Aferrada puguin crear contingut tant d’stand up, un espai dinamitzat per La Bardissa amb el suport d’IB3, com d’àudio en format pòdcast o videopòdcast, amb el suport d’EVA (3Cat).

La segona edició de 'L’Aferrada' compta amb el suport del Ministeri de Cultura, l’Institut d’Estudis Baleàrics, el Consell de Mallorca, la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Andorra, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals-3Cat (EVA), la Fundació .cat, l’AMIC; amb la col·laboració d’Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, CaixaForum Palma, La Bardissa, l’Hotel Palladium, Estrella Damm, Quely, Consell Regulador IGP Sobrassada de Mallorca, CRDO Queso de Mahón, Consell Regulador Ensaïmada de Mallorca, i amb els mitjans de comunicació oficials IB3, Agència Catalana de Notícies, Agència Andorrana de Notícies, Ràdio Arrels, Tresdeu, Diari La Veu del País Valencià, El Nacional i dBalears.

En un comunicat, la Fundació ha considerat que aquesta mesura -que inclou l'obligació que els menors vagin acompanyats per un adult- és «un pas enrere en la protecció de grups vulnerables» consumat per una «iniciativa parlamentària de la ultradreta».

Aquesta modificació legal, han lamentat des de l'organització, s'ha dut a terme malgrat les objeccions del Comitè dels Drets de l'Infant de l'ONU, que, han recordat, està investigant informes remesos per la societat civil sobre la presència de menors a la tauromàquia.

A això se li suma el «cúmul de despropòsits» que, segons ells, va ser la tramitació parlamentària de la llei. Sobre això, l'organització naturalista ha criticat que es «vetàs» la compareixença de l'Oficina Balear d'Infància i Adolescència. «Varen ignorar de forma deliberada totes les advertències que des d'entorns científics i professionals es varen realitzar sobre això», han subratllat.

També han advertit que l'acompanyament d'un adult «suposa un reforç addicional» al que passa a les places de toros i pot comportar «comentaris positius» sobre la violència patida per un animal o les mateixes persones que participen als esdeveniments taurins.

A ulls de la Fundació Franz Weber, aquesta reforma és «un dels darrers intents» per a intentar recuperar l'espai de la tauromàquia a les Balears. A Menorca, Eivissa i Formentera, han assenyalat, no hi ha cap activitat taurina, mentre que a Mallorca es limita a una correguda de toros a l'any a Palma.

«Ens trobam davant d'una iniciativa ideològica, part de la particular batalla cultural que la ultradreta vol imposar a les Balears i altres comunitats, que no és altra que normalitzar que els nins vegin la violència com una cosa normal excusant-se en qüestions culturals o tradicionals», ha retret Rubén Pérez, coordinador de la campanya Infància Sense Violència.

Segons la seva opinió, la tornada dels menors a les corregudes de toros és un «retrocés legislatiu i ètic» que evidencia que aquests grups polítics -PP i Vox- «no estan interessats en la protecció efectiva dels drets d'infància i adolescència» sinó en «rescatar a la tauromàquia del seu pou»

A la reunió està previst que hi participi el director general d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, Pablo Gárriz; el director d'Emergències 112 Balears, Eduardo Parga; i representants de la Delegació del Govern espanyol, de Bombers i del SAMU061, segons han confirmat fonts del 112 i de la Conselleria.

La finalitat de la trobada és coordinar els efectius que poden ser oferts al País Valencià per a fer front a les conseqüències de les pluges d'aquest dimarts, que han deixat inundacions, pèrdues materials i més de 60 morts, segons els primers recomptes.

Amb aquestes dades, ja es pot catalogar l'episodi com la pitjor catàstrofe humana en el segle XXI a la província de València. El balanç de víctimes és molt superior a les vuit morts que va causar la pantanada de Tous, l'octubre del 1982, i s'acosten al de la gran crescuda del riu Túria de 1957, que va deixar 81 víctimes mortals.

El cap del consorci provincial de Bombers de València ha confirmat que encara hi ha «diversos centenars» de persones atrapades i que encara «no es té accés a alguns dels punts que requereixen rescat» per les inundacions i els talls de carreteres.

L'Assemblea es farà a Can Alcover al carrer de Sant Alonso, 24, de Palma.

L'Ordre del dia és el següent:

1. INFORMACIÓ ECONÒMICA

Pressupost 2023

Pressupost 2024

Pressupost 2025

2. APROVACIÓ PRESSUPOST

3. INFORMACIÓ FUNCIONAMENT DELS MITJANS 2023 I 2024

4. INFORMACIÓ ACTIVITATS REALITZADES 2024


5. FULL DE RUTA DE L'ASSOCIACIÓ


6. REFORMA DELS ESTATUTS PER CREAR UNA BRANCA JUVENIL DE L'ASSOCIACIÓ

La cerimònia de lliurament del premi, organitzada per la revista France Football, es va celebrar al Teatre del Châtelet de París. Després de recollir el trofeu, la futbolista va fer un discurs majoritàriament en català, tot i que comença amb algunes oracions en castellà i acaba en anglès, l’idioma en què es feia la gala.

Bonmatí ha rebut comentaris d’odi per haver fet el discurs en català, es repeteix la història, l’any passat ja va patir per aquest fet, havent guanyat per primera vegada la Pilota d’Or. Alguns dels comentaris que es poden llegir a la xarxa X són d’un odi escandalós, pareix que aquestes persones no poden comprendre de cap manera per què la futbolista menten la seva llengua materna:

Jauría és una ficció documental creada a partir de les transcripcions del mediàtic judici de La Manada, sobre els fets que van succeir a Pamplona la nit del 6 de juliol de 2016, amb fragments de les declaracions dels acusats i la denunciant, publicades en diferents mitjans de comunicació.

Aquest ficció documental ens permet viatjar per la ment de la víctima i els seus agressors. Un judici on la denunciant és revictimitzada, obligada a donar més detalls de la seva intimitat que els propis denunciats. Un cas que va sacsejar el concepte de masculinitat, de consentiment i d’agressió sexual a la nostra societat. Un judici que va marcar un abans i un després.

Aquesta obra, en català i castellà, les veus en off són el català, però els personatges parlen en castellà, ha obtingut premis tan prestigiosos com: XVI Premi Cultura Contra la Violència de Gènere 2019 atorgat pel Ministeri d’Igualtat; Premi Ercilla 2019 a la Millor Creació Dramàtica; XXIX Premi Unión de Actores al Millor Actor de Repartiment en Teatre (Fran Cantos); Premi Max 2020 al Millor Espectacle Teatral; Premi Max 2020 a la Millor Adaptació Teatral (Jordi Casanovas); i, Premi José Estruch al Millor Text 2019-2021.

L’autor del text és Jordi Casanovas i la dirigeix Miquel de Arco. Els intèrprets són: �ngela Cervantes, Artur Busquets, Frances Cuéllar, Quim Àvila, David Menéndez i Carlos Cuevas; les veus en off són de Carla Tovias.

Les entrades per a l’espectacle estan disponibles a la pàgina web del teatre: www.teatredesborn.com

Amb el lema 'que sonin tots els noms i que s'omplin tots de flors!’, es farà la lectura simultània de noms i l’ofrena floral col·lectiva. A més, s’explicarà quins elements componen el memorial i es farà una visita guiada.

L'acord, que va ser aprovat aquest dilluns, 28 d’octubre, pel CTM i està previst que aquest dimecres rebi el vistiplau de la Junta de Govern de Cort, també permetrà que a partir de final del 2025 els usuaris dels autobusos urbans de l'EMT puguin pagar amb targeta bancària, alguna cosa que ja és possible en els del TIB, el metro i el tren.

El conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, i el regidor de Mobilitat del Consistori, Toni Deudero, han presentat el conveni aquest dimarts, 29 d’octubre, en una roda de premsa, que contempla la integració tecnològica i tarifària de l'EMT en la plataforma del TIB per a unificar tots dos serveis de transport públic. «Això no implicarà la pèrdua d'autonomia o d'independència operativa, la definició de línies o preus, de l'empresa municipal», han subratllat.

Aquest acord, vàlid fins al 2028, també permetrà l'expedició d'una targeta intermodal virtual o la possibilitat de recarregar el saldo de manera telemàtica. Així mateix, preveu establir un sistema tarifari integrat en el qual s'estableixin zones comunes per a tots dos sistemes.

Segons ha explicat la directora general de Mobilitat de l'Ajuntament de Palma, Lorena de la Vall, a l'espera de conèixer si el Govern central mantindrà la gratuïtat del transport públic l'any que ve, preveuen que les tarifes d'aquest servei unificat siguin les mateixes que estaven establertes el 2022.

Totes dues administracions també han plantejat que els descomptes percentuals i progressius, entre el 60 i el 100%, en funció del perfil de l'usuari (general, jove, pensionistes, infantil o estudiant) siguin únics per a tots dos sistemes de transport.

La integració del servei municipal de transport en sistema del CTM suposarà per al Govern una inversió de prop d’1,86 milions d'euros, que se sumen als projectes d'innovació com l'esmentada targeta virtual o la millora de la informació de pas per parada en temps real dels autobusos o de l'ocupació dels vehicles.

El conseller de Mobilitat ha definit el projecte com «una aposta de legislatura» i ha desitjat que ajudi a constituir el transport públic com una alternativa "cada vegada més factible i real".

Per part seva, Deudero ha recordat que aquesta mesura era una de les promeses que el batle, Jaime Martínez, va fer en campanya electoral. «No estam inventant alguna cosa per a veure si pot funcionar (...). Anam incorporant la realitat de la mobilitat amb eines i sistemes de cooperació per a tirar endavant un transport públic sostenible, més eficient i pujat a les últimes tecnologies, que era una cosa que ens reclamava la societat», ha dit.

Segons els càlculs de Cort i la Conselleria, 659.000 persones disposen de la targeta ciutadana de l'Ajuntament i altres 500.000 viatgen amb la intermodal (el 40% residents a Palma).

El cicle s’ha presentat aquest dimarts, 29 d’octubre, al Centre Universitari de Manacor, amb el president de la Denominació d’Origen Pla i Llevant, Antoni Bennàssar; el batle de Manacor, Miquel Oliver; la delegada d’Educació, Carme Gomila; la directora de l’IES Manacor, Marisa Reyes; i el responsable del CUM, Jaume Rigo.

Programa d’activitats:

Inici al tast dels nous vins
- Dates: 7 i 8 de novembre de 2024, a les 19:00 h
- Enòloga: Carmina Sender

Maridatge de vins amb formatge de Menorca i sobrassada de Mallorca
- Dates: 13 i 14 de novembre de 2024, a les 19:00 h
- Sommelier: Toni Fernández

Identificar els vins fets a Mallorca

- Dates: 20 i 21 de novembre de 2024, a les 19:00 h
- Enòleg: Lluís Armero

Cada activitat té un preu de 20 €, amb places limitades. Els interessats poden inscriure's enviant el seu nom, llinatges i DNI al correu electrònic: promocio@doplaillevant.com.

Aquest programa permetrà als assistents aprendre sobre el món i la cultura del vi, els nous vins de la temporada, descobrir combinacions amb productes autòctons i identificar característiques dels vins produïts a Mallorca de la mà de professionals de prestigi en el sector.

La Cambra ha aprovat així, amb 33 vots a favor i 25 en contra, la iniciativa de Vox per a acabar amb la limitació que va establir el Pacte. La proposta inicial de l'extrema dreta volia eliminar sense matisos la prohibició d'accés dels menors, tot i que finalment han acceptat l'esmena del PP que introdueix l'acompanyament d'un tutor.

La modificació legal ha tirat endavant entre les crítiques de l'esquerra que, en paraules de la diputada del PSIB Irantzu Fernández, ha acusat el Govern d'«hipotecar el benestar i la salut mental dels menors» a canvi d'aconseguir el suport de Vox a els Pressupostos autonòmics.

Fernández ha criticat el veto a la compareixença de la directora de l'Oficina Balear de la Infància i l'Adolescència (OBIA), perquè el PP i Vox sabien que s'hauria posicionat en contra pels efectes de la violència sobre els menors. Per al PSIB, l'esmena del PP és «una coartada» per a aprovar els pressupostos. «A les Balears no hi ha ni afició ni tradició», ha conclòs.

La diputada de MÉS per Mallorca Marta Carrió ha criticat que el PP «amb una mà ferma el pacte d'Unicef ​​en defensa dels drets de la infància i amb l'altra manté l'acord amb Vox».

L'ecosobiranista ha rebutjat els arguments del PP en defensa de la llibertat dels pares argumentant que «ningú no acceptaria que un pare donàs vi al seu fill perquè és amant de les vinyes, que el deixés fumar perquè no creu en teories que diuen que el tabac és nociu, que el deixés jugar a les màquines escurabutxaques o li permetés consumir pornografia com la millor manera d'aprendre educació sexual».

La portaveu d'Unides Podem, Cristina Gómez, ha cridat l'atenció sobre la incoherència que suposa mantenir les alertes que els espectacles fereixen la sensibilitat i es continuï defensant la presència de menors.

Per part de Més per Menorca, Joana Gomila ha lamentat que el PP dona llum verda a «una altra de les obsessions de Vox», en aquest cas la tauromàquia. «Ara que el seu pacte està trencat, són lliures de no fer-ho. Ai, no, que encara els queden els Pressupostos i ja saben com se les gasten», ha afirmat.

Un port per a la ciutadania, no per a la massificació turística

«El PP diu que vol limitar el turisme, però cada decisió que pren va en sentit contrari, ampliant l’aeroport i gastant més en promoció turística; en definitiva, promovent més massificació. Prioritzen l'expansió turística sobre el benestar dels ciutadans», ha declarat Truyol. MÉS considera que el port ha de garantir la mobilitat dels residents a un territori insular com el nostre, a més de ser un espai millor integrat a la ciutat. «El port no ha de ser una república independent de Palma», ha manifestat Truyol.

Per la seva banda, el diputat de Més per Mallorca, Ferran Rosa, ha reforçat aquesta postura assenyalant que «Palma i Mallorca estan completament ofegades pel turisme. La reordenació del port no ha de servir d'excusa per ampliar els espais turístics o per dur més gent». Rosa ha insistit que qualsevol proposta que implicàs una ampliació d’espais o de visitants seria «un retrocés» en la lluita contra la massificació. «No només consideram que és innecessària qualsevol ampliació del port, sinó que remarcam la nostra oposició frontal a qualsevol plantejament que es pugui arribar a fer en aquest sentit. Aquest projecte és contrari a la necessitat de reduir la pressió turística, de millorar la compatibilitat dels usos portuaris amb el benestar dels residents i de lluitar contra el canvi climàtic», ha expressat Rosa.

Propostes de MÉS

Amb l’objectiu de garantir un ús «més responsable i sostenible» del port, MÉS planteja una sèrie de mesures per a evitar-ne l’expansió i per a millorar l’ús dels espais existents:

· Ús ciutadà i recreatiu: Convertir una part del Moll Vell en un espai destinat a activitats educatives i esportives, com una escola de vela o un museu marítim, reforçant el valor cultural i social del port.

· Reduir els creuers: Alliberar espai dels creuers per altres usos, com els ferrys de passatgers i de mercaderies, que són serveis dirigits a la ciutadania resident.

· Protecció mediambiental: Oposar-se a la instal·lació d'infraestructures industrials per a petroliers al Dic de l’Oest, una mesura que implicaria riscos per a la seguretat i l'entorn natural.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha publicat aquest dimarts al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) la nova regulació del preu del menjador escolar.

Segons han explicat, després d’escoltar les necessitats dels centres educatius i de les empreses responsables del servei, s’ha determinat un preu màxim de 6,85 euros per als usuaris fixes i de 7,55 euros per als esporàdics. «Aquesta mesura té l’objectiu de facilitar l’accés de les famílies al servei de menjador, en especial aquelles amb més necessitats», han assenyalat.

Aquesta mesura afectarà a 108 centres, un 54% dels que tenen servei de menjador, i es calcula que a uns 4.247 usuaris que representen un 32% del total.

El programa començarà a aplicar-se a principis de desembre, i les famílies només hauran de pagar el preu màxim fixat per la Conselleria. La diferència de cost serà assumida per la pròpia Conselleria a través de la Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu, que estima una despesa de 540.723 euros per cobrir aquesta ajuda.

D’altra banda, el passat mes de juliol, la Conselleria ja va publicar les noves instruccions relatives al servei de menjador escolar dels centres públics no universitaris, en les quals s’establia que el servei de menjador s’ha d’oferir entre les 12.00 i les 15.30 hores, per tal de donar servei als alumnes de primer cicle d’educació infantil (0-3 anys).

Pel que fa a la quantia de les gratificacions que perceben els docents que voluntàriament exerceixen la funció d’encarregat del servei de menjador, aquesta va passar dels 9,32 euros diaris als 25 euros diaris per als menjadors amb entre 51 i 99 comensals, i de 10,48 euros diaris a 27 euros diaris en el cas dels menjadors amb 100 o més comensals.

A més, per al curs 2024-2025, la quantia de la gratificació per al personal amb funcions d’atenció i cura directa de l’alumnat en el servei de menjador escolar és de 22 € per dia. En les instruccions per al curs 2023-2024, aquesta quantitat es fixava en 7,41 € per dia. El personal docent percebrà aquests pagaments al final de cada trimestre, i no en un pagament únic com s’havia fet fins ara.

Segons ha informat aquest dimarts Ràdio Illa Formentera, Córdoba hauria utilitzat amb fins «purament privats» els serveis d'un funcionari, segons un escrit presentat davant la Fiscalia per la Comissió d'ètica i bon govern del Consell.

En concret, el president hauria comptat amb els serveis d'un lletrat del Consell per a elaborar les al·legacions presentades el 17 d'octubre passat en què sol·licitava la recusació de dos dels cinc membres de la Comissió i la suspensió del procés de lliurament al ple de l'informe elaborat per l'entitat.

L'escrit de la Comissió recorda que els lletrats del Consell tenen la funció de defensar jurídicament la institució però no assumir la defensa jurídica dels membres electes del Consell.

El programa adopta un estil «proper i despreocupat» per a acompanyar aquests joves en el seu viatge personal. A través d'entrevistes íntimes, els espectadors podran conèixer no només les seves vivències universitàries, sinó també els racons distintius de les ciutats on resideixen. Cada episodi ofereix una mirada única sobre com els estudiants afronten el fet d'estar lluny de casa, compartint històries que emocionaran i inspiraran el públic.

El programa recorre ciutats com Barcelona, Madrid, Granada, Bilbao, Tarragona i Salamanca, il·lustrant la realitat d'aquests estudiants que, malgrat la distància, mantenen un fort arrelament a la seva terra. La nostàlgia pel paisatge, la gastronomia i les tradicions de les Illes Balears és un tema recurrent en les seves narracions.

Cada episodi està ple de testimonis que reflecteixen els somnis, reptes i sacrificis dels estudiants, així com el creixement personal que aquestes experiències impliquen. A més, els joves viuen moments de diversió i descobriment, abraçant la llibertat que acompanya la independència.

Illencs a la carrera representa «una reflexió sobre l'experiència universal de créixer i cercar el seu camí, tot des d'una perspectiva balear. És un viatge d'anada i tornada, on la distància no desconnecta els estudiants de les seves arrels, i on, malgrat els quilòmetres, els illencs continuen sentint l'escalf de la seva llar».